és la
darrera novel·la publicada per Marta Magrinyà que aquí abandona, però no pas
del tot, la ciutat de Reus, per traslladar l’acció a Barcelona. La commemoració
del centenari de la Revolució Russa ha contribuït a fer-nos recordar aquells
dramàtics fets i els personatges que van protagonitzar-los. Uns dels més
fascinants, són, sense dubte, a causa del seu tràgic final, aquella família
reial assassinada en bloc. Durant anys es va especular amb la possible
supervivència d’alguna de les filles del tsar, en concret d’Anastàsia,
personatge sobre el qual s’han escrit novel·les i s’han fet pel·lícules i
sèries de televisió.
D’altres personatges històrics havien generat llegendes diverses
sobre la seva possible existència després de morir, com ara el malaurat fill de
Lluís XVI, un monarca amb força paral·lelismes amb el darrer tsar o, molts anys
enrere, el rei Sebastià de Portugal, sobre el qual es va bastir l’estranya
història del pastisser de Madrigal. Anastàsia i les seves germanes ens resulten
atractives per la seva bellesa, el seu bon caràcter i el seu desgraciat final.
N’hem vist fotografies, filmacions, això fa que les tinguem, encara, molt
presents. Durant molts anys es va especular amb el tema, sobretot pel fet que
dos dels cadàvers no es van trobar, el del germà petit i un dels dos de les
noies més joves.
Avui els misteris ho són menys, comptem amb els avenços genètics
i amb molts més mitjans. Les darreres investigacions semblen destinades a
esventar els possibles dubtes sobre la supervivència d’aquella joveneta. Marta
Magrinyà s’ha sentit atreta per la història d’Anastàsia, que coneix a fons, i
l’ha inserit en el rerefons d’aquesta història, una novel·la romàntica, com
d’altres de l’autora. Mentre la novel·la negra no defuig l’etiquetatge de
gènere, més aviat al contrari, es titllen de novel·les negres llibres que no
han estat mai, considerar un relat romàntic o rosa no ha aconseguit encara ser
ben assumit en la nostra literatura quan, fa anys, es llegien bons llibres d’aquest
tipus, sense complexos i alternant-los amb d’altres suposadament de més gruix.
Això no passa en d’altres àmbits, com ara el de la literatura anglosaxona.
Una novel·la pot ser bona o dolenta, més enllà del gènere, i
també pot estar ben escrita, com és el cas, i centrar-se en una història
amorosa ben resolta i que acabi bé. Magrinyà, a través de l’estranya
possibilitat de què Anastàsia hagués acabat a Catalunya, mou els fils de la
casualitat fent que dos joves molt diferents, ambdós en un moment de crisi
vital, es trobin i s’enamorin. El tema de fons li permet fer un passeig
històric, sense pretensions pedants, per la història dels Romanov. A través de
la trama de ficció retrobem molts indrets barcelonins o de la rodalia, com ara
l’edifici Walden de Sant Just.
Marta Magrinyà fa una literatura per a tots els públics, ben
escrita però sense les pretensions literàries excessives que malmeten tantes
bones intencions. Fa servir capítols breus, que faciliten la lectura i és
amable i compassiva amb uns personatges que, evidentment, es fan estimar, que
s’equivoquen però que cerquen la felicitat, una felicitat tranquil·la,
allunyada d’ambicions etèries. En els seus llibres retrobem el gust per la
senzillesa i pels bons sentiments, sense caure mai en el risc d’una possible
carrincloneria. En el fons, a la vida, és habitual voler defugir la solitud i
sentir-nos acompanyats. I també desitgem que, en algun moment, determinats
misteris arribin fins a nosaltres de forma atzarosa.
No és aquesta una novel·la històrica, tot i que la història del
passat hi sigui molt present i que en llegir-la ens sentim esperonats a cercar
més informació sobre aquells anys terribles. El segle XX es va mostrar molt poc
humà, la crueltat i la violència van arribar a límits impensables, malgrat
tants avenços. La Revolució Russa va desvetllar moltes expectatives però el
temps posa les coses en el seu lloc i, malauradament, les mitificacions
excessives dels fets no n’amaguen el dolor generat.
Sobre tot això reflexionen en algun moment, també, aquests dos
joves destinats a trobar-se per atzar a tocar de les festes de Nadal, una època
de l’any tendra i familiar però en la qual també es manifesta més a fons la
solitud. Rere aquesta abrandada història d’amor hi convergeixen molts temes
interessants sobre la condició humana i l’absurd de la violència
indiscriminada.
