L’esforç, l’autenticitat i la senzillesa són valors ètics a la baixa, avui dia. Mercè Alentorn és una jove que arriba a l’adultesa amb aquests valors. Són els que ha triat com a leitmotiv en una ciutat inhòspita per a ella dels anys seixanta, moments tenyits de la fe que vol fugir dels devastadors efectes de la postguerra. Allunyada per força de la seva família, patirà la humiliació del desamor i la incompetència dels que s’aprofiten de la seva bondat. Em tallaré les trenes és una declaració d’intencions. Una jove noia traïda que camina cap a l’adultesa amb passes incertes, a les palpentes, ajudada només pels seus valors heretats dels consells de la mare. Una època d’anys difícils que mira cap al futur, que acollirà una paleta polifònica de personatges que acompanyaran la Mercè fins al final del seu camí, punt on ella ens confessarà el secret del bàlsam del riu de la seva vida.
El Club opina:
És un llibre fàcil de llegir.
Ambientat a LLeida. Les lectores que han viscut o estudiat a LLeida aviat han identificat els carrers i els llocs.
Tots els temes que es tracten acaben bé, potser massa i tot. No hi ha patiment per part dels personatges.
Tots els personatges tenen molt d'èxit. Com per exemple, el Joanot quan va anar a demanar feina a la floristeria, va aprendre molt ràpid l'ofici. El taller de modistes els hi anava molt bé, feien els millors vestits
Alguna lectora també comenta que el títol té doble significat, un és el de tallar-se les trenes literalment i l'altre és el fet de passar d'una vida adolescent a una vida adulta deixant el passat al darrere
Es comenta que el pare no surt gaire i és degut al tipus de vida que portava: un bebedor i sense implicar-se en la família.
Un llibre bonic, ràpid de llegir i entretingut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada