Un llibre de
ÀNGELS DALMAU
L’autor
Copiarem,
senzillament, la informació oficial que proporciona l’Ajuntament de Vilafranca
del Penedès de la seva regidora de Política Lingüística, Cultura i Relacions
Internacionals[1].
Nascuda
a Barcelona l’any 1960
Llicenciada
en Història Contemporània per la UB, escriptora i activista cultural. L’any
1998, amb la seva primera novel·la, “Habanera”, obté el “VIII Premio
Internacional de Novela Luis Berenguer”.
Ha
col·laborat en diversos mitjans de comunicació d’àmbit comarcal i ha impartit
nombrosos cursos i seminaris com a conferenciant i docent, centrats
essencialment en difondre el talent de les dones al llarg de la història.
Els
últims anys ha publicat dues obres de temàtica vilafranquina: Peyton. Una
aventura empresarial en el sector de la confecció a Catalunya (2013) i Escola
Montagut. 50 anys fent camí (2015).
Actualment
és membre de la Junta del Vinseum, museu de les Cultures del vi de Catalunya.
Ho és des del 2016.
Afegirem que també ha
col·laborat amb mitjans de comunicació local com El 3 de vuit i RTV Vilafranca i ha coordinat diferents projectes
editorials com Font-rubí, un passeig cap
a la modernitat (2007) i Alçaré la
meva veu, una compilació de poemes de Federico Mayor Zaragoza (2008).
L’èxit de Vinyes de sang amb els seus recorreguts
per camps i places ha donat empenta a un altre projecte, el de visitar-los a
partir d’un itinerari literari que s’ha organitzar arrel de la Setmana del
Llibre en català.
L’obra
|
|
Vinyes de sang és una novel·la recent, publicada per l’editorial La Campana l’any 2023, amb una bona acollida inicial i seleccionada pel BCNegra l’any següent de la seva presentació pública. En alguna entrevista l’autora també esmenta que hi ha alguna productora interessada a fer-ne una adaptació audiovisual.
La novel·la sembla, com va assenyalar una lectora del club,
un llibre d’encàrrec. Per què? L’ expressió de la lectora va ser: és un llibre que sembla només interessat a
mostrar totes les glòries de Vilafranca. Aquest parer va ser recolzat per
diverses veus: posa Vilafranca pels
núvols... fa un plantejament massa idíl·lic del món casteller...
I és que la novel·la, com destaca la pàgina de El món
casteller[2]
tracta d’una història que se centra en un
crim que té lloc a Vilafranca del Penedès durant la Diada de Sant Felix, quan
els Verds descarreguen un tres de deu amb folre i manilles. A partir de
l’aparició d’un casteller mort, un equip d’investigadors haurà de descobrir què
ha passat.
Tot i això, l’èmfasi en el món casteller va agradar força
dins del club de lletraeixerides. Algunes de les lectores van expressar
l’interès que el tema els havia despertat. Seria difícil trobar alguna persona,
a casa nostra, que no hagués sentit a parlar alguna vegada dels castellers,
però una cosa és saber de la seva existència i una altra, ben diferent,
endinsar-s’hi de manera tan professional. Àngels Dalmau sembla ser-ne una
entusiasta i relacionà l’origen de la novel·la amb una imatge revinguda de cop
al cap. Ho expressà amb aquestes paraules: jo
estava allà aquell 30 d’agost del 2013 i vaig veure com la plaça va esclatar
d’alegria després d’un moment tan emocionant...
Els que no som neòfits del tema, unes paraules com aquestes
ens obliguen a investigar una mica... què va passar aquell 30 d’agost del 2013
a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès?
Fou una diada especialment important per a la colla
dels Castellers de Vilafranca,
perquè aconseguiren descarregar un 3 de 10 amb folre i manilles per
primera vegada com a colla i per tercera vegada a la història del món
casteller. L'actuació de tres castells i pilar feta per aquesta colla es
convertí en la millor actuació mai feta per una colla castellera
Les quatre colles participants van ser els Castellers de Vilafranca,
la Colla Joves Xiquets de Valls,
els Minyons de Terrassa i
la Colla Vella dels Xiquets de Valls[3].
Àngels Dalmau volia
transmetre amb la máxima precisió la complexitat del món casteller i va demanar
i va rebre tot l’assessorament per aconseguir-ho. No era només reflectir la
realitat castellera sinó tota la feina que hi ha al darrere i els valors que
transmeten: força, equilibri, valor, seny, unió i resistència.
Encesa la llumeta de la inspiració, l’autora de
Vinyes de sang va començar el procés
de madurar el projecte i durant tres anys de feina va anar confeccionant els personatges que tenen
“pinzellades” de les seves experiències personals. A partir de l’aparició del
casteller mort, la novel·la agafa embranzida i segueix els passos d’un equip
jove d’investigadors que hauran de treballar per descobrir la veritat,
endinsant-se en les històries de diverses nissagues de Vilafranca, molt
lligades al món vinícola.
La comarca del Penedès, els seus camps de vinyes, les
bodegues, és un entorn proper, gens estrany a les dones que assistíem al club
de lectura (poques, per cert, aquest cop) però Àngels
Dalmau descriu escenaris, llocs reals de Vilafranca, com la plaça de
l’Ajuntament, el Vinseum o la basílica de Santa Maria amb una precisió
entusiasta. Segurament aquest sentiment de proximitat i identificació és el que
li va donar peu a descriure el procés d’escriptura de Vinyes de sang, com un procés enriquidor perquè li ha permès parlar
de dos mons que coneix i estima: la terra i els castells[4].
Una terra que es tenyirà de sang per posar damunt la taula
els secrets d’una de les nissagues més importants de Vilafranca, la família Farrell,
un nucli familiar entestat en mantenir durant generacions una imatge
d’honorabilitat i prestigi quan la realitat era ben bé una de diferent: la novel·la explora com els llaços de sang,
els prejudicis d’una època i la fina línia entre la justícia i la revenja poden
influir en les decisions familiars i en els esdeveniments tràgics que es
desencadenen.
Són 416 pàgines de lectura no sempre lleugeres. El ritme de
la novel·la, a parer de la majoria de lectores, és desigual i se’n va destacar
un inici força interessant, un desenvolupament de trama central feixuc i un
final d’aire més colpidor. Es va suggerir, en definitiva, que segurament
esporgant una mica, la sensació d’entollament no s’hauria produït.
I acabaré aquesta ressenya amb
les paraules que llegeixo a ChatGPT: Vinyes
de sang és una obra que combina el misteri d’un crim amb una profunda
exploració de les dinàmiques familiars i socials, tot ambientat en el ric
context cultural del Penedès… Intel·ligència Artificial dixit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada