Un llibre de:
PEP MACAYA FONTS
Entre les seves obres més destacades hi trobem:
- Netegeu els boscos del sud. Dietari d’una follia (2010), una col·lecció de relats curts amb una mirada intensa i
íntima.
- Cròniques del Rabassaire (2013),
que ens endinsa en històries amb una mirada crítica i poètica de la
societat.
- La Balada de Mossèn Dallonses (2015),
una biografia novel·lada que barreja història i literatura amb un toc
màgic i emotiu.
- Els udols del llop, on la narrativa i la poesia
es combinen per explorar emocions i vivències humanes.
- Altres títols com No em toqueu els picarols i S’han gelat
les oliveres, que mostren la seva capacitat de crear mons propis i
intensos.
La seva prosa és delicada i poètica, amb frases que
flueixen amb ritme i que acompanyen els esdeveniments amb un toc constant de
màgia, una paraula que ell mateix repeteix sovint quan parla de la seva obra.
Sovint, els seus textos reflecteixen una mirada femenina i incorporen punts de
vista feministes, cosa que l’autor ha escoltat més d’una vegada de crítics i
lectors. Aquesta combinació de sensibilitat, reflexió i màgia fa que els seus
llibres siguin únics i intensos, capaços de captivar tant el cor com la ment
dels lectors.
El
llibre La Mirolina
Des del principi, la prosa de Macaya transmet una sensació de poesia i ritme: les frases són llargues o curtes segons l’emoció que vol provocar, i l’autor acompanya cada escena amb un toc de màgia, una màgia que ell mateix destaca quan parla del llibre. Aquesta màgia no és fantàstica ni irreal, sinó que és la manera com el relat crea atmosferes, emocions i connexions amb els lectors.
Una de les qüestions que més debat va generar és el fet que, mentre la protagonista es dedica a la prostitució, no queda clar on és la seva filla, ja que aquest aspecte no apareix explicat al llibre. Aquesta absència obre interrogants i provoca reflexió entre els lectors, que es pregunten què passa amb la nena durant aquests moments i com aquesta realitat silenciosa forma part també de la duresa de la història.
Els comentaris dels lectors del club de lectura van destacar també que el començament del llibre sembla escrit amb la mirada d’una dona més que d’un home, i que conté punts feministes subtils però presents. Aquest enfocament dona una dimensió més rica a la narrativa i apropa la història a les experiències i emocions femenines.
Un altre element que manté el lector en tensió és la
relació entre els dos protagonistes enamorats: gran part del llibre està
marcada per la impossibilitat que es puguin trobar i acabar junts. Aquesta
distància crea un conflicte emocional constant i genera expectació, alhora que
reflecteix la complexitat de l’amor i de les decisions humanes.
Al final de la trobada, l’autor va portar el vídeo de la balada de La Mirolina, i mentre comentàvem el llibre, vam poder veure’l de fons, vivint així una experiència molt més immersiva. I per tancar amb un moment màgic, vam escoltar l’última cançó del musical, que va donar un final emocionant i poètic a la trobada. A més, Macaya ens va agrair que haguéssim llegit el llibre, publicat l'any 2018, i va comentar amb alegria que encara segueix sent llegit.
Algun lector del club també van comentar que algunes frases semblaven no seguir la concordança habitual o “no tenien sentit”. Tot i això, molts van destacar que aquest estil forma part de la prosa poètica i màgica de Macaya, que juga amb el ritme, les imatges i l’emoció més que amb la gramàtica estricta. Aquesta manera d’escriure crea un efecte únic, que pot sorprendre o desconcertar, però que contribueix a l’encant i la singularitat del llibre.
En conjunt, La Mirolina és un llibre que
combina realisme i màgia, prosa poètica i reflexió sobre la vida. No és un
relat senzill ni feliç, però és profundament emotiu i captivador. Cada pàgina
mostra l’habilitat de Macaya per crear històries que emocionen, qüestionen i
inspiren, tot amb frases que semblen cantar i amb una màgia constant que
acompanya al lector fins a l’última línia.
