divendres, 4 d’octubre de 2019

EL SILENCI DE VALLBONA

EL SILENCI DE VALLBONA DE TERESA DUCH



 Després de ‘Les cadenes subtils’, Teresa Duch ha publicat ‘El silenci de Vallbona’. El llibre explica la història del secret que guardaven les abadesses del monestir i del vot d’obediència que les va mantenir en silenci durant molt de temps a totes menys a l’abadessa Sofia.

SINOPSI
La matinada de Dijous Sant, dues monges apareixen mortes al Monestir de Vallbona. La Mimí Vidal, de momento ha de renunciar a les seves vacances per posar-se a investigar els crims I mirar de descobrir l'assassí. Des de fa cinc mesos realitza les pràctiques de Criminologia al costat de l'inspector Miró, el qual qualificarà el cas com el més difícil a què ha hagut de fer front al llarg del seu dilatat historial.
«...L'assassí no era un assassí en sèrie, no seleccionava les seves víctimes, no efectuava cap ritual i no sentia cap pulsió indefugible per tornar a matar. És més, ningú no li estalviava el penediment en cada assassinat, ni el pertinent propòsit d'esmena...».
Han passat quatre anys des que la Mimí va investigar pel seu compte l'assassinat, esdevingut feia divuit anys i encara per resoldre, d'un vell en una residència. La recerca i les peripècies per desemmascarar-ne el culpable la van portar a descobrir la seva autèntica vocació.
Per segona vegada la Mimí trobarà respostes en la Història. S'haurà de remuntar al segle XIII per començar a estirar el fil que la durà a descobrir el Secret. Vallbona amaga des de fa vuit segles un secret que, per manament imperatiu de Jaume i, només coneixen les abadesses que s'han anat succeint en el càrrec. La història de la reina Violant d'Hongria, enterrada a Vallbona per desig propi, no només aportarà alguna resposta a les preguntes que es formula la Mimí, sinó que també n'hi generarà de noves:
Què disposava, en realitat, Violant en el seu testament?

L'autora comenta:

que li faria molta il.lusió poder fer la presentació al Monestir de Vallbona junt amb el grup on canta Gospel.
Ens explica que la motivació va surgir un dia que va anar de visita a Vallbona de les Monges. A l'assabentar-se que  els reis de la Corona d'Aragó estaven tots enterrat al Monestir de Poblet menys la reina Violant d'Hongria va pensar que li havien servit en safata la seva novel.la
Ella creu que la intríga, el misteri ... és un mètode ideal per enganxar al lector.

També comenta que ha començat a  escriure la tercera part 

Per altra banda, ens presenta el seu últim llibre "Camins de pedra" on ens fa cinc cèntims. Són 5 relats encadenats amb continuïtat. Tot comença quan troben una dent d'un nen de 4 anys.




dimarts, 2 de juliol de 2019

ON ETS ANASTÀSIA? de Marta Magrinyà

ON ETS ANASTÀSIA? de Marta Magrinyà





és la darrera novel·la publicada per Marta Magrinyà que aquí abandona, però no pas del tot, la ciutat de Reus, per traslladar l’acció a Barcelona. La commemoració del centenari de la Revolució Russa ha contribuït a fer-nos recordar aquells dramàtics fets i els personatges que van protagonitzar-los. Uns dels més fascinants, són, sense dubte, a causa del seu tràgic final, aquella família reial assassinada en bloc. Durant anys es va especular amb la possible supervivència d’alguna de les filles del tsar, en concret d’Anastàsia, personatge sobre el qual s’han escrit novel·les i s’han fet pel·lícules i sèries de televisió.

D’altres personatges històrics havien generat llegendes diverses sobre la seva possible existència després de morir, com ara el malaurat fill de Lluís XVI, un monarca amb força paral·lelismes amb el darrer tsar o, molts anys enrere, el rei Sebastià de Portugal, sobre el qual es va bastir l’estranya història del pastisser de Madrigal. Anastàsia i les seves germanes ens resulten atractives per la seva bellesa, el seu bon caràcter i el seu desgraciat final. N’hem vist fotografies, filmacions, això fa que les tinguem, encara, molt presents. Durant molts anys es va especular amb el tema, sobretot pel fet que dos dels cadàvers no es van trobar, el del germà petit i un dels dos de les noies més joves.
Avui els misteris ho són menys, comptem amb els avenços genètics i amb molts més mitjans. Les darreres investigacions semblen destinades a esventar els possibles dubtes sobre la supervivència d’aquella joveneta. Marta Magrinyà s’ha sentit atreta per la història d’Anastàsia, que coneix a fons, i l’ha inserit en el rerefons d’aquesta història, una novel·la romàntica, com d’altres de l’autora. Mentre la novel·la negra no defuig l’etiquetatge de gènere, més aviat al contrari, es titllen de novel·les negres llibres que no han estat mai, considerar un relat romàntic o rosa no ha aconseguit encara ser ben assumit en la nostra literatura quan, fa anys, es llegien bons llibres d’aquest tipus, sense complexos i alternant-los amb d’altres suposadament de més gruix. Això no passa en d’altres àmbits, com ara el de la literatura anglosaxona.
Una novel·la pot ser bona o dolenta, més enllà del gènere, i també pot estar ben escrita, com és el cas, i centrar-se en una història amorosa ben resolta i que acabi bé. Magrinyà, a través de l’estranya possibilitat de què Anastàsia hagués acabat a Catalunya, mou els fils de la casualitat fent que dos joves molt diferents, ambdós en un moment de crisi vital, es trobin i s’enamorin. El tema de fons li permet fer un passeig històric, sense pretensions pedants, per la història dels Romanov. A través de la trama de ficció retrobem molts indrets barcelonins o de la rodalia, com ara l’edifici Walden de Sant Just.
Marta Magrinyà fa una literatura per a tots els públics, ben escrita però sense les pretensions literàries excessives que malmeten tantes bones intencions. Fa servir capítols breus, que faciliten la lectura i és amable i compassiva amb uns personatges que, evidentment, es fan estimar, que s’equivoquen però que cerquen la felicitat, una felicitat tranquil·la, allunyada d’ambicions etèries. En els seus llibres retrobem el gust per la senzillesa i pels bons sentiments, sense caure mai en el risc d’una possible carrincloneria. En el fons, a la vida, és habitual voler defugir la solitud i sentir-nos acompanyats. I també desitgem que, en algun moment, determinats misteris arribin fins a nosaltres de forma atzarosa.
No és aquesta una novel·la històrica, tot i que la història del passat hi sigui molt present i que en llegir-la ens sentim esperonats a cercar més informació sobre aquells anys terribles. El segle XX es va mostrar molt poc humà, la crueltat i la violència van arribar a límits impensables, malgrat tants avenços. La Revolució Russa va desvetllar moltes expectatives però el temps posa les coses en el seu lloc i, malauradament, les mitificacions excessives dels fets no n’amaguen el dolor generat.
Sobre tot això reflexionen en algun moment, també, aquests dos joves destinats a trobar-se per atzar a tocar de les festes de Nadal, una època de l’any tendra i familiar però en la qual també es manifesta més a fons la solitud. Rere aquesta abrandada història d’amor hi convergeixen molts temes interessants sobre la condició humana i l’absurd de la violència indiscriminada.

dijous, 30 de maig de 2019

EM TALLARÉ LES TRENES de Marialba Revés

EM TALLARÉ LES TRENES_________________________________________Marialba Revés


L’esforç, l’autenticitat i la senzillesa són valors ètics a la baixa, avui dia. Mercè Alentorn és una jove que arriba a l’adultesa amb aquests valors. Són els que ha triat com a leitmotiv en una ciutat inhòspita per a ella dels anys seixanta, moments tenyits de la fe que vol fugir dels devastadors efectes de la postguerra. Allunyada per força de la seva família, patirà la humiliació del desamor i la incompetència dels que s’aprofiten de la seva bondat. Em tallaré les trenes és una declaració d’intencions. Una jove noia traïda que camina cap a l’adultesa amb passes incertes, a les palpentes, ajudada només pels seus valors heretats dels consells de la mare. Una època d’anys difícils que mira cap al futur, que acollirà una paleta polifònica de personatges que acompanyaran la Mercè fins al final del seu camí, punt on ella ens confessarà el secret del bàlsam del riu de la seva vida.

El Club opina:
És un llibre fàcil de llegir.
Ambientat a LLeida. Les lectores que han viscut o estudiat a LLeida aviat han identificat els carrers i els llocs.
Tots els temes que es tracten acaben bé, potser massa i tot. No hi ha patiment per part dels personatges. 
Tots els personatges tenen molt d'èxit. Com per exemple, el Joanot quan va anar a demanar feina a la floristeria, va aprendre molt ràpid l'ofici. El taller de  modistes els hi anava molt bé, feien els millors vestits 
Alguna lectora també comenta  que el títol té doble significat, un és el de tallar-se les trenes literalment i l'altre és el fet de passar d'una vida adolescent a una vida adulta deixant el passat al darrere
Es comenta que el pare no surt gaire i és degut al tipus de vida que portava: un bebedor i sense implicar-se en la família.
Un llibre bonic, ràpid de llegir i entretingut


dimarts, 7 de maig de 2019

NOVEMBRE de Núria Valentí

NOVEMBRE de  NÚRIA VALENTÍ ARBÓS


L’Olívia viu les primeres setmanes com a professora en un institut del Penedès i es rendeix a la bellesa del paisatge d’aquell mar de vinyes. Tant, que gairebé pateix un accident de cotxe distreta pels colors que contempla, un accident que, tot i no produir-se, tindrà conseqüències. Alhora, la jove mestra comença a prendre consciència de la greu situació que viu un alumne seu, en Miquel. La relació de l’Olívia amb el seu marit és aparentment plàcida, tot i que alguns núvols de desconfiança semblen amenaçar l’horitzó de la parella. En Sergi, l’amo d’una cafeteria propera a l’institut, apareix en la vida de l’Olívia per iniciar-la en el coneixement de la vinya, del vi i de la terra que els crea. I per mostrar-li un univers de sensacions que ja mai més serà el mateix que ella havia conegut.
• Aquest llibre ha estat guardonat amb el Premi de Novel·la Curta CELLER DE LLETRES 2016, convocat per l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.
El club comenta que no hi ha descripció de personatges només de situacions.
Considerem una novel.la romàntica, fàcil de llegir i explica una mica el tema de la vinya, però una mica exagerada quan parla de la vinya quan plora.
També es comenta que a l'Espluga durant la tardor tenim unes imatges de paisatges molt boniques amb games de colors diferents
Per altra banda, diem que l'escriptora es mostra correcta amb els seus personatges i tot té un final feliç





dilluns, 1 d’abril de 2019

"L'HAREM DEL TIBIDABO" de Andreu Martín

"L'HAREM DEL TIBIDABO" de Andreu Martín

Allà a l'avinguda del Tibidabo, per on circula el vell Tramvia Blau, entre mansions modernistes impotens, es troba l'Harem, un prostíbul ben exclusiu que ja en temps del franquisme havia estat molt popular: el més luxós de la ciutat, amb portes daurades, càmeres de vigilància, vitralls de colors, cortinatges i tapissos, i replet de refugis, amb sales clandestines i passadissos secrets. Tan secrets com els misteris que amaguen també bona part dels seus personatges. I és que el Mili Santamarta, personatge histriònic i únic hereu de la nissaga de la troballa del cos de la seva mare, assassinada amb dos trets a la nuca. Juntament amb la Sancha, la seva mare adoptiva i mà dreta el bordell, emprenen un llarg camí per esclarir els fets i trobar una veritat que, al capdavall, suposarà una caisa de sorpreses, amb desapareguts, traficant de dones, llistes inesperades, sectes satàniques, rituals de vudú, clubs sadomasoquistes... i molts morts.


Què en pensa el club de lectura:

Llegir a l’Andreu Martín sempre és una bona aposta. És d’aquells autors que saps que mai et defraudarà i que llegeixis el que llegeixis d’ell t’agradarà. Reconec que amb aquesta última novel·la m’ha fet gaudir de valent, en tots els sentits.
L’Andreu ens porta una trama situada a l’avinguda del Tibidabo de Barcelona, on situa l’Harem, un prostíbul de luxe. Però l’Harem és molt més que això, és un petit microcosmos amb les seves pròpies regles i normes, que poc o res tenen a veure amb les del món exterior; un lloc on es mercadeja amb el sexe, sí, però on la companyonia regna per sobre de tot. Les noies que hi treballen formen una gran família al costat de Sancha, la Madamme, i Emili Santamarta, l’amo del local. I com en totes les famílies quan els problemes apressen els llaços afectius s’estrenyen.
Les descripcions del lloc són tan detallades, tan visuals que és com si el lector es passegés per les diferents estances de l’Harem. De la mateixa manera ens descriu a tots i cada un dels personatges que desfilen per les seves pàgines.
Molts són els personatges que hi apareixen, entre vius i morts, però si hi ha un que destaqui per sobre de tots, aquest és l’indiscutible protagonista: EmiliMiliSantamarta Santamarta. Un personatge histriònic, intel·ligent i carismàtic que viu tancat al bordell des de la desaparició de la seva mare, l’Emília Santamarta, i que es guanyarà al lector des de les primeres pàgines del llibre.

dijous, 28 de febrer de 2019

L'OLOR DE LA SEVA PELL

L'OLOR DE LA SEVA PELL de Alfons Cama
SINOPSI
Els vestigis de la guerra han deixat empremta en els membres de la família Tibau. En Santi -Jaume quan es posa a escriure- ens explica les emocions, els sentiments, les rancúnies que envolten el secret més ben guardat de la família.
Sense seguir un ordre temporal, la veu interior del protagonista ens va desgranant passatges de la seva vida; des de la turmentada infantesa al Molí de Baix en el poble d'Artigues -a la falda del massís de les Gavarres d'on prové la saga familiar- fins ala inquieta Barcelona que es prepara per a la celebració dels jocs olímpics.

L'escriptor de Calonge (Baix Empordà) que actualment resideix a Tarragona, Alfons Cama, va visitar el Club de lectura de l'Espluga de Francolí el passat dilluns dia 25 de febrer de 2019


ALFONS CAMA PARLA DE LA SEVA NOVEL.LA
Ens va comentar que en el seu llibre  tracta diferents temàtiques; des d'una relació lèsbica, una relació d'odi entre el pare i el fill,   dels amants, del perdó i de l' auto reflexió (quan parlava amb els bolígrafs).
L'autor ens va explicar que ell escriu en primera persona, que en la seva escriptura intenta posar comparacions i descripcions no massa llargues, per altra banda, ens comenta que alhora de fer descripcions de llocs  perquè  sigui  més amé fa que el redactat  succeeix en un espai així s'estalvia la descripció del lloc
També l'Alfons ens va explicar el perquè dels noms dels protagonistes, del nom de la família, etc...
L'Alfons, va fer una especial referència, i ens va comentar que l'autor i el narrador no tenen res a veure en els seus llibres


A les lectores del Club, en general, va agradar força, ja que, utilitza un llenguatge planer i gens rebuscat.
Moltes felicitacions Alfons per aquestes creacions que ens has obsequiat!!



dimarts, 12 de febrer de 2019

STONER

STONER de John Williams





Stoner(1965) explica la història de un jove virtuós i discret, fills d'uns camperols de Missouri, que amb gran esforç dels seus pares és enviat a estudiar a la Facultat d'Agricultura.
Aviat, s'adona que la seva verdadera vocació són les lletres. Seduït per aquest descobriment, la literatura esdevé una autèntica obsessió que el porta a renunciar a la granja familiar i a convertir-se en professor. Abocat a l'estudi i tancat en el món universitari, on duu una vida solitària i senzilla, el seu caràcter taciturn i fred s'aguditza i van passant els anys, amb males relacions amb els alumnes, greus fracassos sentimentals i familiars, sense col.legues ni amics.
Una vida grisa, plena d'errors, en la qual només hi ha un instant digne de glòria; el moment en què descobreix la literatura, la seva única passió


Des del Club es comenta que l'autor tracta magistralment el tema familiar, universitari i d'amistat. Evidentment és una obra antiquada a la nostra època i segurament la manera d'actuar d'ara seria diferent ,  que segurament avui dia hagués marxat amb l'amant
El personatge és molt intel.lectual, tancat en el seu món i no s'entén el comportament tancat, abandonat que mostra amb la seva filla  
També es diu que la portada del llibre ho diu tot i que és un bon reflex de la història.
Per altra banda,  trobem curiós que l'any 65 gairebé no es coneixia la malaltia del Càncer i en aquest llibre ja en parla.

En general, ha agradat molt, tot i que, al començament costa una mica d'entrar.



dimarts, 8 de gener de 2019

DAHA!

DAHA!,  de Hakan Günday

"Un dels criteris, a banda de l'estrictament literari, que et permet calibrar amb certesa la validesa d'una obra literària -i, per extensió, d'una obra artística- és la petja que et deixa, com et sacseja, com t'afecta, com deixa senyal (per més petit que sigui) en la teva vida, com et canvia, i sens dubte, la lectura de Daha!"


I, el que és més important, ho aconseguiex no tan sols pel tema que tracta, el dels refugiats, i per com el tracta, amb una cruel autenticitat, sinó per la seva destresa literària. Perquè l'escriptor turc o ha escollit el tema perquè cregui que sigui convenient, sinó ha sentit la necessitat interior de parlar-ne.; no ho ha fet perqué busqués "un drama humà que li valgués uns quants premis i que, alhora que a ell li omplís les butxaques, alleugés la consciència d'Europa " (pàg 218), sinó perquè li bullia a dins, com una lava ardent, i li calia donar-li sortida, si no volia esclatar."

"Portàven aquella gent de l'infern al paradís. Jo no crec ni en un ni en l'altre. Però gent eren especialment crèduls. Els era innat! Raonaven així; si existeix un infern arrassat, també hi ha d'haver per força un paradís. Però s'equivocaven. Els havien aixecat la camisa. L'existència d'un infern no prova de cap manera que també hi hagi un paradís!·

La novel.la ha esta adaptada al cinema per l'autor i director turc Onur Saylak. L'escriptor ha estat també guionista de la pel.lícula.

Al nostre Club, no ha agradat perquè és d'una crueltat que passa els límits de la humanitat

dimecres, 28 de novembre de 2018

"NOSALTRES EN LA NIT" de Kent Haruf

CLUB DE LECTURA

"LLETRAEIXERIDES"

NOSALTRES EN LA NIT, DE KENT HARUF

26 DE NOVEMBRE DE 2018 A LES 19:00

Nosaltres en la nit, de kent Haruf

“la sisena novel.la de l’escriptor nord-americà Kend Haruf (1943-2014) és una obra amb un ressó especial dins el conjut de la producció novel.lística de Haruf, no només pel que explica, sinó per les circumstàncies en què l’autor la va haver d’escriure.
L’escriptor de Colorado, diagnosticat un càncer terminal el febrer de 2014, va dedicar els últims mesos de la seva vida a acabar NOSALTRES EN LA NIT. Potser per això, o no, la novel.la s’erigeix com un elogi al temps lent, una apologia convençuda de les segones oportunitats

El temps fuig i, mentre en conservem un polsim, hauríem de ser capaços de preguntar-nos si realment hem portat les  regnes de les nostres vides. Addie Moore, una vídua de 70 anys, sembla, almenys a l’inici, el personatge més convençut que el pes de l’experiència no és un impediment per fer un canvi de rumb

Dedicada a trobar algú amb qui compartir la solitud, l’Addie se’n va a visitar el seu veí Louis Waters, també vidu, a qui proposa de dormir plegats cada nit”

Les "lletraeixerides" comenten:
- Que pel fet de ser escrit per un home mostra molta sensibilitat
- Es diu que al final, la família va davant de tot i la protagonista renuncia al possible canvi de vida
-També es comenta que és fàcil de llegir perquè no hi ha descripcions ni de  paisatges ni  relats.
- Algú també troba que està mal traduït i li ha costat entendre
Però  en general, totes ens hem posat d'acord que no acaba ni bé ni malament, sinó que una mica en sec, com a ràpid i que és un llibre molt tendre i emotiu.
En conclusió, un llibre molt recomanable, fàcil de llegir i que quan comences no pots parar 



Robert Redford i Jane Fonda ha protagonitzat l'adaptació de la novel.la a la gran pel.lícula. La pel.lícula ha estat dirigida per Ritest Batra.

dilluns, 5 de novembre de 2018

"DE HOMBRES Y RATONES"


Club de lectura: Steinbeck



El Museu de la Vida Rural i els clubs de lectura de les biblioteques públiques Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí i Conangla i Fontanilles de Montblanc, organitzen un debat al voltant de l’obra Homes i ratolins de John Steinbeck.
Homes i ratolins (Of MiceandMen, 1937) narra la història tràgica de dos ranxers que viatgen per Califòrnia en busca de feina durant la Gran depressió a l’època del DustBowl. Els dos protagonistes de la novel·la, George i Lennie, transcorren envoltats d’un patètic fracàs que evidencia la fragilitat dels seus somnis i el miratge de la terra promesadescobrint l’amarga soledat en que molts migrants del DustBowl es trobaven en la seva fugida endavant.
La sessió de debat de la novel·la es realitzarà el dilluns 29 d’octubre a les 18.30 h a la sala Lluís Carulla del Museu de la Vida Rural que actualment presenta l’exposició “TheDustBowl. Quan la natura es rebel·la”. Serà conduïda per les bibliotecàries Núria Estadella i Maria de la Serra Balanyà i, a banda dels clubs de lectura estables de les biblioteques, està oberta a tothom que hagi pogut llegir aquesta obra de John Steinbeck. El debat s’iniciarà amb una breu visita comentada a l’exposició a càrrec d’Albert Carreras i amb un diàleg de personatges en relació a les obres de Dorothea Lange que es poden veure a la mostra.

John E. Steinbeck (1902-1968) fou un novel·lista nord-americà. Aconseguí amb Tortilla Flat (1935) l’èxit que el donà a conèixer. La seva preocupació social es va veure forjada especialment a El raïm de la ira (1939), novel·la amb la qual guanyà el premi Pulitzer i que aborda amb profunditat el tema dels migrants procedents del DustBowl. Durant la Segona Guerra Mundial fou corresponsal del diari The New York Herald Tribune. La perla (1947) i A l’est de l’edèn (1952) són les seves novel·les amb més èxit. El 1962 li fou concedit el premi Nobel de literatura.
El club de lectura: Steinbeck forma part del programa d’activitats de l’exposició “TheDustBowl. Quan la natura es rebel·la” que es pot veure al Museu de la Vida Rural fins al 5 de gener de 2019. www.dustbowl.cat