dimarts, 28 de novembre del 2017

FARISHTA

FARISHTA­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­   27-11-2017
MARC PASTOR
­­­­­­­­­­­­­­­­­­­_____________________________________________________________________________

Les lectores ens hem encandilat amb la relació amorosa dels dos personatges principals i els hem volgut salvar del destí que els depara l’autor. Si el final s’hagués desenvolupat d’una altra manera, amb un final esperançat… però encara que la novel.la faci l’ullet a “Un món feliç” el context devora els protagonistes -. Destí Orwellià? La descripció del relat acurada i alhora densa, a l’estil d’un dietari personal.
 En relació a l’espai hi podem trobar contrats de colors i platges paradissíaques,càlides i al mateix temps d’atmòsfera d’aillament a  ambients de paisatges i ciutats fredes i gèlides, al paisatge àrid i muntanyós d’una ciutat de pau parada per la guerra  metàfora de la infantesa perduda de la Farishta. Móns diferents que confluiex en un punt en comú la finalitat de la societat Iefremov-Strugatski      de crear nous individus, d’orígen devastat, presenta buït per un procediments el.lectiu de la procreació i la criança confortable amb –pares falsos- a la recerca de crear éssers a imatge i semblaça del programa establert.
 Lectura de ciencia-ficció que ens ha captivat en la introducció, el nus –punt àlgid- i ens ha decebut en la resolució de la trama, del desenllaç. Els viatges en el passat,present i futur no suavitzen la nostra mirada crítica com a lectores i ens fa pensar que hauríem volgut una visualització més acord amb una evolució humanista, i no tan síncopada de l’explotació de l’home per l’home, és a dir, una depredació total de l’èsser humà.
Esperem que pel nostre bé comú, pel progrés de la nostra civilització,   la maternitat i la paternitat  del futur, a la manera de desig i realitat, segueixi dins el procés evolutiu que li és propi - un camí d’harmonia-.

Nota:5

divendres, 6 d’octubre del 2017

PATRIA, Fernando Aramburu

PÀTRIA


 FERNÁNDO  ARAMBURU


De vegades la lectura d’un llibre ens pot corprendre, emociona, pot agafar-nos del bracet i endinsar-nos  en una lectura apassionant dura i crítica però que no ens deixa indiferents. Així és com ho han expressat el nostre grup de lectura. Ha agradat moltíssim però també ha colpit i fins i tot a desagradat i ha generat incredulitat en el relat i la trama.

Tothom coincideix que fan falta referents i algunes lectores ja han esmentat situacions viscudes en relació a una estada o residència al País Basc: el pensament de la seva gent i la seva història té un punt de duresa que ens sensibilitza molt.  Aquest fet ha comportat que hi hagi llibres relacionats amb la temàtica que algunes lectores ja havien llegit i que consideren que la seva lectura   és més aclaridora  per arribar a entendre Pàtria. El dolor, l’amor, l’amistat, la fidelitat a un país, a uns ideals, la soledat de l’ésser humà… la ràbia, l’impotència …ens condueixen a una lectura molt ben trabada des del més pur estil literari.

El relat es narra amb un estil nu que deixa entre veure el punt de vista de les dues bandes, l’enfrontament  i el prendre partit d’una manera o altra en un petit poble on tothom es coneix.

Així, dins d’aquest correlat es genera molt de dolor en els personatges davant de les moltes  vides perdudes. L’acció i reacció del  clero, els empresaris, els obrers, la gent del poble, la relació d’amistat entre dues famílies, la historia d’amor d’una mare cap els seu fill… El llibre pretén expressar com es viu  en un rera fons matriarcal dins tot un entramat  social i polític, i en aquest context, els individus queden retrats cap un determinisme que sembla que  no els deixi opció. I és això el què planteja l’autor,  l’opció que molts cops com éssers humans triem o s’esdevé en les nostres vides i  que  ens pot  deparar, a vegades, un destí incert i temerari.

Els adjectius que s’han adjudicat a Pàtria com  a conclusió són: brillant, dur, terrible, cert, incert, dolorós, comprensible... apassionant.



Nota: 8,57





dijous, 2 de març del 2017

CLUB DE LECTURA: LA VÍCTIMA

La Víctima (Saul Bellow)

SINOPSIS
Un vespre molt calorós, després d'un dia esgotador a la feina, el novaiorquès Asa Leventhal decideix anar a voltar pel parc, per respirar una mica d'aire fresc. Inesperadament, un desconegut se li acosta i l'acusa d'haver-li arruïnat la vida. Ell intenta treure-se'l de sobre dient-li que s'equivoca de persona. De mica en mica, però, anirà sucumbint a la història d'aquest individu que no està disposat a deixar-lo en pau, fins arribar a creure's que efectivament ha estat ell l'origen d'un mal que ha d'intentar reparar.

CLUB DE LECTURA:
És una novel·la de pura literatura, molt descriptiva, i això fa que a algunes participants se’ls hagi fet feixuc. En general no ha agradat massa ja que se’ls feia pesat, amb descripcions molt precises, on hi faltava acció ja que no avançava.
El protagonista, pensen que al final de la novel·la es trastoca, és una persona insegura, poc interessant, barruda i que tarda molt en decidir-se i prendre decisions. Aquest, té una relació una mica tètrica amb la seva família.
És per tots aquests motius que creuen que la trama és pobra, amb un tracte a les persones d’una manera insulsa, no les ha motivat a llegir-lo. “M’he esforçat per acabar-lo” així comenten algunes de les participants, en canvi d’altres no l’han volgut acabar perquè no les ha enganxat i finalment algunes, l’han acabat tot i que no ha estat un llibre que les ha marcat.


La valoració final del llibre és 5. 

dimecres, 8 de febrer del 2017

A L'ALTRE COSTAT DE L'INFERN

El tema principal del llibre, no és nou per elles, se'ls fa familiar i diuen que és un tema fàcil de comprendre ja que ha estat real. La novel·la se situa entre els anys 60 i 80, les transporta a la seva infantesa i amb la realitat d'aquell moment.


És una novel·la documentada en fets reals de l'època. Algunes han pogut explicar experiències reals viscudes a casa seva quan elles eren petites. Moment molt emotiu.

La trama de la novel·la és la investigació de saber com a mort una monja treballadora d' una clínica privada de maternitat, i de tota la corrupció que envolta els casos reals que encara avui en dia estan per resoldre, ens porta com exemples la situació d'unes noies embarassades tancades en pisos i de nens/es robats a hospitals dient-los-hi a les famílies que s'havien mort per una infecció d'otitis.

L'últim regust del llibre el tenen bo, ja que acaba bé, en canvi, quasi totes pensen que el títol no els hi encaixa quan després s'han llegit la novel·la.  


La valoració final del llibre és 8. 

HISTÒRIA D'UN CANALLA



En general ha estat un llibre que els ha agradat molt, tot i que a algunes se'ls ha fet una mica llarg. Comenten que és una novel·la que en alguns capítols les ha fet patir, amb relats cruels, tristos... El protagonista, fill d'una mare violada, que no sap qui és el seu pare, expliquen que té una ment perversa, psicòpata, freda... això les fa pensar amb els vincles emocionals d'una mare amb els seus fills/es, de com uns pares poden acceptar, tapar i defendre als seus i de les relacions amoroses entre parelles, que en aquest cas són violentes. Creuen que l'autora ha barrejat diferents perfils de persones per fer-ne una.

"A la vida hi ha persones dolentes, encara que volem pensar que n'hi ha més de bones". Parlen del tracte amb les persones, des d'un punt d'amor - odi, d'enveja, de posseir l'espai dels altres, del poc respecte... en definitiva, d'una situació de violència de gènere.
El protagonista "gaudia fent patir a la gent". És molt interessant el fet que totes pensen que si llegissin molts llibres com aquest, s'acabarien tornant desconfiades ja que les ha fet pensar amb gent que ens envolta i com es pot arribar a manipular i canviar la ment i la vida d' algú.


La valoració final del llibre és un 8.