dijous, 8 de gener del 2026

LA CONFORMISTA

 Un llibre de

ALBA DEDEU SURRIBAS
  L’autora

Alba Dedeu i Surribas  és una escriptora i traductora catalana nascuda l’any 1984 a Granollers. De la seva biografia inicial és significatiu el tomb donat a la seva vida professional, un tomb dràstic que havia de trasbalsar tot el seu món personal. Ella va ser una noia obedient que feia cas als pares i els pares volien que ella fes la carrera de medecina. I ella la va fer. I tant que la va fer! Va estudiar a Barcelona i també a Florència. Va arribar a exercir durant un temps fins que va dir: PROU i va emprendre un camí del tot diferent: la traducció i la creació literària. Alba Dedeu ho explica amb aquestes paraules

“Vaig acabar medecina i, fins i tot, vaig exercir un temps. Però va ser un error. I sabia que era un error, però els pares em deien que la fes i l’acabés, que tindria feina segura. I mira ara. Jo ja ho veia, que el que volia era escriure: de petita escrivia diaris i contes en llibretes, i els il·lustrava” [1]

El seu primer llibre va ser Gats al parc (2011), un recull de contes que li van permetre guanyar, amb només vint-i-sis anys, el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions i també el Premi Crítica Serra d’Or. Animada, l’any següent, va publicar L’estiu no s’acaba mai, un segon volum de relats. Ja, en aquests llibres, Alba Dedeu mostra el seu interès per retratar la quotidianitat amb profunditat, fixant-se en els petits detalls del dia a dia. Ella és una exploradora de les relacions humanes, de les relacions de parella i de dilemes vitals, amb una mirada lúcida i implacable, capaç de disseccionar les emocions més íntimes fent ús d’una prosa tant clara com introspectiva.

Va venir, aleshores, després d’aquest segon llibre, dotze anys centrats en la traducció de llibres, de l’anglès i de l’italià. Preguntada[2] pel vincle entre traducció i escriptura i per com el vivia ella, Alba Dedeu va respondre:

L’escriptura i la traducció són incompatibles de fer simultàniament. Ara bé, la traducció et permet aprendre dels bons escriptors, i també dels dolents. Dels bons escriptors veus coses que t’agradaria saber fer i mentre els tradueixes aprens a veure com fan servir la llengua, quins són els mecanismes que utilitzen. I quan els textos no són tan bons, veus com hi ha coses que podrien fer-se d’una altra manera perquè funcionessin, i això també t’ajuda. Quan vaig tenir la idea de La conformista, per exemple, estava traduint un llibre que parlava d’infidelitats i vaig pensar: aquest llibre està bé, però jo voldria plantejar el tema d’una altra manera.

La tasca de traductora li ha donat recursos i li ha permès ampliar la mirada:

Quan començo a traduir un llibre amb un estil molt diferent del meu, al principi em costa entrar-hi, dominar l’estil, però sempre acaba sent un exercici que enriqueix el meu propi procés d’escriptura.

Montserrat Serra a VilaWeb li preguntà pel seu ideal vital i professional, la seva resposta va ser:

Deixar el món una mica millor abans de morir-me, ni que sigui una millora infinitesimal. I si això ho pogués fer, en part, a través de la literatura, seria la cosa més fantàstica que em podria passar[3].

Alba Dedeu s’expressa sense embuts, de les seves paraules es dedueix una personalitat decidida, sense por als reptes, una personalitat que projecta en els seus personatges, i en les seves històries perquè, per a ella, escriure és precisament una manera d’anar més enllà de les meves limitacions personals. Cada personatge que creo em permet viure una altra vida i explorar uns camins diferents, que jo no he triat, però que m’interessen, m’intriguen o pel que sigui em semblen dignes d’admiració[4].

 L’obra

  

 Alba Mas-Sala[5] va escriure ...

Amb una mirada aguda, gairebé sociològica, Dedeu ens presenta la vida de l’Eva, una dona que regenta una botiga de pollastres a l’ast amb el seu marit. L’autora descriu amb una delicadesa particular l’existència ordinària de gent ordinària. Mitjançant un monòleg interior que negocia constantment la distància entre la realitat i les expectatives, acudim al primer encontre amb les dureses de l’edat adulta, a l’impacte angoixant de la maternitat i les tribulacions típiques de totes les famílies. Tot i la miopia existencial que l’afligeix, l’Eva finalment aconsegueix una espurna de clarividència per copsar el missatge de fons de la novel·la on habita.

La conformista és una novel·la curta, de poques pàgines, on es combina la ironia i els tocs d’humor amb reflexions sobre el pes de les renúncies personals i les possibilitats de trobar la felicitat en una vida anodina, sense aspiracions.

La narració està estructurada en sis capítols, cadascun corresponent a un moment diferent de la vida de l’Eva, i tot el relat es presenta des de la primera persona, cosa que apropa a les lectores a les reflexions íntimes del personatge. Alba Dedeu utilitza una prosa intensa, precisa i sense floritures per reflectir l’estat emocional de l’heroïna. L’estil concentra l’atenció en detalls quotidians –l’olor, el maquillatge, la gestualitat- i els dóna el significat emocional i psicològic dels que no sempre som conscients.

Els llargs paràgrafs i la narrativa introspectiva reforcen la sensació de monotonia i cavil·lació constant que acompanya la vida de l’Eva. Podríem dir que són quatre els grans eixos temàtics de la novel·la: el dia a dia i el conformisme, l’angúnia de preguntar-se si les coses podrien ésser diferents i el dubte constant dels propis camins recorreguts, les relacions de parella i el paper del desig per l’altre i, finalment, la maternitat i la identitat.

Podríem dir també que són qüestions que traspassen temps i cultures, preguntes  universals que, en un moment o altre, tots ens podem fer, com molt bé va comentar una lectora del nostre club. La pròpia autora explica en una entrevista[6]

“Cuando era adolescente, trabajé en una conocida cadena de pizzas. Solo eran unas cuantas horas durante los fines de semana. Pero, cuando llegaba a casa, me duchaba y me daba la impresión de que el olor no se iba. Ocurría lo mismo al lavar la ropa. Luego, entre semana, acudía a clase pensando si esa marca seguiría siendo perceptible en mí. Pasaron años hasta que pude pasar por la puerta de uno de estos establecimientos sin cambiar de acera”, introduce y matiza: “Es una forma de precariedad en la que probablemente no hayas reparado si siempre has hecho trabajos más asépticos de oficina. Es otro mundo”.

Beu d’algun pou aquesta història? Alba Dedeu com a traductora ha de llegir i capbussar-se molt en les obres per tal d’aconseguir-ne reflectir l’esperit, tasca de tot bon traductor, però declara no tenir referents directes. Explica que va traduir L’innocent de Gabriele D’Annunzio i li va semblar sensacional. També es mostra satisfeta de la traducció de dues novel·les de Jane Austen perquè considera els seus diàlegs inspiradors per la intel·ligència psicològica dels personatges i el seu sentit de l’humor i es reconeix deutora d’Alberto Moravia perquè a La Conformista fa una cosa que ell fa molt sovint, com és fer servir una lluita personal del protagonista per explicar una cosa que afecta la societat sencera.

En definitiva, La Conformista és una novel·la perquè cada lector o lectora s’interrogui sobre la seva pròpia vida, es pregunti què accepta, a què renuncia i per quins motius. La clau de la història té molt a veure amb la capacitat personal d’apreciació i transformació de la situació vital de cada individu. Per això, com senyala l’autora, depenent del moment vital en què et trobis, la novel·la pot semblar una cosa o una altra.

 

 

 


[1] SERRA, Montserrat. https://www.vilaweb.cat/noticia/4092288/20130307/alba-dedeu-sem-presenta-locasio-parlar-protesto.html

[3] SERRA, Montserrat. https://www.vilaweb.cat/noticia/4092288/20130307/alba-dedeu-sem-presenta-locasio-parlar-protesto.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)