Un llibre de
D.E. (DOROTHY EMILY) STEVENSON
|
|
Dorothy Emily
Stevenson és una escriptora escocesa nascuda a Edimburg a les acaballes del
segle XIX (1892) i desapareguda als 81 anys (1973). Va començar a escriure de
ben petita, als vuit anys, potser per influència del conegut escriptor Robert Louis Stevenson,
parent seu per línia paterna o, potser, perquè la genètica hi va tenir alguna
cosa a veure, o potser per una barreja dels dos factors.
Tanmateix no ho va
tenir fàcil. La societat victoriana anglesa no veia amb bons ulls que una dona
es dediqués a escriure i D.E.Stevenson va haver de fer-ho d’amagat dels seus
pares i institutrius. De poc va servir que el seu pare fos enginyer perquè
compartia el mateix prejudici i li vetà l’accés a la universitat, doncs segons
va afirmar ella en una entrevista: el meu
pare no volia a casa una dona amb pretensions intel·lectuals[1].
Com corresponia al rol assignat per la societat, Dorothy Stevenson va casar-se un dia de l’any 1916. El seu marit era comandant. Finalitzada la primera guerra mundial (1918) el matrimoni va establir-se a prop de Glasgow i pocs anys després, el 1923, publicava el seu primer llibre, Peter West. El segon, Mrs Tim of the Regiment va veure la llum el 1932 (el llibre es basava en un diari personal i descrivia la seva vida com a dona d’un soldat de l’exèrcit) i dos anys més tard El llibre de la senyoreta Buncle era a les llibreries. L’èxit fou immediat. Segons l’autora, la raó de tanta acceptació era deguda al fet que escrivia sobre persones d’interès per a tothom. A partir de 1934 la dèria de l’escriptura s’apoderà d’ella i cada any publicava un llibre de to romàntic fins convertir-se en una escriptora d’una cinquantena de llibres amb una venda superior als set milions d’exemplars entre Gran Bretanya i els Estats Units.
Algunes de les seves
publicacions van ser best-sellers internacionals i va arribar a tenir nombrosos
seguidors fidels, els quals s'autoanomenen «Dessies», a partir del nom de
l'autora. L'any 2011, es van publicar tres novel·les
inèdites que la seva neta va descobrir guardades entre records familiars en
unes golfes. Posteriorment, també es van editar dos manuscrits inacabats[2].
L’escriptora escocesa
Aline Templeton va dir de la seva obra: “Quan a la senyoreta Prims d’Òscar
Wilde li van preguntar per la novel·la de tres volums perduda, va dir: Els bons
acabaven bé i els dolents, malament. Això és ficció” i, tal vegada, l’atractiu
de les novel·les de D.E. Stevenson –apunta amb certa acidesa A. Templeton-
consisteix en complir, a benefici de tothom, amb aquesta regla.
L’obra
|
|
A Viquipèdia pot
llegir-se la següent valoració que compartim:
Aquesta
comèdia és una sàtira sobre la vida rural d'un poble d'Anglaterra, en què
l'autora juga també amb el concepte de «metaliteratura» (el lector es troba
llegint un llibre que tracta d'un altre llibre). També tracta els límits de la
ficció, ja que la protagonista arriba a desdibuixar en la seva ment el seu jo
literari amb la seva identitat, així com també la dels seus veïns.
El llibre de la senyoreta
Buncle és una història sense complicacions però
excel·lentment travada i escrita. D.E. Stevenson té una habilitat notable quant
a descriure personatges i situacions. Algunes lectores del club vàrem expressar
sense vergonya com ens agradaria de tenir la destresa de l’autora per poder
construir i retratar el nostre entorn proper. Tanmateix la perícia literària es
un do gairebé diví que no tots els mortals podem tenir i, per això mateix,
agraïm quan ens arriba a les nostres mans una història d’argument senzill però
magníficament escrita (i traduïda) que ens apropa al
tradicional humor anglès (o, en aquest cas, escocès) per, de manera prou
subtil, fer una radiografia àcida i dolça a la vegada de la hipocresia i la
voluntat d’aparentar, tal i com va subratllar més d’una de les lectores del
club.
La senyoreta Buncle,
la protagonista, és una dona soltera de poble, sense un ral a la butxaca però
amb la voluntat de mantenir estatus i minyona, com tots els seus veïns.
Capficada per trobar la gallina dels ous d’or es planteja dues opcions: criar
gallines o escriure un llibre. Es decidirà per l’escriptura perquè no es veu –segons confessa- empaitant gallines,
però dubta si escrivint es poden fer diners[3].
La protagonista reconeix no tenir imaginació, sinó
observació i, per tant, si vol fer calaix ha d’escriure un llibre de quelcom
conegut, i què millor que els llocs i la gent del seu poble? Per refermar
aquesta pretesa manca d’imaginació busca un pseudònim d’allò més vulgar i el
presenta a una editorial. L’editor queda impressionat amb la novel·la i la
publica... La novel·la arriba al poble, tothom la llegeix i algunes persones se senten
ofeses o inquietes i ben decidides a esbrinar qui és el seu autor. Avui, tal i
com està el món editorial, el punt de partida pot semblar gairebé una faula
però l’any 1934, quan D. E. Stevenson va publicar la novel·la, escriure era una
de les poques sortides professionals femenines a l’abast per a les dones amb un
cert nivell d’educació i la lectura un dels pocs recursos per al temps d’oci,
així que tot plegat resulta prou versemblant[4].
La novel·la
recorda, per la fina ironia utilitzada, l’escriptora Jane Austen i per la
discreció i el poder d’observació de la protagonista, la figura literària de la
senyora Marple d’Agatha Christie, tot i que més jove i sense crims.
Totes les
participants del club de lectura varen mostrar el seu acord respecte de les
magnífiques descripcions del tarannà de la gent, de les seves dèries i manies
i, es va subratllar especialment, la fidelitat de l’assistenta de la senyora
Buncle que no obre boca enlloc respecte de l’autoria del llibre i es manté més
que callada, muda. Algunes veus van fer notar que la segona part del llibre se’ls
va fer una mica feixuc, com si l’autora no acabés de trobar el final. Tot i
això, alguna lectora va subratllar que la novel·la tenia una cloenda perfecta
perquè, en definitiva, donava pel sac tothom.
El terrabastall
que la senyoreta Buncle, àlies D.M.Stevenson, crea és el fil conductor d’un
llibre coral tan divertit com ple de malícia i, fins i tot, de crítica social amb poc verí.
El
llibre de la senyoreta Buncle s’apropa a un llibre
rodó. Fins i tot, es va subratllar, el disseny de la portada és més que adient
i la traducció de Marta Pera, excel·lent.
,
[1] Smith, Mary «Staying Power»
(PDF) (en anglès). Dumfries & Galloway Life, Abril 2011,
pàg. 102-103
[2] VIQUIPÈDIA. https://ca.wikipedia.org/wiki/D._E._Stevenson
[3] PERA CUCURELL, Marta. El llibre de la semana. https://www.lespolsada.cat/index.php/lectures/105-2016/684-el-llibre-de-la-senyoreta-buncle
[4] COSTA, Júlia. Escriure un llibre abans que criar gallines. https://www.llegir.cat/2016/03/el-llibre-de-la-senyoreta-buncle-stevenson/
.jpeg)
