APUNTS SOBRE PINTURA DEL MONJO CARBASSA AMARGA

 

Un llibre de

SHITAO

 L’autor

Shitao va ser un pintor, poeta, cal·lígraf xinès i teòric de l’art que va viure a la segona meitat del segle XVII (1642-1707). Ell era membre de la família imperial Ming però quan ell era petit el poder passà a unes altres mans i una nova dinastia, la Qing, va ocupar la corona imperial. Per preservar la vida del petit Shitao se’l va adreçar a un monestir budista.  De fet, Shitao no sabria de les seves arrels familiars fins els vint-i-cinc anys. No és estrany ni sorprenent que el pes de les circumstàncies viscudes i el desconeixement dels seus propis orígens, l’encaminessin cap a un recorregut d’autoconeixement i de creixement espiritual sota el nom de Monjo Carbassa Amarga. Un bon dia, però, va abandonar el seu trànsit per la vida monàstica i va encaminar-se a través de boscos, rius i serralades cap a la regió del Iangtsé. Va ser a la ciutat de Yangzhou on va establir-se i on va introduir-se en els cercles artístics mentre s’apropava a l’espiritualitat taoista.

Seguidor del budisme chan que explora el contacte amb la naturalesa com a camí de sublimació espiritual, Shitao va desenvolupar les seves reflexions i la seva pintura com una cerca constant entorn del misteri mateix de la creació artística i del destí de l’home. Ell va ser un dels impulsors de l’anomenat grup dels quatre monjos que qüestionaven el costum de limitar-se a copiar dels grans mestres. Monjo d’àmplia formació va ser capaç de combinar el pensament taoista, la filosofia del budisme chan i el pensament confucià per construir un pensament propi, lluny de qualsevol mena de dogmatisme.

L’obra

 Apunts sobre pintura del monjo Carbassa Amarga van ser escrits al final de la seva vida, a l’inici del segle XVIII (Shitao va morir cap al 1707) quan havia adquirit la seva maduresa artística i intel·lectual. El llibre, delicadament traduït per Manel Ollé i publicat l’any 2024 per l’editorial Tres Portals, ens ofereix el regal de poder endinsar-nos en el bo i millor d’un artista i cal·lígraf xinès d’una època majoritàriament desconeguda per tots nosaltres. L’edició combina el text original i dibuixos amb pròleg i glossari del traductor, el que contribueix a arrodonir el seu interès i la seva vàlua.

Apunts sobre pintura...és un tractat teòric de gran influència per la reflexió estètica implícita però també i, molt especialment, perquè rere seu s’hi conté tota una filosofia de vida. El concepte del traç d’un sol pinzell és l’eix estructurador del seu pensament perquè representa l’origen primigeni de tota forma i conforma la unitat base de l’acte creatiu. El concepte del traç únic simbolitza la conciliació entre el caos originari i l’ordre que prové del traç. Shitao defensa que l’artista ha de despullar-se de les regles o convencions apreses i pintar des de l’esperit, de manera natural, establint un diàleg entre el jo interior i l’exterior. La pintura ha d’ésser viva, renovadora, defensa.

Les reflexions de Shitao remeten, d’alguna manera, a La novel·la de Genji de Murasaki Shikibu, una escriptora japonesa del primer quart del segle XI. Aquesta obra es considera clau per entendre la sensibilitat estètica del període Heian (794-1185) on la cal·ligrafia hi juga un paper importantíssim, no només com a mitjà de comunicació sinó com a expressió de l’ànima. Ambdues obres presenten punts de connexió com la filosofia estètica i la relació entre art i esperit. Per a Shitao pintar és un acte de presència, on el gest transmet l’univers interior, per a Murasaki Shikibu, la manera com està traçada una cal·ligrafia revela l’estat emocional, la sensibilitat i fins i tot el caràcter de qui l’escriu; per tant, tant per l’un com per l’altre, la pinzellada és una forma de presència espiritual i emocional.

Un altre tret comú a les dues obres és la manera de viure la natura. Tant la cal·ligrafia de Genji com la pintura de Shitao són vehicles per sentir i transmetre l’emoció a través de la natura. I més enllà de la natura, rere les dues obres hi ha una consideració explícita cap el valor de l’experiència subjectiva i efímera; és a dir, ambdues focalitzen la importància de l’espontaneïtat, la impermanència i el gest o traç de manera que endinsar-se dins l’art –sigui a través de la cal·ligrafia o del traç únic- és una via de meditació i un camí a la saviesa.

Entre La novel·la de Genji de Murasaki Shikibu i Apunts sobre pintura del monjo Carbassa Amarga de Shitao s’estén un extens període de cinc-cents anys i un oceà i, tanmateix, la seva lectura conté una atemporalitat que els apropa i ens apropa a nosaltres, lectores del segle XXI.

Sens dubte ha estat una deliciosa manera de cloure el club de lletraeixerides d’aquest curs 2024/2025. Molt bon estiu per a tothom.