Els clàssics catalans a les biblioteques

 SOLITUD de Victor Català

 

Un projecte del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni literari Català posa en marxa, el 9è any consecutiu, el projecte “Clàssics Catalans als Clubs de lectura”

El projecte té com ha objectiu difondre el patrimoni literari català i apropar-lo als lectors d’avui.

El servei de biblioteques de Tarragona, Espais Escrits i els seus centres literaris associats s’ocupen de cercar a una especialista de l’obra en qüestió perquè dinamitzi una sessió al club de lectura, en aquest cas, l’Anna Casas Vallès (Museu de l’Anxova i de la Sal- L’Alfolí de la Sal) que ens parlarà de “Solitud” obra de Catalina Albert amb el pseudònim Victor Català

D’aquest projecte en gaudiran 6 biblioteques del camp de Tarragona  i a l’Espluga tenim la sort d’haver estat seleccionada per gaudir-ne.

Aquest dimarts dia 10 de novembre a les 19 h ens trobarem de forma telemàtica, degut a la pandèmia provocada pel Covid’19

Una iniciativa que rep el suport de les regidories de cultura de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, i de les Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya, que treballen per acompanyar les iniciatives de biblioteca municipal.

EL SETÈ ÀNGEL

 

EL SETÈ ÀNGEL

DAVID CIRICI

PREMI SANT JORDI 2016

SINOPSI

L'Ernest, un plucitari d'èxit i entusiasta dels plaers de la vida, navega amb el seu veler entre les illes de Patmos i d'Icària en companyia del seu fill de set any Marc, de la seva parella Sophie i del peit Max, fill de la Sophie.

Fa mala mar. Quan comença a pondre's el sol, el  veler topa amb les restes d'un naufragi i en Marc cau a l'aigua. Així comença la història. 

El lector seguirà la recerca desesperada del pare, el sentiment de culta i la crisis que el duu a les portes de la bogeria.

En paral·lel, seguirà l'aventura del seu fill, que la nit mateixa de l'accident és rescatat per una llanxa carregada de famílies de Síria i Afganistan que miren d'arribar a les costes de Samos.

Sense que ningú no ho sàpiga, el petit Marc viurà l'aventura incerta dels refugiats.

El club:

troba que és una història commovedora sobre la fragilitat de la vida, els cops de l'atzar i el lligam entre pares i fills.

A alguna usuària li va semblar un guió d'una pel.lícula més que una novel.la literària.

El que també va sorprendre va ser la maduresa del nen com si fos un nen superdotat. Per altra banda, va sorprendre que físicament no notessin que era d'un altre país, ja que era rosset

En general, va agradar molt i es comenta que és un llibre colpidor, però recomanable.

LA SENYRORA FLORENTINA I EL AMOR HOMER

 

La senyora Florentina i el seu amor Homer

La senyora Florentina i el seu amor Homer

és una obra dramàtica de Mercè Rodoreda que s'edità a Barcelona, l'any 1993, dintre del recull El torrent de les flors. 

Hi ha dues versions d'aquesta obra.

S'estrenà a Barcelona, el 21 d'octubre de 1993 al Teatre Romea sota la direcció de Mario Gas. És una comèdia dramàtica en tres actes.^[2]

L'obra transcorre en una casa del barri barceloní de Sant Gervasi.

 És la llar de senyora Florentina, una professora de piano. La dona manté durant vint anys una relació 

amorosa amb Homer, el seu amor des de la infància, que està casat amb una altra dona. Homer es 

queixa  de la seva dona, però al·lega que no la pot deixar per causa dels fills. Florentina, malgrat la 

possibilitat que té de casar-se, decideix viure sola, fidel al seu amor cap a Homer. La seva vida s'organitza

 al voltant de les seves classes de música i les seves trobades amb les seves tres veïnes, Zoila, Julia i 

Perpètua. A la casa de Florentina arriba Zerafina, una jove i encantadora criada, que d'entrada explica a 

les dones les seves dues històries amoroses.

Quan mor l'esposa d'Homer, Florentina espera poder arribar a tenir una relació estable amb ell. No obstant

 això, davant el descobriment d'algunes mentides d'aquest, i la falta d'iniciativa per la seva part, Florentina 

es conforma amb la derrota de la il·lusió que havia mantingut durant tota la vida. Tanmateix, no cau en la 

desesperació. Canvia el seu testament, per deixar tota l'herència a Zerafina, que està embarassada.

Al final de l'obra, apareix el primer nuvi de Zerafina –a qui aquesta tenia per mort a Àfrica– per casar-se 

amb ella. Zerafina, però, rebutja la seva proposta, ja que a força de la seva nova experiència –i amb els 

recursos econòmics que acaba d'obtenir– està més temptada per la visió d'una vida com a dona sola i 

entre dones soles.

 

TAMBÉ AIXÒ PASSARÀ

 

TAMBÈ AIXÒ PASSARÀ

MILENA BUSQUETS

Una novel·la intensa alegre i divertida que recorda a Françoise Sagan

'També això passarà' és una novel·la de pèrdua, amor i sexe. La Blanca, la protagonista, ha perdut la seva 

mare fa poc. Decideix emprendre un viatge al poble pescador de Cadaquès, on hi ha la casa d'estiu 

familiar, juntament amb els seus fills, els dos ex-marits, l'amant i una colla d'amigues. Amb tot, el que 

troba allà és l'essència de l'apassionada i complexa relació que tenia amb la seva difunta mare. Movent-se

 dels detalls més durs i intensos als més superficials, Milena Busquets podria ser descrita com la Françoise 

Sagan del segle XXI.

 

El club comenta:

- Massa personatges i massa homes en la vida de la protagonista 

- Obsessionada per la mor durant la lectura del llibre

- i per finalitzat, el més encertat és el títol del llibre

LILA

 

LILA

MARILYNNE ROBINSON

Lila, de quatre o cinc anys, malviu en una casa d'obrers migrants en algun punt del Midwest de la 

dècada dels 1929. Ningú és preocupa massa per ella. Passa el temps amagada sota una taula. Una nit,

 una dona anomenada Doll la pren. Sobreviuen treballant d'una banda a una altra petites feines.

Doll desapareix de la seva vida i la Lila es troba desorientada.

Un dia, per aixoplugar-se d'una pluja entra en una església. 

Tot i la diferència d'edat, la Lila i el capellà van viure una història d'amor com un miracle i inesperat.

Lila s'escapa d'un passat brutal i el capallà recupera el sentit de l'amor quaranta anys després de la mort 

de la seva primera dona.

AIGUAFANG de JOAN-LLUIS LLUIS

 

AIGUA FANG

JOAN-LLUIS LLUIS

Som en una Barcelona sotmesa a una quasi constant pluja d'aiguafang que corromp la pedra dels 

monuments antics, difumina els contorns del paisatge i dificulta el caminar de la gent. És una societat 

decadent i consumista, de persones avorrides de viure i que converteix les successives onades 

d'immigrants en mà d'obra esclava. En aquesta ciutat, tres personatges marginals, l'assassí, l'esclau i 

l'oreneta, s'observen i se segueixen per intentar salvar-se i, potser, estimar-se. Aiguafang és una novel·la 

d'atmosferes opressives i de situacions límit. Joan-Lluís Lluís ha escrit una faula crua i colpidora amb

 esclats de tendresa.

 

REPRÈN EL CLUB DESPRÉS DEL CONFINAMENT AMB "PA DE LLIMONA AMB LLAVORS DE ROSELLA"

Cristina Campos

L’Anna i la Marina són dues germanes que, allunyades des de la seva joventut, es retroben per vendre un molí i un forn de pa que han heretat d’una dona que no coneixen. És l’hivern del 2010, a Valldemossa (Mallorca), i les germanes han viscut vides totalment oposades: l’Anna gairebé no s’ha mogut de l’illa i continua casada amb un home a qui ja no estima; la Marina, en canvi, ha viatjat per tot el món i treballa per a una ONG.

Mentre intenten desxifrar el misteri de l’herència, hauran de fer front als vells conflictes familiars i alhora recuperar els anys perduts.

Tens a les mans una novel·la sobre l’amistat femenina, els secrets guardats i receptes de pa oblidades. Però, sobretot, la història d’unes dones que aprenen a decidir, amb llibertat, sobre la seva vida i el seu futur.

Es comenta des del Club que és una novel.la fàcil de llegir, que enganxa tot i que es sencilla d'argument. Perfectament pot representar la vida real, tendra, dura i d'amistat

VISITA DE LA MERITXELL LORCA AL CLUB DE LECTURA

HISTÒRIA DE SUPERACIÓ DE LA MERITXELL LORCA 

El darrer llibre que ha llegit el club de lectura és "Els camins de la llum"de Coia Valls on descriu la vida del creador del sistema Braille a més d’oferir una història de superació.

Ahir ens va visitar la Meritxell Lorca Requena i ens va explicar la seva història.

La Meri va patir una malaltia als 15 anys on i ahir ens va visitar i ens va explicar la seva història.

La Meri va patir una malaltia des dels 4 anys fins al 15 que va ser quan va perdre del tot la visió. Ella no ha parat de superar-se i en un any ja sabia llegir el Braille.

Avui en dia té una linia braille per llegir llibres d'actualitat, els descarrega  a l’aplicació que té a l’iphone i el que fa l'aparell es convertir-lo en Braille segons va llegint.  Ens explica que un llibre traduït al Braille ocupa quatre vegades més que un normal. Ens diu que quan estudiava necessitava una gran maleta i una bona esquena per poder portar els llibres.

 Ens va explicar que ara actualment té un gos guia que es diu Thor i per ella significa molt, són els seus ulls. La gent que forma part del club va quedar meravella de la força, la voluntat, de la lluita diaria i la superació que té la Meri. Gràcies Meri per la teva aportació!! Tens un do per explicar les teves vivències i les teves emocions.

ELS CAMINS DE LA LLUM

ELS CAMINS DE LA LLUM de COIA VALLS

‘Els camins de la llum’ descriu la vida del creador del sistema Braille a més d’oferir una història de superació.

Els Braille, una família de basters que viu a Coupvray, un poblet situat a quatre hores de París, tenen el seu quart fill i li posen per nom Louis.

Corre l’any 1809 i el menut es converteix en l’alegria de la casa, però en un infortunat accident li arravata la vista amb només tres anys. És, aleshores, quan comença el seu íntim pelegrinatge a les fosques.
Anys més tard, al Balneari de Vichy, sentint que les forces l’abandonen a causa de la tuberculosi, Louis fa memòria de fragments de la seva vida Coupvray, París, Limoges i Vichy són els escenaris que acullen les lluites d’un home de procedència humil que segons avança l’editorial ‘ va descobrir la clau amb què els cecs trencarien les seves cadenes mentre maldava per trobar l’essència de la felicitat’.

A ‘El camí de la llum’, la majoria dels fets que s’expliquen, tenen lloc entre les parets d’un edifici lúgubre del 5è districte de París. Allí, a la Institució de Joves Cecs on Braille escriurà la seva història de superació.

En aquesta ocasió el protagonista recorrerà els camins que l’hauran de portar a la llum que l’il·lumini a ell i als altres cecs que el precediran.

El club comenta:

- que la ceguesa, en aquella època, era tenir un fill inútil i que feia nosa a casa, per això els portaven en centres on després les famílies ni els visitaven.

-També es comenta que la Margot segurament va existir en la vida de Louis. Una persona que li va donar seguretat i per ell va representar més que una amistat.

- En algun moment es recrea massa amb el dramatisme, la tragèdia sobretot en algun passatge que podria haver estat més resumit

-Es diu, que està molt ben escrit, però el nota que qui escriu és el narrador, ja que el llenguatge dels nens era igual que el dels adults

-Ens ha agradat molt perquè és un llibre que deixa empremta sobre la problemàtica en aquell moment dels nens/es invidents.

LA NOIA DEL VIOLONCEL

LA NOIA DEL VIOLONCEL de Jordi Campoy Boada

SINOPSIS:
L’Anne és una jove violoncel·lista de la London Symphony Orchestra. És imperfecta i caòtica, impacient i exagerada, impulsiva i una mica promíscua. Però hi ha una característica que sobresurt de la resta i que marcarà l’esdevenir de tot: la seva manca de puntualitat. Arran d’un soroll estrany que sent a l’interior de la funda del seu instrument, l’Anne troba un objecte desconegut que la fa anar de corcoll. Aquesta troballa la porta a tibar del fil i a descobrir els seus orígens, lligats a la Barcelona dels anys 70 i a un nen que vol tocar el violoncel. 

El Club comenta;

És una novel.la amb dues històries amb la música com a fil conductor, on el  misteri i l’atzar té un paper important.

La protagonista, és una jove londinenca de 34 anys que destaca per la facilitat que té a no arribar a l’hora a qualsevol cita per molt important que siga. Malgrat tots els seus esforços és impuntual 

Es comenta el  misteri com a desencadenant del conflicte.  Anne nota que dins la funda del seu instrument hi ha alguna cosa que abans no hi era. Es tracta d’un objecte antic que la jove desitja saber de què es tracta i quin tipus de relació té amb ella. Les seues investigacions la porten fins a Barcelona on elements comuns amb la seua vida: la música, el violoncel i l’amor cap a la música compartit per un xiquet

Una lectura fàcil, àgil on compara les emocions amb una banda sonora concreta.

Una lectura recomanable!!

CLAUS I LUCAS d'Agota Kristof

CLAUS I LUCAS d'Agota Kristof

El que es coneix com la trilogia Claus i Lucas,  són tres novel·les que es van publicar originalment per separat a Suïssa.
 Només la lectura de la primera ja és una experiència literària, però llegir-les totes tres seguides, amb el cor a punt de sortir-nos per la boca, és una de les que no s’obliden fàcilment. Pels temes que tracten (l’absurd de la guerra, el dolor, la mort, la identitat) i, encara més, per com ho fan: amb un estil despullat i fred, gairebé com unes anotacions a peu de pàgina d’una obra de teatre i fent servir els mecanismes de la ficció al màxim de les seves possibilitats per provocar una operació gairebé cruel amb el lector. D’una banda, i gràcies a un realisme extrem (i aparent), fer-li creure que viu en una ciutat de l’Europa Central on cauen bombes i obusos, que ha d’anar a tallar llenya al bosc i després donar el menjar a les gallines, que tindrà fred a la nit. De l’altra, el que es va descobrint a mesura que s’avança en la lectura no fa sinó recordar-li al lector que està llegint, que tot és mentida, que són pàgines plenes de tinta les que l’estan fent plorar com si aquells nens acabessin de sortir per la porta.

Mentir és una de les maneres que hi ha de sobreviure quan les coses van mal dades i aquest llibre, que és un i que en són tres a la vegada, explica el que li va passar a Agota Kristof precisament perquè res del que hi explica li va passar com ho explica. Llegir-lo és voler-s’ho creure tot: la història del Claus i la del Lucas, la d’un estranger que arriba a una ciutat de províncies, la dels secretaris del partit que només escalen, la de les mares que esperen que tornin els fills, la de les àvies cruels i la dels pares adoptius, la dels amants que s’han d’acomiadar a l’alba i la dels germans que no poden viure lluny els uns dels altres sense sentir que són morts per dintre. Si hi ha llibres que fan lectors de per vida, aquest n’és un.

El Club comenta:
Què la primera part és bonica, cruel però entenedora i enganxa. Es reeduquen per passar gana, son i fins i tot per matar. La segona part és més rebuscada. I la tercera part; cost més d'entendre i es una visió duríssima amb falta d'afecte i sense abraçades.
En general, va agradar i tots/es la vam acabar  llegint.