de Nora
Ephron
de l’autora
Nora Ephron va ser una reconeguda
periodista, escriptora, guionista i directora de cinema nord-americana. Nascuda
a Nova York l’any 1941, filla de dos guionistes de Hollywood, va créixer
envoltada del món de l’escriptura i el cinema. Va iniciar la seva carrera com a
periodista i va col·laborar en mitjans tan prestigiosos com el New York Post,
el New York Times, Esquire i The New Yorker.
També va destacar com a guionista i
directora de cinema. Va ser nominada a l’Oscar per pel·lícules tan conegudes
com Silkwood, Quan en Harry va trobar la Sally i Alguna cosa
per recordar. Les seves obres es caracteritzen per un humor intel·ligent,
una mirada irònica sobre les relacions humanes i una gran capacitat
d’observació de la societat contemporània. Va morir l’any 2012 a causa d’una
leucèmia.
del llibre
Tinc un coll que fa pena és un recull
de nou assajos o relats autobiogràfics en què Nora Ephron reflexiona, amb humor
i ironia, sobre l’envelliment, el pas del temps, la família, la maternitat, les
relacions personals, la mort i les petites obsessions de la vida quotidiana.
L’autora parla sense embuts dels canvis físics i emocionals que comporta fer-se
gran, però també de les contradiccions de la societat moderna i de la condició
femenina.
Amb una prosa àgil i molt ben construïda,
Ephron converteix experiències aparentment quotidianes en reflexions
universals, tot oferint un retrat molt viu de la societat nord-americana del
seu temps.
En la sessió de cloenda del Club de
Lectura Adult, el llibre va generar opinions diverses. En general, no va ser
una lectura que entusiasmes la majoria dels participants, tot i que es va
reconèixer de manera unànime la qualitat de l’escriptura de l’autora.
Diverses persones van comentar que
la primera part del llibre els havia resultat menys atractiva i que la segona
els havia agradat més. També es va destacar que l’obra ofereix un reflex molt
fidel de la societat nord-americana i de la seva vida quotidiana. Alguns
lectors van considerar que precisament aquesta quotidianitat era excessiva,
fins al punt de pensar que «no hi havia prou matèria per escriure un llibre».
També es va comentar la quantitat de temps que moltes dones han dedicat al
llarg de la seva vida a les tasques domèstiques, com ara netejar, comprar o
tenir cura de la família.
D’altra banda, hi va haver lectores
que van trobar el llibre divertit i entretingut. Van valorar especialment la
ironia amb què Ephron aborda l’envelliment, la mort i les contradiccions d’una
vida acomodada. Precisament aquesta ironia va ser considerada per molts com una
de les grans virtuts de l’autora.
Dels nou relats del llibre, els que
van agradar més van ser «La criança», el relat dedicat a la mort i «La
cega rematada», que van generar més comentaris i identificació entre els
assistents.
També es va parlar de la faceta
cinematogràfica de Nora Ephron. Gairebé tothom coneixia algunes de les seves
pel·lícules i les valorava molt positivament, fet que va reforçar la idea que
l’humor i la ironia són els seus trets més característics.
Com a reflexió final, alguns
participants van considerar que la mateixa autora es presenta com una persona
lluny dels models tradicionals de «bona filla», «bona esposa» o «bona mare»,
una actitud que pot resultar provocadora però que també contribueix a la
sinceritat i autenticitat del llibre.
En definitiva, Tinc un coll que
fa pena ha estat una lectura que ha dividit opinions, però que ha generat
debat i reflexió, especialment gràcies a l’estil brillant, irònic i molt
personal de Nora Ephron.
Nuri Estadella