L'AMIGA GENIAL. Elena Ferrante

L’AMIGA GENIAL

Elena Ferrante

“Si no hi ha  amor, això no només fa àrida la vida de les persones, sinó també la de la ciutat.”

Així, l’autora, parla a traves del personatge de la Lila Cerullo i en aquesta màxima ens planteja a les lectores: ¿el destí ens ve donat –determinisme-  o ens el fem nosaltres –és un acte de voluntat-?.  La història de l’amistat entre dues nenes que s’observen, s’emirallen en les seves nines i rivalitzen a l’escola és una manera de mostrar súbtilment i alhora de manera descarnada el rera fons d’un paisatge urbà: un barri humil i decadent de la ciutat de Nàpols. En ple post feixisme l’autora parla amb la veu de l’Elena Greco, i focalitza “l’abans” tràgic que ningú gosa esmentar perquè és una manera de negar la por i,”l’ara”,amb el rera fons  humanista com a símbol de supervivència: “No hi ha gestos, paraules, sospirs que no continguin la suma de tots els crims que han comès i cometen els éssers humans.”

La societat s’emarca com en un quadre puntillista: quan t’apropes és quan veus el punt de vista dels personatges i la societat patriarcal de mitjans dels quaranta i cinquanta. En aquest microcosmos les famílies benestants es disputen l’espai i  només és a l’escola on tots conflueixen en una relació més igual.   La protagonista principal descriu un món salvatge, embrutit i humiliat per la diferencia  social i la possibilitat de tenir una millor educació.   El relat ens atrapa  com a lectores, és un cant a la Intel.ligència i la capacitat de superació de dues nenes, dues adolescents que es veuen abocades a triar dos camins divergents. El que les fa seguir juntes és l’estimació i l’admiració respectiva pel tipus de vida diferent  que cada una  d’elles acaba  escollint.

El llenguatge és àgil i les descripcions poden ser breus amb metàfores més descarnades i alhora més extenses i poètiques: “ Com si una nit de lluna plena, al mar, la  massa ben negra d’una tempesta avances pel cel, s’empassés qualsevol mena de claror es gratinés tot el volt del cercle lunar i deformés aquell disc resplandent reduint-lo a la seva autèntica naturalesa de matèria grollera i eixelebrada.”

Les lectores arribem a la conclusió que és una bona novel.la i dins de la nostra subjectivitat hi ha qui troba que conté  massa baibé de personatges i de descripcions massa  extenses que han agradat menys.

El desenllaç es resol de manera oberta amb una fina ironia del poder que es manifesta en tot el seu status quo; el sexe, l’engany… formen part de les relacions de domini ja sigui dins la parella o en les famílies dels barri.

Així doncs, l’autora, l’Elena Ferrante ens deixa ens suspens, en sedueix com a lectores, ens deixa en la intriga,  cosa que ens provoca la curiositat per saber-ne més de les dues protagonistes. Per tant,  una manera de satisfer aquest curiositat és llegir les novel.les que ha escrit a continuació de L’Amiga Genial.

Nota: 6,2

LA VERITAT I ALTRES MENTIDES

LA VERITAT I ALTRES MENTIDES

Tenim bon “gènero”, amb aquest Sascha Arango… L’haurem de vigilar de prop perquè l’home promet, de veritat!

A La veritat i altres mentides la cosa comença amb en Henry Hayden, un home d’aspecte atlètic, guapot, amb gràcia per fer-se amic de tothom. En Henry està casat amb la Martha i formen una parella magnífica: ell és un escriptor d’exit internacional i ella s’adapta perfectament a la vida que li toca o que ha triat viure.

Hi ha un petit detall que és que el gran Henry té com a amant la seva propia editora, la Betty, una dona amb un sentit pràctic de les coses absolutament marcat, i que es queda també absolutament amb el cul a l’aire quan descobreix que està esperant un fill d’en Henry.

Aquest petit contratemps fa que en Henry tregui el maleït psicòpata que amaga darrere la seva expressio de bon jan i la posada en escena d’escriptor d’èxit i correctíssimes maneres, i vaigi mostrant al lector el seu autèntic tarannà, que te tela marinera.

En les magnifiques pàgines d’aquesta novel·a hi trobareu assassinats, antic companys d’escola del Henry que encara recorden amb terror el sinistre orfanat on van compartir dormitori, secretaries tafaneres i geloses, i sobretot, la mentida servida com un art.

En Henry és un autèntic mestre en aquest món de dir “troles” però a vegades la memòria ens fa males passades i haurà de fer un sobreesforç per demostrar que no sap de què li parlen quan els morts reclamen justícia.

CLUB DE LECTURA
En general, agrada molt. Es fàcil de llegir i en pic comences no pots parar. T'enganxa!!
Al Henry tot li va de cara i no l'enganxen en cap moment, fet de qual, algunes lectores  no els hi ha agradat el final.
Tenien un pacte la dona i el Henry i per això la seva convivència era tant fàcil. Ella escrivia i ell s' enduia els merits
Rep puntuació força alta d'algunes lectores quedant com a mitja gairebé un 8

L'ART DE VIURE

SINOPSIS

Una novel.la qur vap per deu, per vint, per cent d'altres, una novel.la "que se'ns emporta, plena de febre i d'intel.ligència, molt visual, eròtica, familiar i política, arrelada en una illa plena d'ametllers silvestres i de vendetta.

La protagonista de L'art de Viure és una dona amb una capacitat excepcional per lluitar i per estimar. Nascuda en la misèria.  Modesta exploradora al llarg de la seva vida totes les possibilitats de mare i d'amant, la vida en un convent i en un palau, i a través de la intriga, apareixen les més grans commocions del segle XX. Modesta s' enfronta a tot impulsada per la voluntat de vuire a fons, encarnant les esperances de totes les dones.

CLUB DE LECTURA
Un llibre amb moltes pàgines i poques lectores se l'han llegit. Com era una lectura voluntària les lectores han preferit llegir altres novel.les
Una primera part interessant però una mica espés. Està ben escrit i té una bona literatura.
Puntuant la novel.la amb un 6

TRES DONES FORTES

SINOPSIS

Narra les històries d'unes dones africanes, lluitadores, fortes, que es sobreposen a un entorn social i familiar hostil. Són relats independents però mabu elements comuns i fins i tot també coincidents amb la pròpia història de l'autora. Està composta per tres micronovel.les juxtaposades, protagonitzades per tres personatges femenins amb alguns factors en comú. Tres dones enfrontades al menyspreu i la crueltat, però decidides a lluitar amb determinació contra les humiliacions a les quals la vida intenta sotmetre-les

CLUB DE LECTURA
En general, era molt espès, costava de llegir i les lectores gairebé no l'han acabat. Eren relats tristos.
Amb molt bona descripció dels paisatges, de les olors fins al punt de trobar-te dins del llibre però amb una narrativa una mica rebuscada
La puntucació que li han donat ha estat d' un 5

HACHIKO. ELS GOS QUE ESPERAVA

HACHIKO. EL GOS QUE ESPERAVA
LLUIS PRATS

SINOPSIS
El profesor Ueno recull un cadell per a la seva filla. aviat, la relació entre el professor i l'Hachiko, el gos, esdevé especial. Cada matí l'acompanya a l'estació i, cada tarda, espera el seu retorn a dos quarts de sis. Cada dia laborable. Cada mes. Cada any. S'ha forjat una relació basada en l'amistat i la fidelidad. I res no la pot trencar.....

CLUB DE LECTURA:

Es un llibre fàcil de llegir i amb un vocabulari molt dinàmic i entenedor. Fa que el llegeixis gairebé d'una tirada.
En general va agradar i es va comentar que era un llibre molt tendre.
 Per altra banda, es va  destacar el vincle que pot tenir una persona i un animal, incondicional, independentment del temps, de la vellesa, o bé la falta del mateix amo
Molt realista, sentimental, una història emotiva i tendra
Amb una puntuació d' un 7

Germans, garirebé bessons - M.Mercè Cuartiella

En Joan i l’Ester són germans. La seva relació és intensa, sovint excloent, a voltes destructiva, i això condiciona les seves vides i la seva visió del món. Això desespera la Raquel, la dona d’en Joan, que detesta no formar part d’aquest món privat que comparteixen, farcit de secrets i de fantasmes del passat. Quan en Joan anuncia que ha contret un deute de joc i que cal reunir, en sis dies, una quantitat que està fora del seu abast, comença una recerca tan inútil com frenètica en què tots tres intentaran, en solitari i sense l’ajut dels altres, aconseguir uns diners impossibles. Germans, gairebé bessons ens parla d’uns personatges contradictoris que volen ser feliços però no en saben, que necessiten dels altres i, alhora, no poden evitar ferir-los, que desconfien dels sentiments i la tendresa però que, malgrat això, aspiren a ser estimats.

Club de lectura mes de juny:

Després de la lectura del llibre i amb el col·loqui de les assistents al club de lectura, situem la novel·la en un gènere humorístic, sentimental, realista i picaresc. Les lectores defineixen la novel·la com a divertida i amena ja que el format del llibre convida a realitzar una lectura ràpida i amb un vocabulari planer i entenedor.

Es destaquen els dos personatges principals: en Joan i  l'Ester que destaquen per la capacitat de posar-se en embolics i ser tant rebuscats que no saben com sortir-se'n. 
A més, les lectores també destaquen la relació malaltissa i de dependencia que tenen els dos germans que els prové del que han viscut en un passat. 

Valoració: 7

Aquelles nits de maig - Manel Subirats i Costa

Han passat molts anys des que la Guillermina Bel Pomerol va abandonar la família i el país per dedicar-se a viure una vida de disbauxa «fent senyors» arreu del món. Cors delerosos, cites nocturnes i matrimonis trencats la porten a Miraflores, un poblet en plena jungla amazònica. Anys després, s’hi retroba per casualitat amb el seu germà bessó Jan i la seva neboda, la Màrcia, una noia de tot just quinze anys. Per a la Màrcia, òrfena de mare, el retrobament amb la seva tieta Guillermina li obre les portes de l’amor, del sexe i de les relacions i els vincles, sovint foscos i incomprensibles, que menen el món.

Club de lectura mes de maig:

Després de la lectura del llibre i amb el col·loqui de les assistents al club de lectura, situem la novel·la en un gènere sentimental, realista i picaresc. Les lectores defineixen la novel·la com a divertida i amena ja que el format del llibre convida a realitzar una lectura ràpida i amb un vocabulari planer i entenedor.

Es destaca el capítol 4 de llibre que es on la Màrcia fa un descripció de la Guillermina i on aquesta explica com va conèixer don Matín Zabalata. 

Totes les assistents destaquen la frase "Fer senyors" com a molt encertada i divertida, ja que no estem acostumats a sentir-la i se'n va parlar força.

Els personatges més destacats són la Guillermina i la seva neboda Màrcia i es destaquen per la seva personalitat i naturalesa a l'hora de compartir experiències i converses sobre la vida adulta. 


Valoració: 7

Bogeries de Brooklyn - Paul Auster

En Nathan Glass té seixanta anys. I tot i un divorci, un càncer en estat avançat, una llarga carrerra en una companyia d'assegurances a Manhattan i un estrany sentiment de solitud, no han impedit que es disposi a afrontar l'últim tram de la seva existència amb una certa serenitat, motiu pel qual ha decidit traslladar-se a Brooklyn. Aviat, en el dia a dia, queda fascinat pels costums dels habitants del barri i, seduït per l'encant d'un cambrer, decideix escriure un llibre en el qual consignarà els seus records, els oblits, les mancances del seu estil, les grans o petites històries que ha viscut al llarg dels anys, però també les històries de la gent que s'ha creuat en el seu camí. De sobte, però, un matí de primavera aquest llibre titulat Bogeries de Brooklyn pren un canvi de rumb. 

El 23 de maig de l'any 2000 en Glass topa amb el seu nebot, en Tom Wood, de qui feia temps que no sabia res, i que treballa en una llibreria del barri -una situació molt distant de la brillant carrera acadèmica que havia començat l'última vegada que l'havia vist. Així, de cop, tots dos reprenen la seva història, compartint les seves emocions, les seves febleses, els seus destins, i també, o sobretot, el somni conjunt d'una vida millor a l'Hotel Existència, lluny de les realitats insuportables del món modern. Paul Auster és novel·lista, poeta, guionista i director de cinema.

Club de lectura mes de abril:

Comentaris: 

Durant el col·loqui del club de lectura d'aquest mes hem decidit que la novel·la es pot descriure com a realista i sentimental ja que l'autor expressa una història escrita en primera persona que permet posar-se a la seva pell. 

Pel que fa als capítols que més han agradat no n'hi ha un de concret sinó que es destaquen les històries de diversos personatges com per exemple la de la Lucy. 


Els personatges més destacats són en Nathan, el Tom i la Lucy. 

Valoració: 7

Un home de paraula - Imma Monsó

Quan un ésser estimat desapareix de la nostra vida, ¿com conciliar la necessitat d'oblidar amb el fort desig de no fer-ho mai? ¿Com conjugar el record i l'oblit de la millor manera possible? ¿Què és el que fa durar, sovint incomprensiblement, l'amor en una parella? Són les preguntes que es fa una dona de 43 anys al llarg d'aquestes pàgines i alhora, amb humor i vitalitat, fa un repàs a la singular personalitat de l'home amb qui va conviure durant setze anys, les anècdotes que van envoltar la seva relació, els viatges, l'adopció de la seva filla, la complicitat intel·lectual que es va crear entre tots dos...
Una novel·la que és un singular tractat del dol, i un intent de reconstruir la presència de l'esser desaparegut a base de paraules i humor, les úniques armes que poden guanyar la partida a la mort.



Club de lectura mes de febrer
Comentaris: 

Durant el col·loqui del club de lectura del mes de febrer hem decidit que la novel·la es pot descriure com a sentimental i realista, a més,  és molt personal ja que expressa els propis records de l'autora.

En general, el format de llibre ha agradat a les lectores ja que els capítols estan dividits en A i B fet que permet llegir-lo com a cadascú li vagi millor.
Cal esmentar que el contingut del llibre ha agradat força i hi ha coincidències en dir que l'autora parla de vida i ens ha agradat  la manera d'explicar com afrontar la mort i el dol.

Pel que fa als capítols que més han agradat no n'hi ha un de concret sinó que algunes lectores esmenten que els capítols A són més alegres i, d'altres, que la manera d'explicar els capítols B els ha agradat més.


Els personatges més destacats són el Cometa, la Lot i la nena que són els principals de la novel·la.

Valoració: 7

"La dona que va decidir no sortir del llit durant un any" Due Townsend

"El segon dia l'Eva es va despertar , va apartar l'edredó i es va asseure al llit. Llavors va recordar que no calia que s'aixequés i preparés esmorzars per a ningú , que no havia de cridar a ningú perquè es llevés, ni buidar, el rentaplats o omplir-lo , ni planxar un planxar una pila de roba, ni arrossegar l'aspirador..."El dia que els bessons marxen de casa, l'Eva decideix ficar-se al llit i no sortir-ne més. Ja n'està tipa. En Brian, el seu marit, no ho acaba d'entendre: qui se suposa que li farà el sopar, d'ara en davant? Però el desafiament de l'Eva es va estenent i legions de fans que creuen en la seva protesta s'amunteguen davant la porta de casa seva . L'Alexander, l´home de la furgoneta blanca, li regala te, torrades i simpatia . I des d'aquest lloc estrany però confortable, l'Eva comença a mirar-se a si mateixa i el món que l'envolta d'una manera ben diferent.

Club de lectura mes de gener
Comentaris: 

Hem coincidit en situar la novel.la dins de diferents gèneres : humor britànic , subrealista, irònica, sentimental , picaresca....

Trobem que és fàcil de llegir per la forma i estil narratiu però en el contingut hi han divergències , a algunes els ha agradat perquè és divertida i d'altres l'han trobat tan irreal que no els hi ha agradat.

El capítol que més ha agradat ha estat el 31 " La preparació del Nadal" , i el 33 i el 69 a algunes lectores també els ha agradat.

Com a personatge que ha agradat més ha estat la Poppy, una vividora sense escrúpols.

Valoració: 5

El carreró dels miracles . Naguib Mahfuz

La vida del carreró Midaq és difícil, però més difícil resulta escapar-ne. Envoltada per un ambient miserable poblat per alcavotes ambicioses, dentistes sense titulació , militars enamorats , prostitutes , comerciants avars i individus que cobren per deformar captaires més o menys sans, Hamida , jove i presiosa, busca un futur millor. La seva bellesa captiva Abbas, qui es desviurà per demostrar-li que l'estima en bogeria ; però també atrau Salim , un vell solitari i marcat -tot i que ric_ que li podia concedir tots els desitjos. En aquesta disjuntiva es troba quan apareix en escena un tercer pretendent: el seductor Ibrahim.

El carrró dels miracles és probablement, l'obra més popular i traduïda de Naguib Mahfuz. La força i cruesa amb què Mahfuz descriu les imatges de la desgràcia i la joia que formen les vides en aquest carreró del Caire han convertit aquesta novel.la en una peça fonamental del premi Nobel i en un referent de la literatura àrab contemporània.

Club de lectura mes de desembre
Comentaris:

És una novel.la que l´hem situat dins el gènere picaresc, sentimental, i realista . Ens ha agradat a la majoria el contingut de la novel.la per la manera que té de descriure les situacions, l'estil narratiu i com es divideixen els diferents capítols. 

Els fragments o capítols de l'obra que han agradat més han estat:el capítol 7 que parla de Zaita, l'altre quan Hamida decideix que l'amor del seu " macarra" no és correspòs;  el capítol que parla del "mutilador" ;  quan profanen els morts; la vídua del Sr.Afifi...

Els personatges que ens han agradat més: Darvix el sacerdot, el "mutilador", Abbas, Raduan Hussainí, la fornera, Hamida....però la majoria coincidim que tots tenen el seu punt interessant.

Coincidim totes en que és una obra dinàmica i entretinguda .

Valoració de la novel.la : 8