“L’estafa del segle”

 

 de Salvador Balcells

L'AUTOR

Nascut a l’Espluga de Francolí l’any 1946, la seva trajectòria vital ha estat estretament vinculada al món del llibre i la premsa. Després de marxar del poble amb setze anys, va treballar com a llibreter i posteriorment va desenvolupar tasques tècniques i periodístiques relacionades amb la premsa en català fins a la seva jubilació. Paral·lelament, va iniciar la seva trajectòria com a escriptor, primer amb obres d’assaig i després amb novel·la.

Balcells és autor de diverses novel·les dins del gènere de la novel·la criminal i també ha tingut un paper destacat en la difusió d’aquest gènere com a comissari del Festival de Novel·la Criminal en Català “El Vi Fa Sang”, celebrat a l’Espluga de Francolí. Aquest festival, creat el 2015, va viure diverses edicions fins al 2019 i es va reprendre el 2025 gràcies a la implicació del territori, combinant literatura i cultura del vi amb el suport d’institucions i entitats.

Balcells és autor d’una sèrie de quatre novel·les protagonitzades pels investigadors Coia i Pere, de les quals “L’estafa del segle” és el segon volum. L’autor va comentar que el quart llibre de la sèrie encara es troba en procés d’escriptura.

L'OBRA

"L’estafa del segle” és una novel·la d’intriga i investigació en què els protagonistes, la Coia i en Pere, s’enfronten a una gran estafa relacionada amb emigrants italians que son enganyats per colonitzar noves terres a Oceania anomenada la Nova França.

La història s’inicia amb un fet vinculat al port de Barcelona l’any 1880, punt de partida d’una trama que combina enganys, corrupció i perill. Al llarg de la novel·la es tracten també temes com l’explotació, el poder i la injustícia social, amb una ciutat que esdevé gairebé un personatge més de la narració.

Es va preguntar a l’autor si la història era real, i ell va confirmar que es tracta d’una obra de ficció, tot i que inspirada en contextos i situacions històriques que ajuden a donar versemblança a la narració.

Un dels comentaris del club va fer referència a la presència de la figura d’una dona vinculada a idees feministes primerenques dins la novel·la. L’autor va aclarir que en aquella època no existien encara moviments feministes organitzats tal com els coneixem avui, però sí que es poden intuir actituds i pensaments que posteriorment es relacionarien amb les sufragistes i el moviment feminista.

Es comenta que en la novel.la es parlar del paper de la dona i la igualtat de les dones, es fa amb la visió actual, no pas amb la visió del 1880. Per altra banda, la Coia que pretén ser molt avançada i reivindicativa, té un paper secundari tenint en compte que tenia el 50% de l’agencia d’investigació. 

També es va parlar del context històric del negoci del tabac, mencionat al llibre a través de referències com “Tabacos de Filipinas”, un antecedent de processos industrials que més endavant tindrien continuïtat amb empreses com la Tabacalera de Tarragona.

Durant la sessió també es va comentar que l’autor ens avança que en el darrer llibre de la sèrie l’agència de detectius de la Coia i en Pere es tancarà, tancant així l’arc narratiu de la tetralogia.

Algunes persones del club van mostrar curiositat sobre el procés de documentació de l’obra, especialment per la gran quantitat d’informació que conté. L’autor va explicar que es documenta a partir de la recerca de documents històrics i, en alguns casos, també algun cop amb la col·laboració de fonts com els Mossos d’Esquadra.

També es va establir una comparació amb el personatge del detectiu Colombo, ja que en alguns casos de la novel·la el lector pot intuir des del principi cap a on evolucionarà la investigació o com es resoldrà la trama.

L’autor va comentar igualment que a la novel·la apareixen fins a 10 personatges reals i que la història transcorre al llarg d’un període de 9 mesos.

Finalment, es va aprofitar la trobada per parlar del 7è Festival de Novel·la Criminal en Català que se celebra a l’Espluga de Francolí, un espai de difusió i trobada al voltant del gènere.

Una vegada més, el club de lectura va demostrar que compartir la lectura també és compartir coneixement, història i mirades diverses sobre una mateixa obra.

 

Somiàvem una illa

de Roc Casagran

AUTOR

Roc Casagran (Sabadell, 1980) és un escriptor, poeta i professor de llengua i literatura catalana. Ha destacat tant en la narrativa com en la poesia, amb una obra que sovint combina sensibilitat, reflexió i un llenguatge acurat. A més de la seva tasca literària, també ha participat en projectes educatius i de divulgació cultural.

 L’any 2023 va guanyar el prestigiós Premi Sant Jordi de novel·la amb Somiàvem una illa, consolidant-se com una veu rellevant dins la literatura catalana contemporània.

Com a curiositat, el llibre té un origen molt particular: la idea va sorgir a partir d’una fotografia d’Ernest Hemingway trobada dins un llibre familiar, fet que va despertar la seva curiositat i el va portar a construir tota la història a partir d’aquesta imatge.

L'OBRA

Somiàvem una illa és una novel·la que tracta temes universals com el dol, la maternitat, les relacions de parella i les infidelitats, aspectes molt presents a la vida i amb els quals molts lectors es poden sentir identificats. La protagonista utilitza l’escriptura com una manera de gestionar les emocions, un recurs que algunes persones també han experimentat i troben necessari.

Un dels punts forts del llibre és el seu llenguatge, ple de paraules poètiques i boniques, que transmet una gran sensibilitat. De fet, alguns lectors han comentat que, per aquesta sensibilitat i la manera de tractar la maternitat, sembla que l’obra estigui escrita per una dona.

També es destaca la manca de comunicació entre mare i filla, així com la idea que el que inculques als fills acaba determinant com seran. Els personatges masculins, en Ramon i en Felip, són vistos com a molt tendres, igual que la mare d’en Ramon, que és metgessa.

Pel que fa a l’estructura narrativa, el fet que la història vagi endavant i endarrere en el temps ha generat confusió en alguns lectors, que han trobat difícil seguir el fil en determinats moments.

Un altre aspecte que ha generat debat és la part històrica de les illes. A algunes persones els ha semblat sobrera, mentre que a altres els ha agradat, tot i que no hi han trobat gaire relació amb la trama principal. Especialment es recorda la primera illa, amb l’erupció del volcà i l’absència d’estiu, que evoca la mort.

També ha impactat la frase: “les persones riques es poden equivocar, les pobres no”, que convida a reflexionar sobre les desigualtats socials.

Finalment, hi ha hagut opinions crítiques, com la idea que els escriptors no sempre haurien de reflectir les seves aficions en els llibres, o que, en general, els guanyadors del Premi Sant Jordi no sempre són percebuts com a prou mereixedors.