dimarts, 28 de novembre del 2017

FARISHTA

FARISHTA­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­   27-11-2017
MARC PASTOR
­­­­­­­­­­­­­­­­­­­_____________________________________________________________________________

Les lectores ens hem encandilat amb la relació amorosa dels dos personatges principals i els hem volgut salvar del destí que els depara l’autor. Si el final s’hagués desenvolupat d’una altra manera, amb un final esperançat… però encara que la novel.la faci l’ullet a “Un món feliç” el context devora els protagonistes -. Destí Orwellià? La descripció del relat acurada i alhora densa, a l’estil d’un dietari personal.
 En relació a l’espai hi podem trobar contrats de colors i platges paradissíaques,càlides i al mateix temps d’atmòsfera d’aillament a  ambients de paisatges i ciutats fredes i gèlides, al paisatge àrid i muntanyós d’una ciutat de pau parada per la guerra  metàfora de la infantesa perduda de la Farishta. Móns diferents que confluiex en un punt en comú la finalitat de la societat Iefremov-Strugatski      de crear nous individus, d’orígen devastat, presenta buït per un procediments el.lectiu de la procreació i la criança confortable amb –pares falsos- a la recerca de crear éssers a imatge i semblaça del programa establert.
 Lectura de ciencia-ficció que ens ha captivat en la introducció, el nus –punt àlgid- i ens ha decebut en la resolució de la trama, del desenllaç. Els viatges en el passat,present i futur no suavitzen la nostra mirada crítica com a lectores i ens fa pensar que hauríem volgut una visualització més acord amb una evolució humanista, i no tan síncopada de l’explotació de l’home per l’home, és a dir, una depredació total de l’èsser humà.
Esperem que pel nostre bé comú, pel progrés de la nostra civilització,   la maternitat i la paternitat  del futur, a la manera de desig i realitat, segueixi dins el procés evolutiu que li és propi - un camí d’harmonia-.

Nota:5