dimarts, 30 de gener del 2018

L'ESCANYPOBRES, Narcís Oller

CLUB DE LECTURA DEL MES DE MARÇ

L’escanyapobres (Narcís Oller)
És un novel·la amb descripcions molt acurades i precises. Comenten que es un tema que va investigar Margarida Aritzeta i hi va trobar semblances  a diferents llocs de l’Espluga, encara que l’autor ho maquilli i hi posi altres noms. Tot i així, creuen que no tot exclusivament està ambientat aquí.
Parlen sobre l’acte de saber aprofitar les coses abans de llançar-les, que moltes vegades a la societat d’avui  aquest fet ha desaparegut ja que la gent es prefereix comprar-s’ho deu nou. Lligat amb aquest punt, expliquen exemples de persones conegudes que aprofiten i són excessivament estalviadores. Finalment també comenten que aquesta manera de fer pot arribar a ser malaltissa, obsessiva.
“Val més viure el dia a dia que no ser el més ric del cementiri.”
Al final del llibre no hi ha cap sentiment d’estimació, cap pena.

Valoració final de llibre és 6.

LA VIDA SENSE LA SARA AMAT, Pep Puig

CLUB DE LECTURA DEL MES DE MARÇ

La vida sense la Sara Amat (Pep Puig)

És una novel·la ràpida de llegir, però consideren que no és massa interessant ja que tota l’estona passa al mateix lloc. Parlen de l’autor, un nen que estava bojament enamorat, tant, que algunes creuen que era un calçasses. L’amor que sentia el protagonista era per una jove adolescent de 13 anys, que passava els estius al poble de la seva àvia i els vespres sortia a jugar a fet i amagar amb la seva colla, fins que un dia ella desapareix.  De la noia adolescent, algunes  pensaven que tenia un punt infantil, innocent i en canvi d’altres creien que era una descarada i que d’innocent no en tenia ni un pèl.
Mentre anaven llegint estaven intrigades i motivades per conèixer que acabaria passant entre aquell amor dels dos adolescents. Els sorprèn i no els agrada massa ja que creuen que no acaba passant res interessant.

La valoració final del llibre és 6. 



OLOR DE COLÒNIA, Sílvia Alcàntara

CLUB DE LECTURA DEL MES D'ABRIL

OLOR DE COLÒNIA (Sílvia Alcantara)





Comentari fet per una lectora del Club de "lletraeixerides":


Evoca la vida d'una colònia textil.
El despotisme i condescendència que  als anys 50 regeix la vida dels treballadors/es d'una fàbrica, on viure i morir en aquell estat sota la dictadura pura i dura d'una fàbrica que vol ser-ho tot, que va més enllà del treball que regeix l'escola i que diu fins en quin punt poden o no estudiar els fills, el que i el com s'ha de viure i com s'ha de respirar... en definitiva un geto, on tothom hi viu controlat.
Entre amos i l'església  havia de ser una vida asfixiant!!!

També es comenta que es va fer una serie a la tele de dos capítols i es compara aquest llibre amb d'altres de la mateixa temàtica com "El silenci dels telers"
En el llibre no es parlar del sou, però creiem que devia ser una misèria.
Alguna lectora va poder aportar les seves vivència comentant:
- m' enrecordo de sentir les sirenes!
i una altra va comentar que havia treballat en aquest món i relata que no era una feina fàcil i possiblement la mica de sordera que té podria ser del soroll dels telers.

VALORACIÓ FINAL DEL LLIBRE ÉS  8

AQUELLA PORTA GIRATÒRIA, Lluís Foix

Aquella porta giratòria_____________________________Lluís Foix


El llibre que es presenta recull les memòries i la evolució de tot el transcurs del mateix autor al diari La Vanguardia durant els seus anys treballats. Un recordatori d’una època i un temps de canvi en la qual molta gent llegia aquest diari.
Les lectores del Club de Lectura consideren que ha estat una persona privilegiada, per treballar del que a ell li apassionava, per totes les vivències que ha pogut viure, per totes les persones que ha pogut conèixer... i això les ha fet adonar-se’n que ha perseguit els seus somnis i les seves metes ja que ha aconseguit el que s’ha proposat, en definitiva, una persona espavilada.
Pel que fa a la narració del llibre consideren que té descripcions boniques i alhora molt entenedores ja que està ben escrit. Per altra banda, quasi totes al principi se’ls ha fet una mica feixuc i a mesura que anaven llegint cada vegada el trobaven més amè, com a contingut i desenvolupament de la seva història. Va ser curiós ja que van trobar una evolució i finalment, la última parts se’ls va fer curta.
Consideren que és molt diplomàtic, que aporta molta informació, molta gent desconeguda per elles, en alguns moments molt repetitiu cosa que les feia perdre’s. Per concloure, consideren que en certa manera és una metàfora del que passa amb la política del nostre país.


Valoració final: 6,5.

KAFKA A LA PLATJA, Haruki Murakami




Durant aquest mes de juny les lectores del club de lectura han llegit la novel·la Kafka a la platja de Haruki Murakami.

Comenten que és una lectura diferent, amb la que “hi entres o no hi entres”. Hi va haver usuàries que van intentar entrar-hi però no van aconseguir entrar amb el món de l’escriptor. Aquest, és Japonès i al seu país és reconegut per les diferents obres que ha publicat i premis que ha guanyat, tot i així, consideren que es nota que prové d’una altra cultura, manera de viure i també filosofia. El tema que se’ls hi ha fet més feixuc és quan parla del gat ja que ho van trobar massa sàdic i detallat.

Per altra banda, consideren que van “auto” treballar valors que a vegades amb el dia a dia ens passen per alt. El fet d' acceptar-se i estar a gust amb un mateix, de fixar-se amb petites coses, de gaudir dels  petits moments, de viure, sentir i escoltar allò que ens envolta, els ocells, l’ aigua, la natura... Comentaven que havia estat una novel·la que ajudava a que cadascú s’ adonés de que de les petites coses també s’han de gaudir. El llibre narra moments on el personatge principal escolta música per relaxar-se, i una de les usuàries va comentar que havia buscat les melodies per encara poder transportar-se més en aquest món de pau, tranquil·litat i tendresa.


Valoració final: 7,2. 

NOSALTRES DOS, Xavier Bosch

L’Espluga de Francolí,  25-09-2017

BIBLIOTECA MOSSEN RAMON MUNTANYOLA

NOSALTRES DOS
XAVIER  BOSCH

En general ha agradat.  És de lectura amena i agradable. 
Tracta de l’amistat entre un noi i una noia  i l’autor es pregunta mitjançant el relat dels dos personatges  si es pot esdevenir aquest tipus de relació o quelcom més i finalment derivi en una relació amorosa de parella.
 Hi ha lectores que esmenten que les primeres  cent pàgines se’ls ha fet la lectura una mica més feixuga però que després ha estat molt més àgil. El desenllaç s’amenitza amb la descripció de llocs “locus amoenus”que per algunes lectores ha estat potser massa reiteratiu i per d’altres ho han trobat molt encertat. La conclusió és que és una historia d’amor, de cant a l’amistat de lectura lineal i previsible. Durant el col.loqui es parla entre les lectores del supòsit que planteja l’escriptor i s’arriba a la conclusió que sí que és possible i que també hi ha vegades que el  desig pot complicar la relació. D’altres lectores  en fan una total defensa i fins i tots l’identifiquen en l’amistat que tenen avui dia els joves, una relació més oberta potser de la que algunes persones han viscut. N’hi ha que diuen que la relació d’amistat és la més profunda que pot existir i que molts cops és per sempre  encara que passin els anys i la relació amb la persona estimada s’espai en el temps.


Nota: 7,4