divendres, 29 d’octubre del 2021

LA DRECERA

 

Un llibre de

MIQUEL MARTIN I SERRA



 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’autor

Miquel Martin i Serra (Begur, 1969) és escriptor i llicenciat en filosofia. Ha treballat en el camp de la docència i de la gestió cultural, però des de fa tres o quatre anys es guanya la vida amb l’escriptura: “Combino la escritura con talleres de escritura, clubs de lectura, doy charlas, alguna colaboración en prensa, pero todo en torno a la actividad literaria. Soy más pobre, pero soy más feliz”[1].

El llibre de lectura que se’ns proposa, La drecera, no és pas la seva primera aportació en el món literari. Un cop d’ull a wiquipèdia ho palesa prou a les clares [2]:

Narrativa

·         1996 - Hi ha amors que maten. Barcelona: Columna

·         1999 - L'estratègia de la gallina. Barcelona: Columna. (Finalista Premi Ramon Llull)

·         2007 - Cabells de medusa.. (Premi Romà Comamala de narrativa pel relat «Salabror», inclòs dins la novel·la)

·         2007 - Dictadors de butxaca. Premsa d'Osona. (Premi Maspons i Safont d'humor i sàtira)

·         2009 - Converses amb en Xico Florian (coautor). Ajuntament de Begur / Diputació de Girona

·         2012 - Els pobles perduts (coautor). La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà

·         2013 - Llegendes de mar de la Costa Brava. La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà (Segona edició, abril 2013)

·         2014 - Els pobles oblidats (coautor). La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà

·         2017 - La Costa Brava. Àlbum guia 1925 (coautor). La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà

·         2017 - El riu encès. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa

·         2017 - Proses reposades. Diputació de Girona: Col·lecció Josep Pla

·         2019 - Llegendes de nit. La Bisbal d'Empordà: Edicions Sidillà

·         2020 - La drecera. Barcelona: Edicions del Periscopi

Assaig

·         2015 - Vent d'Aram. Joan Vinyoli (Estudi preliminar i complements didàctics). Barcelona: Edicions 62, Col·lecció Educació 62

·         2016 - Joan Vinyoli i la poètica postsimbolista (coautor). Barcelona: L'Avenç

·         2021 - Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi. Vibop Edicions

Premis i reconeixements

·         1994. Premi Joan Fuster per a autors joves

·         1999 - Finalista al Premi Ramon Llull per L'estratègia de la gallina

·         2007 - Premi Romà Comamala de narrativa pel relat «Sota els vents», inclòs dins la novel·la Cabells de medusa.

·         2007 - Premi Jaume Maspons d'humor i sàtira per Dictadors de butxaca

·         2018 - Finalista al Premis Casero per La drecera

·         2019 - Premi Recull de Retrat Literari per Joan Vinyoli, el gall salvatge 

·         2021 - Finalista al Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any per La drecera

 

Una producció tan exhaustiva i considerada és, per ella mateixa, una immillorable carta de presentació però, pel que s’ha escrit, és amb La drecera quan aquest autor ha aconseguit un ampli ressò. Tot i això, ell ha dit: M'és igual que l'interès per la meva obra hagi arribat ara, però La drecera no és un bolet. Abans n'he publicat moltes altres, i amb totes n'he après[3].

Si voleu aprofundir en una visió més personal de l’autor es pot consultar la seva pàgina miquelmartin.blogspot.com on hi podeu trobar interessants articles publicats al Diari de Girona.

L’obra


 
 

 La petjada  de referents com Pla, Gaziel, Ruyra, Foix i Vinyoli es percep a La Drecera, una novel·la publicada l’any 2020 que se’ns presenta com una narració sobre el final de la infantesa ambientada a l'Empordà on l’autor va passar els seus primers anys. L’obra no concreta ni el poble ni el moment en què transcorre la història. Les cales i els boscos de la Costa Brava configuren l’entorn per on es mou el protagonista[4]. Però la novel·la és també, com subratllaren les participants del Club de lectura, un bon document d’empremta social. La narració està feta des de l’òptica d’un nen que creix amb plena consciència social del lloc que ocupa ell i la seva família dins d’una casa que canvia de fesomia si hi ha els amos.

 

Miquel Martín fa ús d’una narrativa molt acurada i expressiva. Utilitza un vocabulari ric amb tocs propis del lloc; sens dubte –com es va destacar- expressions peculiars que enriqueixen i complementen el llenguatge acurat vestit per l’autor. Miquel Martín s’entreté en fer descripcions acurades, de detallisme tan viu que el lector o lectora no té cap mena de dificultat per visualitzar l’escena, sigui d’un paisatge, sigui d’una cassola d’arròs, sigui de les cuites entre la quitxalla dels senyors i la dels masovers.

 

 

L’autor central de la novel·la és un nen adolescent que desperta a la vida, la seva mirada s’obre a la consciència del seu entorn que busca de comprendre i explicar-se de la mateixa manera que fa amb la seva pròpia identitat.

 

Preguntat l’escriptor per les raons que podrien explicar les causes de l’èxit d’aquesta seva darrera obra, Miquel Martin ha dit: Si hi hagués una fórmula, tothom l'aplicaria. He treballat amb el mateix rigor durant tots aquests anys[5]. I en una altra entrevista afegeix: No me interesa tanto llegar a un lugar como el camino a seguir”[6]. Considera que el procés creatiu és molt difícil de dominar i que pot ser tan  important com el resultat final del llibre. Nosaltres, lectors, no sabem de la dificultat del trajecte però assaborim rotundament els seus resultats.

 

I, per si calen més arguments per arrodonir l’interès intrínsec de la novel·la, tenim les paraules de Màrius Serra quan explica que és una obra on no passen moltes coses, només passa la vida.

 

 



[3] JUANICO, Núria. Miquel Martin Serra, l’escriptor descoberta d’aquest estiu. https://llegim.ara.cat/actualitat/miquel-martin-serra-la-drecera-escriptor-descoberta-emporda_1_1060293.html

[4] JUANICO, Núria. Miquel Martin Serra, l’escriptor descoberta d’aquest estiu.

[5] JUANICO, Núria. Miquel Martin Serra, l’escriptor descoberta d’aquest estiu. Ob. Cit.

[6] CAMPS, Magí. Ob. Cit.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada