Tinc un coll que fa pena,

 

de Nora Ephron

de l’autora

Nora Ephron va ser una reconeguda periodista, escriptora, guionista i directora de cinema nord-americana. Nascuda a Nova York l’any 1941, filla de dos guionistes de Hollywood, va créixer envoltada del món de l’escriptura i el cinema. Va iniciar la seva carrera com a periodista i va col·laborar en mitjans tan prestigiosos com el New York Post, el New York Times, Esquire i The New Yorker.

També va destacar com a guionista i directora de cinema. Va ser nominada a l’Oscar per pel·lícules tan conegudes com Silkwood, Quan en Harry va trobar la Sally i Alguna cosa per recordar. Les seves obres es caracteritzen per un humor intel·ligent, una mirada irònica sobre les relacions humanes i una gran capacitat d’observació de la societat contemporània. Va morir l’any 2012 a causa d’una leucèmia.

 

del llibre

Tinc un coll que fa pena és un recull de nou assajos o relats autobiogràfics en què Nora Ephron reflexiona, amb humor i ironia, sobre l’envelliment, el pas del temps, la família, la maternitat, les relacions personals, la mort i les petites obsessions de la vida quotidiana. L’autora parla sense embuts dels canvis físics i emocionals que comporta fer-se gran, però també de les contradiccions de la societat moderna i de la condició femenina.

Amb una prosa àgil i molt ben construïda, Ephron converteix experiències aparentment quotidianes en reflexions universals, tot oferint un retrat molt viu de la societat nord-americana del seu temps.

En la sessió de cloenda del Club de Lectura Adult, el llibre va generar opinions diverses. En general, no va ser una lectura que entusiasmes la majoria dels participants, tot i que es va reconèixer de manera unànime la qualitat de l’escriptura de l’autora.

Diverses persones van comentar que la primera part del llibre els havia resultat menys atractiva i que la segona els havia agradat més. També es va destacar que l’obra ofereix un reflex molt fidel de la societat nord-americana i de la seva vida quotidiana. Alguns lectors van considerar que precisament aquesta quotidianitat era excessiva, fins al punt de pensar que «no hi havia prou matèria per escriure un llibre».

També es va comentar la quantitat de temps que moltes dones han dedicat al llarg de la seva vida a les tasques domèstiques, com ara netejar, comprar o tenir cura de la família.

D’altra banda, hi va haver lectores que van trobar el llibre divertit i entretingut. Van valorar especialment la ironia amb què Ephron aborda l’envelliment, la mort i les contradiccions d’una vida acomodada. Precisament aquesta ironia va ser considerada per molts com una de les grans virtuts de l’autora.

Dels nou relats del llibre, els que van agradar més van ser «La criança», el relat dedicat a la mort i «La cega rematada», que van generar més comentaris i identificació entre els assistents.

També es va parlar de la faceta cinematogràfica de Nora Ephron. Gairebé tothom coneixia algunes de les seves pel·lícules i les valorava molt positivament, fet que va reforçar la idea que l’humor i la ironia són els seus trets més característics.

Com a reflexió final, alguns participants van considerar que la mateixa autora es presenta com una persona lluny dels models tradicionals de «bona filla», «bona esposa» o «bona mare», una actitud que pot resultar provocadora però que també contribueix a la sinceritat i autenticitat del llibre.

En definitiva, Tinc un coll que fa pena ha estat una lectura que ha dividit opinions, però que ha generat debat i reflexió, especialment gràcies a l’estil brillant, irònic i molt personal de Nora Ephron.

Nuri Estadella