dijous, 5 de desembre del 2019

JUNY


Juny

Traducció de Maria Rosich
Gerbrand Bakker ha guanyat nombrosos premis, entre els quals trobem el Premi IMPAC, el Premi Llibreter o l’Independent Foreign Fiction Prize, i ha consolidat la seva trajectòria amb només quatre novel·les, totes traduïdes a més de vint llengües arreu del món.
Un calorós dia d’estiu del 1969, tot el poble està preparat per rebre la visita de la Reina Juliana. És una celebració inoblidable, però just quan la monarca està a punt d’entrar al cotxe per marxar, arriben la Hanne Kaan i la seva mare. La Reina, en una acció inesperada, torna enrere, acaricia la galta de la nena i ofereix la mà a l’Anna Kaan.
Anys més tard, en Jan Kaan torna a casa per arreglar algunes coses i de nou se sent aclaparat per la ràbia. Ja és hora d’arribar al fons de la qüestió. Juny segueix amb un detall fascinant i tendre la propagació del dolor en una comunitat, una família i diverses generacions.
Al Club no va agradar massa, en general deiem que era massa descriptiu i costava d'entendre. La majoria no el vam acabar de llegir
La nota que posem les/els que formem el club va estar una de les més baixes


dimarts, 29 d’octubre del 2019

CANÇÓ DE LA PLANA


Kent Haruf. Cançó de la plana





Edicions del Periscopi ens van presentar l’octubre de 2017 Cançó de la plana, l’aclamada obra de Kent Haruf que enceta la Trilogia de Holt. Marta Pera Cucurell n’és la traductora, així com ho és del segon volum de la trilogia, Capvespre, que acaba de sortir. Periscopi publicarà l’any 2019 Benedicció, el tercer volum d’aquesta trilogia.
Kent Haruf. |
Cant pla, cançó plana. So vocal uníson que feien servir als primers temps de l’Església romana; qualsevol melodia o aire senzill, sense adorns. Kent Haruf ens dona la benvinguda amb la diferència entre ambdós termes a l’epíleg de Cançó de la plana.
Lleial al títol, l’autor uneix diverses veus per crear una novel·la coral que narra les vivències, les emocions i les relacions humanes d’una petita comunitat rural de Colorado, Holt. Mitjançant una prosa sòbria i aparentment senzilla, Haruf ens introdueix al paisatge de les planes altes, un univers ple de personatges genuïns i captivadors d’una gran complexitat emocional.
Així, coneixerem un professor d’institut anomenat Guthrie, que afronta la depressió i l’abandó de la seva dona i s’encarrega de la cura dels seus dos fills, Ike i Bobby; els McPheron, uns germans eixuts i matussers que ens sorprendran acollint la jove Victòria Roubideaux, embarassada i rebutjada per la seva mare; la Maggie Jones, una altra professora, a càrrec del seu pare amb Alzheimer.
Cançó de la plana és també una oda a la quotidianitat, a la senzillesa de les petites coses. I és que és a través de les tasques més simples, com pot ser repartir un diari, anar a comprar, o comprovar si una vaca està prenyada, que el lector es forma una idea verídica i completa dels personatges.
Haruf ens mostra un món imperfecte, un món real; ple de soledat, aïllament i ràbia, però també, i sobretot, de bondat, de cooperació i d’amor. Un món on els adorns no hi tenen cabuda i on el mot ‘família’ adquireix una nova definició enmig d’una pugna entre la modernitat i els valors tradicionals. En definitiva, una història tendra, emotiva i intensa que fuig del sentimentalisme.

Cançó de la plana

Al petit poble de Holt, Colorado, un professor s’ha de fer càrrec dels seus dos fills, que s’inicien en l’aventura de viure, després de la desaparició de la seva dona; una adolescent embarassada és rebutjada per la seva mare i es veu obligada a buscar refugi, i dos germans solitaris d’edat avançada que viuen en una granja dels afores veuen com el seu dia a dia s’altera sense remei quan decideixen acollir un hoste inesperat.
Les vides de tots aquests personatges s’entrellacen en la cadència lenta d’aquesta comunitat rural que es debat entre la modernitat i els valors tradicionals. Amb una prosa senzilla i plena de detalls, Kent Haruf ens mostra un paisatge humà commovedor on l’amor i l’esperança esdevenen el motor de tota vida humana.

«Una lectura preciosa.» Time

El club comenta;
que és una lectura fàcil de llegir pel fet que sembla com a relats curts i que la traducció potser una mica infantil.
El que més ha agradat i hem estat d'acord les lectores i lectors, que és un llibre molt descriptiu i ens imaginem una pel.lícula de la trilogia.
Ens sorprèn una mica el paper de la mare, sembla un caràcter dèbil i depressiu. Gairebé no surt a la novel.la
I el que està clar, que és un llibre inacabat, per això, recomanem la segona part.

LA CASA DE ROSE WARREN




Reus, 1936. L’esclat de la guerra i en Pere que se’n va al front trasbalsaran l’entorn de l’Aurora, aquella noia bonica, alegre, republicana, alliberada i apassionada. Ella, que té vint-i-set anys, i el seu fill Joan han de sobreviure als esdeveniments que es van complicant a mesura que avança la guerra: els bombardejos, la gana, la por, els refugis, la mort al seu voltant. La ciutat que ella estima anirà agafant una pàtina de pols, de fum, de por i d’incertesa, on maldarà per tirar endavant amb el seu fill.
L’Aurora a Reus, la Quima a Girona, en Josepó a Lleida i la Conxita a Barcelona, seran referències paral·leles del dia a dia d’aquell món convuls que els envolta. En Joan passarà de la infantesa a la pubertat atrapat entre dues guerres. Reus, el camp d’Argelers, la coneixença del seu amic Arthur —que té la síndrome d’Asperger i amb qui compartirà l’adolescència—, el poble de Hook i el descobriment de la sexualitat, esdevindran l’univers on comprendrà la magnitud de la tragèdia i alhora descobrirà una història de passions humanes, de temor i de pèrdues, en temps difícils, però també de lluita, de supervivència, d’esperança i d’amistat.
Des del Club es comenta;  que a vegades repeteix massa les accions, que està molt ben documentat i que es dur com va ser la guerra.
En general, ha agradat força

divendres, 4 d’octubre del 2019

EL SILENCI DE VALLBONA

EL SILENCI DE VALLBONA DE TERESA DUCH



 Després de ‘Les cadenes subtils’, Teresa Duch ha publicat ‘El silenci de Vallbona’. El llibre explica la història del secret que guardaven les abadesses del monestir i del vot d’obediència que les va mantenir en silenci durant molt de temps a totes menys a l’abadessa Sofia.

SINOPSI
La matinada de Dijous Sant, dues monges apareixen mortes al Monestir de Vallbona. La Mimí Vidal, de momento ha de renunciar a les seves vacances per posar-se a investigar els crims I mirar de descobrir l'assassí. Des de fa cinc mesos realitza les pràctiques de Criminologia al costat de l'inspector Miró, el qual qualificarà el cas com el més difícil a què ha hagut de fer front al llarg del seu dilatat historial.
«...L'assassí no era un assassí en sèrie, no seleccionava les seves víctimes, no efectuava cap ritual i no sentia cap pulsió indefugible per tornar a matar. És més, ningú no li estalviava el penediment en cada assassinat, ni el pertinent propòsit d'esmena...».
Han passat quatre anys des que la Mimí va investigar pel seu compte l'assassinat, esdevingut feia divuit anys i encara per resoldre, d'un vell en una residència. La recerca i les peripècies per desemmascarar-ne el culpable la van portar a descobrir la seva autèntica vocació.
Per segona vegada la Mimí trobarà respostes en la Història. S'haurà de remuntar al segle XIII per començar a estirar el fil que la durà a descobrir el Secret. Vallbona amaga des de fa vuit segles un secret que, per manament imperatiu de Jaume i, només coneixen les abadesses que s'han anat succeint en el càrrec. La història de la reina Violant d'Hongria, enterrada a Vallbona per desig propi, no només aportarà alguna resposta a les preguntes que es formula la Mimí, sinó que també n'hi generarà de noves:
Què disposava, en realitat, Violant en el seu testament?

L'autora comenta:

que li faria molta il.lusió poder fer la presentació al Monestir de Vallbona junt amb el grup on canta Gospel.
Ens explica que la motivació va surgir un dia que va anar de visita a Vallbona de les Monges. A l'assabentar-se que  els reis de la Corona d'Aragó estaven tots enterrat al Monestir de Poblet menys la reina Violant d'Hongria va pensar que li havien servit en safata la seva novel.la
Ella creu que la intríga, el misteri ... és un mètode ideal per enganxar al lector.

També comenta que ha començat a  escriure la tercera part 

Per altra banda, ens presenta el seu últim llibre "Camins de pedra" on ens fa cinc cèntims. Són 5 relats encadenats amb continuïtat. Tot comença quan troben una dent d'un nen de 4 anys.




dimarts, 2 de juliol del 2019

ON ETS ANASTÀSIA? de Marta Magrinyà

ON ETS ANASTÀSIA? de Marta Magrinyà





és la darrera novel·la publicada per Marta Magrinyà que aquí abandona, però no pas del tot, la ciutat de Reus, per traslladar l’acció a Barcelona. La commemoració del centenari de la Revolució Russa ha contribuït a fer-nos recordar aquells dramàtics fets i els personatges que van protagonitzar-los. Uns dels més fascinants, són, sense dubte, a causa del seu tràgic final, aquella família reial assassinada en bloc. Durant anys es va especular amb la possible supervivència d’alguna de les filles del tsar, en concret d’Anastàsia, personatge sobre el qual s’han escrit novel·les i s’han fet pel·lícules i sèries de televisió.

D’altres personatges històrics havien generat llegendes diverses sobre la seva possible existència després de morir, com ara el malaurat fill de Lluís XVI, un monarca amb força paral·lelismes amb el darrer tsar o, molts anys enrere, el rei Sebastià de Portugal, sobre el qual es va bastir l’estranya història del pastisser de Madrigal. Anastàsia i les seves germanes ens resulten atractives per la seva bellesa, el seu bon caràcter i el seu desgraciat final. N’hem vist fotografies, filmacions, això fa que les tinguem, encara, molt presents. Durant molts anys es va especular amb el tema, sobretot pel fet que dos dels cadàvers no es van trobar, el del germà petit i un dels dos de les noies més joves.
Avui els misteris ho són menys, comptem amb els avenços genètics i amb molts més mitjans. Les darreres investigacions semblen destinades a esventar els possibles dubtes sobre la supervivència d’aquella joveneta. Marta Magrinyà s’ha sentit atreta per la història d’Anastàsia, que coneix a fons, i l’ha inserit en el rerefons d’aquesta història, una novel·la romàntica, com d’altres de l’autora. Mentre la novel·la negra no defuig l’etiquetatge de gènere, més aviat al contrari, es titllen de novel·les negres llibres que no han estat mai, considerar un relat romàntic o rosa no ha aconseguit encara ser ben assumit en la nostra literatura quan, fa anys, es llegien bons llibres d’aquest tipus, sense complexos i alternant-los amb d’altres suposadament de més gruix. Això no passa en d’altres àmbits, com ara el de la literatura anglosaxona.
Una novel·la pot ser bona o dolenta, més enllà del gènere, i també pot estar ben escrita, com és el cas, i centrar-se en una història amorosa ben resolta i que acabi bé. Magrinyà, a través de l’estranya possibilitat de què Anastàsia hagués acabat a Catalunya, mou els fils de la casualitat fent que dos joves molt diferents, ambdós en un moment de crisi vital, es trobin i s’enamorin. El tema de fons li permet fer un passeig històric, sense pretensions pedants, per la història dels Romanov. A través de la trama de ficció retrobem molts indrets barcelonins o de la rodalia, com ara l’edifici Walden de Sant Just.
Marta Magrinyà fa una literatura per a tots els públics, ben escrita però sense les pretensions literàries excessives que malmeten tantes bones intencions. Fa servir capítols breus, que faciliten la lectura i és amable i compassiva amb uns personatges que, evidentment, es fan estimar, que s’equivoquen però que cerquen la felicitat, una felicitat tranquil·la, allunyada d’ambicions etèries. En els seus llibres retrobem el gust per la senzillesa i pels bons sentiments, sense caure mai en el risc d’una possible carrincloneria. En el fons, a la vida, és habitual voler defugir la solitud i sentir-nos acompanyats. I també desitgem que, en algun moment, determinats misteris arribin fins a nosaltres de forma atzarosa.
No és aquesta una novel·la històrica, tot i que la història del passat hi sigui molt present i que en llegir-la ens sentim esperonats a cercar més informació sobre aquells anys terribles. El segle XX es va mostrar molt poc humà, la crueltat i la violència van arribar a límits impensables, malgrat tants avenços. La Revolució Russa va desvetllar moltes expectatives però el temps posa les coses en el seu lloc i, malauradament, les mitificacions excessives dels fets no n’amaguen el dolor generat.
Sobre tot això reflexionen en algun moment, també, aquests dos joves destinats a trobar-se per atzar a tocar de les festes de Nadal, una època de l’any tendra i familiar però en la qual també es manifesta més a fons la solitud. Rere aquesta abrandada història d’amor hi convergeixen molts temes interessants sobre la condició humana i l’absurd de la violència indiscriminada.

dijous, 30 de maig del 2019

EM TALLARÉ LES TRENES de Marialba Revés

EM TALLARÉ LES TRENES_________________________________________Marialba Revés


L’esforç, l’autenticitat i la senzillesa són valors ètics a la baixa, avui dia. Mercè Alentorn és una jove que arriba a l’adultesa amb aquests valors. Són els que ha triat com a leitmotiv en una ciutat inhòspita per a ella dels anys seixanta, moments tenyits de la fe que vol fugir dels devastadors efectes de la postguerra. Allunyada per força de la seva família, patirà la humiliació del desamor i la incompetència dels que s’aprofiten de la seva bondat. Em tallaré les trenes és una declaració d’intencions. Una jove noia traïda que camina cap a l’adultesa amb passes incertes, a les palpentes, ajudada només pels seus valors heretats dels consells de la mare. Una època d’anys difícils que mira cap al futur, que acollirà una paleta polifònica de personatges que acompanyaran la Mercè fins al final del seu camí, punt on ella ens confessarà el secret del bàlsam del riu de la seva vida.

El Club opina:
És un llibre fàcil de llegir.
Ambientat a LLeida. Les lectores que han viscut o estudiat a LLeida aviat han identificat els carrers i els llocs.
Tots els temes que es tracten acaben bé, potser massa i tot. No hi ha patiment per part dels personatges. 
Tots els personatges tenen molt d'èxit. Com per exemple, el Joanot quan va anar a demanar feina a la floristeria, va aprendre molt ràpid l'ofici. El taller de  modistes els hi anava molt bé, feien els millors vestits 
Alguna lectora també comenta  que el títol té doble significat, un és el de tallar-se les trenes literalment i l'altre és el fet de passar d'una vida adolescent a una vida adulta deixant el passat al darrere
Es comenta que el pare no surt gaire i és degut al tipus de vida que portava: un bebedor i sense implicar-se en la família.
Un llibre bonic, ràpid de llegir i entretingut


dimarts, 7 de maig del 2019

NOVEMBRE de Núria Valentí

NOVEMBRE de  NÚRIA VALENTÍ ARBÓS


L’Olívia viu les primeres setmanes com a professora en un institut del Penedès i es rendeix a la bellesa del paisatge d’aquell mar de vinyes. Tant, que gairebé pateix un accident de cotxe distreta pels colors que contempla, un accident que, tot i no produir-se, tindrà conseqüències. Alhora, la jove mestra comença a prendre consciència de la greu situació que viu un alumne seu, en Miquel. La relació de l’Olívia amb el seu marit és aparentment plàcida, tot i que alguns núvols de desconfiança semblen amenaçar l’horitzó de la parella. En Sergi, l’amo d’una cafeteria propera a l’institut, apareix en la vida de l’Olívia per iniciar-la en el coneixement de la vinya, del vi i de la terra que els crea. I per mostrar-li un univers de sensacions que ja mai més serà el mateix que ella havia conegut.
• Aquest llibre ha estat guardonat amb el Premi de Novel·la Curta CELLER DE LLETRES 2016, convocat per l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.
El club comenta que no hi ha descripció de personatges només de situacions.
Considerem una novel.la romàntica, fàcil de llegir i explica una mica el tema de la vinya, però una mica exagerada quan parla de la vinya quan plora.
També es comenta que a l'Espluga durant la tardor tenim unes imatges de paisatges molt boniques amb games de colors diferents
Per altra banda, diem que l'escriptora es mostra correcta amb els seus personatges i tot té un final feliç





dilluns, 1 d’abril del 2019

"L'HAREM DEL TIBIDABO" de Andreu Martín

"L'HAREM DEL TIBIDABO" de Andreu Martín

Allà a l'avinguda del Tibidabo, per on circula el vell Tramvia Blau, entre mansions modernistes impotens, es troba l'Harem, un prostíbul ben exclusiu que ja en temps del franquisme havia estat molt popular: el més luxós de la ciutat, amb portes daurades, càmeres de vigilància, vitralls de colors, cortinatges i tapissos, i replet de refugis, amb sales clandestines i passadissos secrets. Tan secrets com els misteris que amaguen també bona part dels seus personatges. I és que el Mili Santamarta, personatge histriònic i únic hereu de la nissaga de la troballa del cos de la seva mare, assassinada amb dos trets a la nuca. Juntament amb la Sancha, la seva mare adoptiva i mà dreta el bordell, emprenen un llarg camí per esclarir els fets i trobar una veritat que, al capdavall, suposarà una caisa de sorpreses, amb desapareguts, traficant de dones, llistes inesperades, sectes satàniques, rituals de vudú, clubs sadomasoquistes... i molts morts.


Què en pensa el club de lectura:

Llegir a l’Andreu Martín sempre és una bona aposta. És d’aquells autors que saps que mai et defraudarà i que llegeixis el que llegeixis d’ell t’agradarà. Reconec que amb aquesta última novel·la m’ha fet gaudir de valent, en tots els sentits.
L’Andreu ens porta una trama situada a l’avinguda del Tibidabo de Barcelona, on situa l’Harem, un prostíbul de luxe. Però l’Harem és molt més que això, és un petit microcosmos amb les seves pròpies regles i normes, que poc o res tenen a veure amb les del món exterior; un lloc on es mercadeja amb el sexe, sí, però on la companyonia regna per sobre de tot. Les noies que hi treballen formen una gran família al costat de Sancha, la Madamme, i Emili Santamarta, l’amo del local. I com en totes les famílies quan els problemes apressen els llaços afectius s’estrenyen.
Les descripcions del lloc són tan detallades, tan visuals que és com si el lector es passegés per les diferents estances de l’Harem. De la mateixa manera ens descriu a tots i cada un dels personatges que desfilen per les seves pàgines.
Molts són els personatges que hi apareixen, entre vius i morts, però si hi ha un que destaqui per sobre de tots, aquest és l’indiscutible protagonista: EmiliMiliSantamarta Santamarta. Un personatge histriònic, intel·ligent i carismàtic que viu tancat al bordell des de la desaparició de la seva mare, l’Emília Santamarta, i que es guanyarà al lector des de les primeres pàgines del llibre.

dijous, 28 de febrer del 2019

L'OLOR DE LA SEVA PELL

L'OLOR DE LA SEVA PELL de Alfons Cama
SINOPSI
Els vestigis de la guerra han deixat empremta en els membres de la família Tibau. En Santi -Jaume quan es posa a escriure- ens explica les emocions, els sentiments, les rancúnies que envolten el secret més ben guardat de la família.
Sense seguir un ordre temporal, la veu interior del protagonista ens va desgranant passatges de la seva vida; des de la turmentada infantesa al Molí de Baix en el poble d'Artigues -a la falda del massís de les Gavarres d'on prové la saga familiar- fins ala inquieta Barcelona que es prepara per a la celebració dels jocs olímpics.

L'escriptor de Calonge (Baix Empordà) que actualment resideix a Tarragona, Alfons Cama, va visitar el Club de lectura de l'Espluga de Francolí el passat dilluns dia 25 de febrer de 2019


ALFONS CAMA PARLA DE LA SEVA NOVEL.LA
Ens va comentar que en el seu llibre  tracta diferents temàtiques; des d'una relació lèsbica, una relació d'odi entre el pare i el fill,   dels amants, del perdó i de l' auto reflexió (quan parlava amb els bolígrafs).
L'autor ens va explicar que ell escriu en primera persona, que en la seva escriptura intenta posar comparacions i descripcions no massa llargues, per altra banda, ens comenta que alhora de fer descripcions de llocs  perquè  sigui  més amé fa que el redactat  succeeix en un espai així s'estalvia la descripció del lloc
També l'Alfons ens va explicar el perquè dels noms dels protagonistes, del nom de la família, etc...
L'Alfons, va fer una especial referència, i ens va comentar que l'autor i el narrador no tenen res a veure en els seus llibres


A les lectores del Club, en general, va agradar força, ja que, utilitza un llenguatge planer i gens rebuscat.
Moltes felicitacions Alfons per aquestes creacions que ens has obsequiat!!



dimarts, 12 de febrer del 2019

STONER

STONER de John Williams





Stoner(1965) explica la història de un jove virtuós i discret, fills d'uns camperols de Missouri, que amb gran esforç dels seus pares és enviat a estudiar a la Facultat d'Agricultura.
Aviat, s'adona que la seva verdadera vocació són les lletres. Seduït per aquest descobriment, la literatura esdevé una autèntica obsessió que el porta a renunciar a la granja familiar i a convertir-se en professor. Abocat a l'estudi i tancat en el món universitari, on duu una vida solitària i senzilla, el seu caràcter taciturn i fred s'aguditza i van passant els anys, amb males relacions amb els alumnes, greus fracassos sentimentals i familiars, sense col.legues ni amics.
Una vida grisa, plena d'errors, en la qual només hi ha un instant digne de glòria; el moment en què descobreix la literatura, la seva única passió


Des del Club es comenta que l'autor tracta magistralment el tema familiar, universitari i d'amistat. Evidentment és una obra antiquada a la nostra època i segurament la manera d'actuar d'ara seria diferent ,  que segurament avui dia hagués marxat amb l'amant
El personatge és molt intel.lectual, tancat en el seu món i no s'entén el comportament tancat, abandonat que mostra amb la seva filla  
També es diu que la portada del llibre ho diu tot i que és un bon reflex de la història.
Per altra banda,  trobem curiós que l'any 65 gairebé no es coneixia la malaltia del Càncer i en aquest llibre ja en parla.

En general, ha agradat molt, tot i que, al començament costa una mica d'entrar.



dimarts, 8 de gener del 2019

DAHA!

DAHA!,  de Hakan Günday

"Un dels criteris, a banda de l'estrictament literari, que et permet calibrar amb certesa la validesa d'una obra literària -i, per extensió, d'una obra artística- és la petja que et deixa, com et sacseja, com t'afecta, com deixa senyal (per més petit que sigui) en la teva vida, com et canvia, i sens dubte, la lectura de Daha!"


I, el que és més important, ho aconseguiex no tan sols pel tema que tracta, el dels refugiats, i per com el tracta, amb una cruel autenticitat, sinó per la seva destresa literària. Perquè l'escriptor turc o ha escollit el tema perquè cregui que sigui convenient, sinó ha sentit la necessitat interior de parlar-ne.; no ho ha fet perqué busqués "un drama humà que li valgués uns quants premis i que, alhora que a ell li omplís les butxaques, alleugés la consciència d'Europa " (pàg 218), sinó perquè li bullia a dins, com una lava ardent, i li calia donar-li sortida, si no volia esclatar."

"Portàven aquella gent de l'infern al paradís. Jo no crec ni en un ni en l'altre. Però gent eren especialment crèduls. Els era innat! Raonaven així; si existeix un infern arrassat, també hi ha d'haver per força un paradís. Però s'equivocaven. Els havien aixecat la camisa. L'existència d'un infern no prova de cap manera que també hi hagi un paradís!·

La novel.la ha esta adaptada al cinema per l'autor i director turc Onur Saylak. L'escriptor ha estat també guionista de la pel.lícula.

Al nostre Club, no ha agradat perquè és d'una crueltat que passa els límits de la humanitat