dimarts, 28 de novembre del 2017

FARISHTA

FARISHTA­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­   27-11-2017
MARC PASTOR
­­­­­­­­­­­­­­­­­­­_____________________________________________________________________________

Les lectores ens hem encandilat amb la relació amorosa dels dos personatges principals i els hem volgut salvar del destí que els depara l’autor. Si el final s’hagués desenvolupat d’una altra manera, amb un final esperançat… però encara que la novel.la faci l’ullet a “Un món feliç” el context devora els protagonistes -. Destí Orwellià? La descripció del relat acurada i alhora densa, a l’estil d’un dietari personal.
 En relació a l’espai hi podem trobar contrats de colors i platges paradissíaques,càlides i al mateix temps d’atmòsfera d’aillament a  ambients de paisatges i ciutats fredes i gèlides, al paisatge àrid i muntanyós d’una ciutat de pau parada per la guerra  metàfora de la infantesa perduda de la Farishta. Móns diferents que confluiex en un punt en comú la finalitat de la societat Iefremov-Strugatski      de crear nous individus, d’orígen devastat, presenta buït per un procediments el.lectiu de la procreació i la criança confortable amb –pares falsos- a la recerca de crear éssers a imatge i semblaça del programa establert.
 Lectura de ciencia-ficció que ens ha captivat en la introducció, el nus –punt àlgid- i ens ha decebut en la resolució de la trama, del desenllaç. Els viatges en el passat,present i futur no suavitzen la nostra mirada crítica com a lectores i ens fa pensar que hauríem volgut una visualització més acord amb una evolució humanista, i no tan síncopada de l’explotació de l’home per l’home, és a dir, una depredació total de l’èsser humà.
Esperem que pel nostre bé comú, pel progrés de la nostra civilització,   la maternitat i la paternitat  del futur, a la manera de desig i realitat, segueixi dins el procés evolutiu que li és propi - un camí d’harmonia-.

Nota:5

divendres, 6 d’octubre del 2017

PATRIA, Fernando Aramburu

PÀTRIA


 FERNÁNDO  ARAMBURU


De vegades la lectura d’un llibre ens pot corprendre, emociona, pot agafar-nos del bracet i endinsar-nos  en una lectura apassionant dura i crítica però que no ens deixa indiferents. Així és com ho han expressat el nostre grup de lectura. Ha agradat moltíssim però també ha colpit i fins i tot a desagradat i ha generat incredulitat en el relat i la trama.

Tothom coincideix que fan falta referents i algunes lectores ja han esmentat situacions viscudes en relació a una estada o residència al País Basc: el pensament de la seva gent i la seva història té un punt de duresa que ens sensibilitza molt.  Aquest fet ha comportat que hi hagi llibres relacionats amb la temàtica que algunes lectores ja havien llegit i que consideren que la seva lectura   és més aclaridora  per arribar a entendre Pàtria. El dolor, l’amor, l’amistat, la fidelitat a un país, a uns ideals, la soledat de l’ésser humà… la ràbia, l’impotència …ens condueixen a una lectura molt ben trabada des del més pur estil literari.

El relat es narra amb un estil nu que deixa entre veure el punt de vista de les dues bandes, l’enfrontament  i el prendre partit d’una manera o altra en un petit poble on tothom es coneix.

Així, dins d’aquest correlat es genera molt de dolor en els personatges davant de les moltes  vides perdudes. L’acció i reacció del  clero, els empresaris, els obrers, la gent del poble, la relació d’amistat entre dues famílies, la historia d’amor d’una mare cap els seu fill… El llibre pretén expressar com es viu  en un rera fons matriarcal dins tot un entramat  social i polític, i en aquest context, els individus queden retrats cap un determinisme que sembla que  no els deixi opció. I és això el què planteja l’autor,  l’opció que molts cops com éssers humans triem o s’esdevé en les nostres vides i  que  ens pot  deparar, a vegades, un destí incert i temerari.

Els adjectius que s’han adjudicat a Pàtria com  a conclusió són: brillant, dur, terrible, cert, incert, dolorós, comprensible... apassionant.



Nota: 8,57





dijous, 2 de març del 2017

CLUB DE LECTURA: LA VÍCTIMA

La Víctima (Saul Bellow)

SINOPSIS
Un vespre molt calorós, després d'un dia esgotador a la feina, el novaiorquès Asa Leventhal decideix anar a voltar pel parc, per respirar una mica d'aire fresc. Inesperadament, un desconegut se li acosta i l'acusa d'haver-li arruïnat la vida. Ell intenta treure-se'l de sobre dient-li que s'equivoca de persona. De mica en mica, però, anirà sucumbint a la història d'aquest individu que no està disposat a deixar-lo en pau, fins arribar a creure's que efectivament ha estat ell l'origen d'un mal que ha d'intentar reparar.

CLUB DE LECTURA:
És una novel·la de pura literatura, molt descriptiva, i això fa que a algunes participants se’ls hagi fet feixuc. En general no ha agradat massa ja que se’ls feia pesat, amb descripcions molt precises, on hi faltava acció ja que no avançava.
El protagonista, pensen que al final de la novel·la es trastoca, és una persona insegura, poc interessant, barruda i que tarda molt en decidir-se i prendre decisions. Aquest, té una relació una mica tètrica amb la seva família.
És per tots aquests motius que creuen que la trama és pobra, amb un tracte a les persones d’una manera insulsa, no les ha motivat a llegir-lo. “M’he esforçat per acabar-lo” així comenten algunes de les participants, en canvi d’altres no l’han volgut acabar perquè no les ha enganxat i finalment algunes, l’han acabat tot i que no ha estat un llibre que les ha marcat.


La valoració final del llibre és 5. 

dimecres, 8 de febrer del 2017

A L'ALTRE COSTAT DE L'INFERN

El tema principal del llibre, no és nou per elles, se'ls fa familiar i diuen que és un tema fàcil de comprendre ja que ha estat real. La novel·la se situa entre els anys 60 i 80, les transporta a la seva infantesa i amb la realitat d'aquell moment.


És una novel·la documentada en fets reals de l'època. Algunes han pogut explicar experiències reals viscudes a casa seva quan elles eren petites. Moment molt emotiu.

La trama de la novel·la és la investigació de saber com a mort una monja treballadora d' una clínica privada de maternitat, i de tota la corrupció que envolta els casos reals que encara avui en dia estan per resoldre, ens porta com exemples la situació d'unes noies embarassades tancades en pisos i de nens/es robats a hospitals dient-los-hi a les famílies que s'havien mort per una infecció d'otitis.

L'últim regust del llibre el tenen bo, ja que acaba bé, en canvi, quasi totes pensen que el títol no els hi encaixa quan després s'han llegit la novel·la.  


La valoració final del llibre és 8. 

HISTÒRIA D'UN CANALLA



En general ha estat un llibre que els ha agradat molt, tot i que a algunes se'ls ha fet una mica llarg. Comenten que és una novel·la que en alguns capítols les ha fet patir, amb relats cruels, tristos... El protagonista, fill d'una mare violada, que no sap qui és el seu pare, expliquen que té una ment perversa, psicòpata, freda... això les fa pensar amb els vincles emocionals d'una mare amb els seus fills/es, de com uns pares poden acceptar, tapar i defendre als seus i de les relacions amoroses entre parelles, que en aquest cas són violentes. Creuen que l'autora ha barrejat diferents perfils de persones per fer-ne una.

"A la vida hi ha persones dolentes, encara que volem pensar que n'hi ha més de bones". Parlen del tracte amb les persones, des d'un punt d'amor - odi, d'enveja, de posseir l'espai dels altres, del poc respecte... en definitiva, d'una situació de violència de gènere.
El protagonista "gaudia fent patir a la gent". És molt interessant el fet que totes pensen que si llegissin molts llibres com aquest, s'acabarien tornant desconfiades ja que les ha fet pensar amb gent que ens envolta i com es pot arribar a manipular i canviar la ment i la vida d' algú.


La valoració final del llibre és un 8. 

dimecres, 14 de desembre del 2016

L'AMIGA GENIAL. Elena Ferrante

L’AMIGA GENIAL




Elena Ferrante
“Si no hi ha  amor, això no només fa àrida la vida de les persones, sinó també la de la ciutat.”
Així, l’autora, parla a traves del personatge de la Lila Cerullo i en aquesta màxima ens planteja a les lectores: ¿el destí ens ve donat –determinisme-  o ens el fem nosaltres –és un acte de voluntat-?.  La història de l’amistat entre dues nenes que s’observen, s’emirallen en les seves nines i rivalitzen a l’escola és una manera de mostrar súbtilment i alhora de manera descarnada el rera fons d’un paisatge urbà: un barri humil i decadent de la ciutat de Nàpols. En ple post feixisme l’autora parla amb la veu de l’Elena Greco, i focalitza “l’abans” tràgic que ningú gosa esmentar perquè és una manera de negar la por i,”l’ara”,amb el rera fons  humanista com a símbol de supervivència: “No hi ha gestos, paraules, sospirs que no continguin la suma de tots els crims que han comès i cometen els éssers humans.”

La societat s’emarca com en un quadre puntillista: quan t’apropes és quan veus el punt de vista dels personatges i la societat patriarcal de mitjans dels quaranta i cinquanta. En aquest microcosmos les famílies benestants es disputen l’espai i  només és a l’escola on tots conflueixen en una relació més igual.   La protagonista principal descriu un món salvatge, embrutit i humiliat per la diferencia  social i la possibilitat de tenir una millor educació.   El relat ens atrapa  com a lectores, és un cant a la Intel.ligència i la capacitat de superació de dues nenes, dues adolescents que es veuen abocades a triar dos camins divergents. El que les fa seguir juntes és l’estimació i l’admiració respectiva pel tipus de vida diferent  que cada una  d’elles acaba  escollint.
El llenguatge és àgil i les descripcions poden ser breus amb metàfores més descarnades i alhora més extenses i poètiques: “ Com si una nit de lluna plena, al mar, la  massa ben negra d’una tempesta avances pel cel, s’empassés qualsevol mena de claror es gratinés tot el volt del cercle lunar i deformés aquell disc resplandent reduint-lo a la seva autèntica naturalesa de matèria grollera i eixelebrada.”
Les lectores arribem a la conclusió que és una bona novel.la i dins de la nostra subjectivitat hi ha qui troba que conté  massa baibé de personatges i de descripcions massa  extenses que han agradat menys.
El desenllaç es resol de manera oberta amb una fina ironia del poder que es manifesta en tot el seu status quo; el sexe, l’engany… formen part de les relacions de domini ja sigui dins la parella o en les famílies dels barri.
Així doncs, l’autora, l’Elena Ferrante ens deixa ens suspens, en sedueix com a lectores, ens deixa en la intriga,  cosa que ens provoca la curiositat per saber-ne més de les dues protagonistes. Per tant,  una manera de satisfer aquest curiositat és llegir les novel.les que ha escrit a continuació de L’Amiga Genial.

Nota: 6,2

dilluns, 5 de desembre del 2016

LA VERITAT I ALTRES MENTIDES


LA VERITAT I ALTRES MENTIDES

Tenim bon “gènero”, amb aquest … L’haurem de vigilar de prop perquè l’home promet, de veritat!
La veritat i altres mentides la cosa comença amb en Henry Hayden, un home d’aspecte atlètic, guapot, amb gràcia per fer-se amic de tothom. En Henry està casat amb la Martha i formen una parella magnífica: ell és un escriptor d’exit internacional i ella s’adapta perfectament a la vida que li toca o que ha triat viure.
Hi ha un petit detall que és que el gran Henry té com a amant la seva propia editora, la Betty, una dona amb un sentit pràctic de les coses absolutament marcat, i que es queda també absolutament amb el cul a l’aire quan descobreix que està esperant un fill d’en Henry.
Aquest petit contratemps fa que en Henry tregui el maleït psicòpata que amaga darrere la seva expressio de bon jan i la posada en escena d’escriptor d’èxit i correctíssimes maneres, i vaigi mostrant al lector el seu autèntic tarannà, que te tela marinera.
En les magnifiques pàgines d’aquesta novel·a hi trobareu assassinats, antic companys d’escola del Henry que encara recorden amb terror el sinistre orfanat on van compartir dormitori, secretaries tafaneres i geloses, i sobretot, la mentida servida com un art.
En Henry és un autèntic mestre en aquest món de dir “troles” però a vegades la memòria ens fa males passades i haurà de fer un sobreesforç per demostrar que no sap de què li parlen quan els morts reclamen justícia.
CLUB DE LECTURA
En general, agrada molt. Es fàcil de llegir i en pic comences no pots parar. T'enganxa!!
Al Henry tot li va de cara i no l'enganxen en cap moment, fet de qual, algunes lectores  no els hi ha agradat el final.
Tenien un pacte la dona i el Henry i per això la seva convivència era tant fàcil. Ella escrivia i ell s' enduia els merits
Rep puntuació força alta d'algunes lectores quedant com a mitja gairebé un 8

L'ART DE VIURE


SINOPSIS

Una novel.la qur vap per deu, per vint, per cent d'altres, una novel.la "que se'ns emporta, plena de febre i d'intel.ligència, molt visual, eròtica, familiar i política, arrelada en una illa plena d'ametllers silvestres i de vendetta.
La protagonista de L'art de Viure és una dona amb una capacitat excepcional per lluitar i per estimar. Nascuda en la misèria.  Modesta exploradora al llarg de la seva vida totes les possibilitats de mare i d'amant, la vida en un convent i en un palau, i a través de la intriga, apareixen les més grans commocions del segle XX. Modesta s' enfronta a tot impulsada per la voluntat de vuire a fons, encarnant les esperances de totes les dones.
CLUB DE LECTURA
Un llibre amb moltes pàgines i poques lectores se l'han llegit. Com era una lectura voluntària les lectores han preferit llegir altres novel.les
Una primera part interessant però una mica espés. Està ben escrit i té una bona literatura.
Puntuant la novel.la amb un 6

TRES DONES FORTES

SINOPSIS
Narra les històries d'unes dones africanes, lluitadores, fortes, que es sobreposen a un entorn social i familiar hostil. Són relats independents però mabu elements comuns i fins i tot també coincidents amb la pròpia història de l'autora. Està composta per tres micronovel.les juxtaposades, protagonitzades per tres personatges femenins amb alguns factors en comú. Tres dones enfrontades al menyspreu i la crueltat, però decidides a lluitar amb determinació contra les humiliacions a les quals la vida intenta sotmetre-les

CLUB DE LECTURA
En general, era molt espès, costava de llegir i les lectores gairebé no l'han acabat. Eren relats tristos.
Amb molt bona descripció dels paisatges, de les olors fins al punt de trobar-te dins del llibre però amb una narrativa una mica rebuscada
La puntucació que li han donat ha estat d' un 5

divendres, 2 de desembre del 2016

HACHIKO. ELS GOS QUE ESPERAVA

HACHIKO. EL GOS QUE ESPERAVA
LLUIS PRATS

SINOPSIS
El profesor Ueno recull un cadell per a la seva filla. aviat, la relació entre el professor i l'Hachiko, el gos, esdevé especial. Cada matí l'acompanya a l'estació i, cada tarda, espera el seu retorn a dos quarts de sis. Cada dia laborable. Cada mes. Cada any. S'ha forjat una relació basada en l'amistat i la fidelidad. I res no la pot trencar.....

CLUB DE LECTURA:

Es un llibre fàcil de llegir i amb un vocabulari molt dinàmic i entenedor. Fa que el llegeixis gairebé d'una tirada.
En general va agradar i es va comentar que era un llibre molt tendre.
 Per altra banda, es va  destacar el vincle que pot tenir una persona i un animal, incondicional, independentment del temps, de la vellesa, o bé la falta del mateix amo
Molt realista, sentimental, una història emotiva i tendra
Amb una puntuació d' un 7