EL FESTIN DE LA VIDA

EL FESTIN DE LA VIDA

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

J. RYAN STRADAL

Eva Thorvald  és una tastadora de plats amb un gust exquisit, el seu talent la va portar a convertir-se en una de les majors xefs del món. La seva història no seria la mateixa sense la intervenció de tots els personatges que han passat per la seva vida.

Una novel·la que parla dels lligams  familiar, d’amistat, d’amor, dels nostres plats preferits, dels graus de separació que ens mantenen a distància uns dels altres i com es de fàcil quan  d’aquest  brota una passió comú.

L’autor es un dels coordinadors de l’organització sense ànim de lucre de Dave Eggers, 826, que pormou la lectura i l’escriptura entre els nens i els adolescents.

ESTÀNDARS

ESTÀNDARTS

__________________________________________________________________

ALBA DALMAU

La vida sentimental de les parelles té variacions infinites, potser tantes com la música. Alba Dalmau ha triat onze cançons clàssiques del jazz per formar aquest brillant repertori de sentiments, esperances, desitjos i desacords.

Una parella perfecta a ulls de tothom però que és a punt de trencar-se, un matrimoni que es reenamora quan ell es jubila, parelles que són un trio —o un quartet—, l’estranya relació a distància d’una hostessa de vol i un home que té pànic a volar, una dona que vol abandonar fills i marit i no acaba de trobar mai el moment...

ALLÒ QUE VA PASSAR A CARDÓS

ALLÒ QUE VA PASSAR A CARDÓS

RAMON  SOLSONA

Escrita el 2006 ens explica les causes i conseqüències del crim travessen un territori sacsejat  per unes grans obres hidroelèctriques. La vida de la vall es transforma amb una sobtada prosperitat econòmica i també en conflictes de convivència, accidents, corrupteles i el contraban  de sempre.

La dictadura és un rerafons permanent, però la societat respira uns aires nous: la televisió, els cotxes utilitaris, el turisme, el twist... També, a Cardós, on cada dia arriben autocars  plens  d’homes escapats de la misèria que anhelen una vida millor. Els personatges estan ben definits es nota que l’autor està molt ben documentat. Pretén reflectir el desenvolupament tècnic i la implicació emocional de tota la societat, en la figura de cada un dels personatges relatats que li dóna un cert regust romàntic. Algunes lectores els ha entusiasmat el desenllaç i d’altres han trobat la trama una mica pesada. Conclusió: una bona novel.la.

LA CATA

LA CATA

Roald  Dalh

  És tracta d’un conte breu narrat a mode de fàbula. A través de la caricatura dels personatges ens  endinsa en un àpat familiar. La finalitat del sopar és que entre l’amfitrió  -un adinerat  agent de la borsa- i el seu convidat –un reputat gastrònom-  s’estableixi  una  aposta en la cata de vins. Entre tots dos es crearà un repte a l’alça que anirà  augmentant fins a la paradoxa.  L’amenització de l’exquisitesa de les menges i el refinament dels vins que les acompanyen posaran en context una societat que l’autor preten ridiculitzar.  Així doncs, el gastrònom es veurà empelit a endivinar,  l’ origen , nom i anyada del preuat vi; de la qual cosa se’n derivarà  la jugesca.  Les il.lustracions del llibre conformen un conjunt molt divertit acorde amb la línia del text. L’obra escrita el 1945 té un cert aire retro.  El que sí que podem constatar entre totes les lectores és que després de llegir-lo ve de gust assaborir un bon vi i fer-ne la cata a la salut del personatge dellorigador de la trama.

  –No us el podeu perdre, és una clucada d’ull de l’escriptor als lectors/es

- Lectura molt àgil i amena.

COM LES SOQUES DE LES FIGUERES VELLES

 COM LA SOCA DE LES FIGUERES VELLES

A les lectores el llibre ha agradat molt. Aquest mes ens ha visitat l’escriptora Tecla Martorell i ens ha explicat de quina manera crea el relat en els seus llibres.  Els seus personatges són inventats encara que les històries que explica són petits fets que treu de la realitat. Anècdotes que ha sentit i que després fa créixer en la veu dels personatges. El llibre és una ambientació en el món de les dones. L’autora ens diu que potser el considera més ric o que si hi sent més còmode. La narració és intensa. Com a professora de pedagogia ens parla  que  té un vincle molt estret amb el seu alumnat de  l’escola d’adults.  Ens parla de dones que no han pogut estudiar   i que ho fan de més grans. En el llibre que ens comenta lliga dues històries de vides paral.leles, els dos personatges principals i a partir d’aquí en fa un relat-ficció. El text el descriu de manera fotogràfica i amb un llenguatge planer. El títol de la novel.la ve determinat per la voluntat de síntesi. Les seves fonts de lectura són Garcia Lorca, Mercè Rodoreda, Isabel Allende… Ens parla de maltractaments i situacions d’abús que es poden donar. Ens diu que el sexe descrit és explícit al relat i també ens diu que de vegades contrasta la realitat descrita, en quan a l’ambientació: el tren, com a mitjà de transport de moltes famílies que venien d’Andalusia.

ARGELAGUES, Club de lectura del Gener

ARGELAGUES   

Gemma Ruiz

A les lectores ens ha agradat l’estil àgil, amb un llenguatge molt ric i fluit de mots que reflecteixen la varietat dialectal de la comarca, d’expressions rurals aturades en el temps. La narradora mostra tres generacions de la família de la rebesàvia Remei, moments d’una vida escantellada i no gens mansa i que les dones que la viuen saben fer-se-la seva.  El món masculí i el femení conflueix  amb duresa, tal com era en aquell indret i en aquells moments d’incertesa econòmica: època de més bones collites, el sacceig de la fil·loxera, l’arribada de la industrialització tèxtil,  la guerra civil… donen forma al relat.  Al cap dels anys l’àvia, la mare i la néta protagonitzen un viatge que  les acondueix a un futur ple d’il.lusió amb el pòsit i la fortalesa de les Arguelagues.

COM ES BULL UNA GRANOTA, Òscar Andreu

COM ES BULL UNA GRANOTA

___________________________________________________________________________-

L’escriptor ens relata en 21 contes,situacions divertides amb paradoxa, i les retrata amb un bon sentit de l’humor que pot passar del sarcasme a una ironia súbtil.  Cada escrit pot llegir-se de manera aleatòria  per això fa més amena la seva lectura.  El títols dels contes també ens donen una potent interpretació del seu contingut i alhora ens permet trobar-nos dins de la realitat de l’absurd o amb un divertiment o més agosarat. 

Les lectores en llegir hem comentat contes que ens han agradat més que d’altres. El comentari ha estat que pot ser per la temàtica que planteja la majoria de contes mostren una situació més exagerada de la realitat.  Les lectores hem conclòs que,  de fet, sí que podem dir que el plantejament del seu relats ens duen a la reflexió de la vida quotidiana  -ironia, molt d’humor, tristesa, compassió i tendresa-

Nota: 5,75

L'ESCANYPOBRES, Narcís Oller

CLUB DE LECTURA DEL MES DE MARÇ

L’escanyapobres (Narcís Oller)

És un novel·la amb descripcions molt acurades i precises. Comenten que es un tema que va investigar Margarida Aritzeta i hi va trobar semblances  a diferents llocs de l’Espluga, encara que l’autor ho maquilli i hi posi altres noms. Tot i així, creuen que no tot exclusivament està ambientat aquí.

Parlen sobre l’acte de saber aprofitar les coses abans de llançar-les, que moltes vegades a la societat d’avui  aquest fet ha desaparegut ja que la gent es prefereix comprar-s’ho deu nou. Lligat amb aquest punt, expliquen exemples de persones conegudes que aprofiten i són excessivament estalviadores. Finalment també comenten que aquesta manera de fer pot arribar a ser malaltissa, obsessiva.

“Val més viure el dia a dia que no ser el més ric del cementiri.”

Al final del llibre no hi ha cap sentiment d’estimació, cap pena.

Valoració final de llibre és 6.

LA VIDA SENSE LA SARA AMAT, Pep Puig

CLUB DE LECTURA DEL MES DE MARÇ

La vida sense la Sara Amat (Pep Puig)

És una novel·la ràpida de llegir, però consideren que no és massa interessant ja que tota l’estona passa al mateix lloc. Parlen de l’autor, un nen que estava bojament enamorat, tant, que algunes creuen que era un calçasses. L’amor que sentia el protagonista era per una jove adolescent de 13 anys, que passava els estius al poble de la seva àvia i els vespres sortia a jugar a fet i amagar amb la seva colla, fins que un dia ella desapareix.  De la noia adolescent, algunes  pensaven que tenia un punt infantil, innocent i en canvi d’altres creien que era una descarada i que d’innocent no en tenia ni un pèl.

Mentre anaven llegint estaven intrigades i motivades per conèixer que acabaria passant entre aquell amor dels dos adolescents. Els sorprèn i no els agrada massa ja que creuen que no acaba passant res interessant.

La valoració final del llibre és 6. 

OLOR DE COLÒNIA, Sílvia Alcàntara

CLUB DE LECTURA DEL MES D'ABRIL

OLOR DE COLÒNIA (Sílvia Alcantara)

Comentari fet per una lectora del Club de "lletraeixerides":

Evoca la vida d'una colònia textil.

El despotisme i condescendència que  als anys 50 regeix la vida dels treballadors/es d'una fàbrica, on viure i morir en aquell estat sota la dictadura pura i dura d'una fàbrica que vol ser-ho tot, que va més enllà del treball que regeix l'escola i que diu fins en quin punt poden o no estudiar els fills, el que i el com s'ha de viure i com s'ha de respirar... en definitiva un geto, on tothom hi viu controlat.

Entre amos i l'església  havia de ser una vida asfixiant!!!

També es comenta que es va fer una serie a la tele de dos capítols i es compara aquest llibre amb d'altres de la mateixa temàtica com "El silenci dels telers"

En el llibre no es parlar del sou, però creiem que devia ser una misèria.

Alguna lectora va poder aportar les seves vivència comentant:

- m' enrecordo de sentir les sirenes!

i una altra va comentar que havia treballat en aquest món i relata que no era una feina fàcil i possiblement la mica de sordera que té podria ser del soroll dels telers.

VALORACIÓ FINAL DEL LLIBRE ÉS  8