de l'Estel Solé i Casadellà
(Molins de Rei, 1987) és una
escriptora, actriu i dramaturga catalana. És coneguda tant per la seva
trajectòria literària com per la seva feina al teatre, la televisió i la ràdio.
Ha participat en diverses sèries i programes, però també ha destacat
especialment en el món de l’escriptura, on tracta temes socials, emocionals i
feministes amb una mirada molt personal i crítica.
Escriu setmanalment articles d'opinió a Vilaweb, també col.labora a la tarda de catalunya ràdio i al programa tot es mou de Tv3. També forma part de la junta directiva d'Òmnium Cultural
L’any 2024 va publicar la novel·la Aquest tros de
vida, obra guardonada amb el Premi Ramon Llull. El llibre va tenir molt
ressò perquè aborda qüestions com el dolor, la maternitat, la pressió social i
la necessitat d’expressar les emocions. Durant trobades amb lectors, l’autora
ha explicat que va començar a escriure la novel·la durant el confinament del
2020 i que moltes parts parteixen de vivències personals.
Aquest tros de vida
La novel·la explica la vida d’una dona que intenta
sostenir totes les responsabilitats quotidianes mentre conviu amb el dolor i el
desgast emocional. L’autora escriu en primera persona i transmet de manera molt
intensa les emocions de la protagonista. Estel Solé explica que l’inici del
llibre està inspirat en una experiència pròpia molt dura: la pèrdua del seu
fill durant l’embaràs i el tracte fred que va rebre a l’hospital. Aquesta part
del llibre mostra clarament la ràbia i la impotència de la protagonista davant
la normalització del dolor de les dones. Situacions com la postura al paritori
o una biòpsia sense anestèsia evidencien aquesta crítica social.
Durant la conversa amb el club de lectura també es va
parlar de la dificultat de definir-nos sense mencionar la feina, fet que mostra
com la societat ens condiciona. Alguns lectors van trobar el començament molt
angoixant perquè la protagonista viu aclaparada per les obligacions
quotidianes.
L’autora explica que escriure és per ella “com un riu
que flueix”, tot i que va estar mesos bloquejada. També defensa que a les dones
sovint se’ls ha negat el dret a plorar, cridar o expressar la ràbia, i que
aquest llibre vol donar veu a aquestes emocions.
El final va generar opinions diverses, especialment
perquè la relació entre l’Abel i la Marguet queda oberta. També hi va haver
debat sobre l’epíleg i sobre si la protagonista es victimitza massa. Tot i
això, la majoria de lectors coincideixen que és un llibre que no deixa
indiferent.