PRESAS
FÁCILES
de
Miguelanxo Prado
Miguelanxo
Prado, d’origen gallec, té als seus 62 anys un bon grapat de premis i reconeixements professionals com
a il·lustrador i com a creador de còmic. Va arribar a aquest mitjà expressiu a
partir de la pintura i la literatura, als 22 anys[i]. Per a
ell, aquests eren dos camins prou diferenciats fins que hi va fer la connexió
en redescobrir les historietes de la infància.
De
primer, a inicis dels anys setanta del segle XX, comença a publicar en revistes
gallegues, i a la dècada dels vuitanta es
trasllada a viure a Barcelona i continua fent col·laboracions en diferents
mitjans mentre treballa en projectes diversos. El reconeixement internacional
l’aconsegueix amb Traç de guix, obra publicada
el 1992, quan obté el premi a la millor obra estrangera del Festival del Còmic
d’Angulema (1994) i nominacions als premis Eisner i els Harvey dels Estats
Units.
Miguelanxo
Prado és un artista polifacètic. En el camp de l’audiovisual, per exemple, va
dissenyar la mascota d’un programa infantil per a la televisió de Galícia i
entre 1997 i 2001 fou el cap de dibuixants de la sèrie Men in Black. Un pas més enllà el representa el seu llargmetratge
d’animació titulat De profundis (2006). També és el promotor i director, des de
l’any 1998, de “Viñetas desde o Atlántico”, certamen anual d’autors, editors i
lectors de còmic que se celebra durant quinze dies del mes d’agost a La
Corunya.
El
currículum professional d’aquest creador és ampli i contundent[ii] i la
temàtica de la seva obra, diversa, tot i que s’endevina un fil conductor
relacionat amb la inquietud per la problemàtica social, el rol individual i els
valors morals. Des d’aquest punt de vista, Presas
fáciles, esdevé tot un paradigma.
 |
|
 |
|
Miguelanxo
Prado va publicar l’any 2016 aquesta novel·la gràfica de temàtica inspirada en un
dels fraus bancaris més greus dels darrers temps: el cas de les preferents i
els desnonaments.
Com
explica Andreu Missé en el seu llibre La
gran estafa de les preferents (2016): Un milió d'afectats, la major part
pensionistes, van veure els seus estalvis atrapats en productes financers que
ningú coneixia bé. L’ham va ser un producte venut com a innocu davant dels
petits estalviadors, maquillat amb rendiments més alts que els dels dipòsits, i
venut de manera indiscriminada.
I Presas
fáciles tracta de la ràbia, la impotència davant l’abús i, també, de la violència
i la venjança com a últim recurs per fer
front a la injustícia[iii].
El guió està plantejat com una novel·la negra. La inspectora Tabares i el
subinspector Sotillo són els encarregats de descobrir quina és la connexió
entre un seguit de crims emmarcats en el món bancari. Quan, finalment, es desfà
el nus de la trama, és inevitable lidiar amb el conflicte moral que l’autor ens
planteja.
Aquesta novel·la gràfica rebutja l’ús habitual
del color, propi de l’estil de Miguelanxo Prado. Presas fáciles es caracteritza pel domini d’un estil sobri i
depurat en el detall i per la utilització magistral de les tonalitats grises. Javier
Sauras[iv]
ho expressava amb aquestes paraules:
“El dibujante no abandona los lápices negros y el acrílico con los que
suele trabajar, pero sí que se aprovecha de la ductilidad de estos materiales
para desatar su enfado. Entre la maestría de sus líneas hay muchos más ceños
fruncidos, labios en tensión y miradas de reproche que en trabajos anteriores”.
Xavier Dapena[v]
remarca l’expressivitat dels personatges i els espais tancats dominants en
moltes de les vinyetes, els quals aconsegueixen generar una atmosfera pesada
que atrapa el lector. Subratlla l’habilitat del creador
per aconseguir un to narratiu i gràfic fluid i, a la vegada, complex.
A tall de curiositat, la relació professional i
propera entre la inspectora Tabares i el subinspector Sotillo presenta
paral·lelismes amb la inspectora Petra Delicado i el subinspector Garzón,
personatges del món literari creats per Alicia
Giménez Barlett en la seva sèrie de novel·la negra, tot i que a Presas fáciles, el subinspector és un
xicot jove, allunyat del personatge ferreny del subinspector Garzón.
[ii] Veure Viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Miguelanxo_Prado) i la pàgina web d’editorial Norma on publica (https://www.normaeditorial.com/autor/prado-miguelanxo) i la pàgina web personal (https://www.miguelanxoprado.com/obra/pintura-y-dibujo) .
[iv] SAURAS, Javier. (2016). Presas fáciles, Miguelanxo Prado: Justicia y rabia a escala de grises. Revista Fabulantes. https://www.fabulantes.com/2016/10/presas-faciles-miguelanxo-prado/
[v]DAPENA,
Xavier. (2017). Presas fáciles. Revista
zona negativa. https://www.zonanegativa.com/presas-faciles/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada