Somiàvem una illa

de Roc Casagran

AUTOR

Roc Casagran (Sabadell, 1980) és un escriptor, poeta i professor de llengua i literatura catalana. Ha destacat tant en la narrativa com en la poesia, amb una obra que sovint combina sensibilitat, reflexió i un llenguatge acurat. A més de la seva tasca literària, també ha participat en projectes educatius i de divulgació cultural.

 L’any 2023 va guanyar el prestigiós Premi Sant Jordi de novel·la amb Somiàvem una illa, consolidant-se com una veu rellevant dins la literatura catalana contemporània.

Com a curiositat, el llibre té un origen molt particular: la idea va sorgir a partir d’una fotografia d’Ernest Hemingway trobada dins un llibre familiar, fet que va despertar la seva curiositat i el va portar a construir tota la història a partir d’aquesta imatge.

L'OBRA

Somiàvem una illa és una novel·la que tracta temes universals com el dol, la maternitat, les relacions de parella i les infidelitats, aspectes molt presents a la vida i amb els quals molts lectors es poden sentir identificats. La protagonista utilitza l’escriptura com una manera de gestionar les emocions, un recurs que algunes persones també han experimentat i troben necessari.

Un dels punts forts del llibre és el seu llenguatge, ple de paraules poètiques i boniques, que transmet una gran sensibilitat. De fet, alguns lectors han comentat que, per aquesta sensibilitat i la manera de tractar la maternitat, sembla que l’obra estigui escrita per una dona.

També es destaca la manca de comunicació entre mare i filla, així com la idea que el que inculques als fills acaba determinant com seran. Els personatges masculins, en Ramon i en Felip, són vistos com a molt tendres, igual que la mare d’en Ramon, que és metgessa.

Pel que fa a l’estructura narrativa, el fet que la història vagi endavant i endarrere en el temps ha generat confusió en alguns lectors, que han trobat difícil seguir el fil en determinats moments.

Un altre aspecte que ha generat debat és la part històrica de les illes. A algunes persones els ha semblat sobrera, mentre que a altres els ha agradat, tot i que no hi han trobat gaire relació amb la trama principal. Especialment es recorda la primera illa, amb l’erupció del volcà i l’absència d’estiu, que evoca la mort.

També ha impactat la frase: “les persones riques es poden equivocar, les pobres no”, que convida a reflexionar sobre les desigualtats socials.

Finalment, hi ha hagut opinions crítiques, com la idea que els escriptors no sempre haurien de reflectir les seves aficions en els llibres, o que, en general, els guanyadors del Premi Sant Jordi no sempre són percebuts com a prou mereixedors.