Un llibre de
POL MARSÀ
Nascut
a Barcelona l’any 1979, Pol Marsà és un jove periodista que se’ns presenta amb
una mirada directa, un rostre afable i una actitud postural estudiada, sabedor
de la importància de la imatge, com a bon comunicador destacat per la seva
trajectòria professional molt centrada en l’entorn televisiu.
No
es troba gaire informació de Pol Marsà per Internet; la majoria de pàgines
juguen a copiar-se les unes de les altres i repeteixen les mateixes dades, si
fa no fa, de la del doblec de la coberta del seu primer i únic llibre publicat
fins ara: Barcelona compte enrere (2010).
Josep
Cuní va entrevistar l’autor al terrat de l’hotel Arts de Barcelona, el mateix
escenari on s’inicia el guió del tràngol dels dos protagonistes de la història:
l’Arnau i el Roger. La conversa[i] és àgil i aporta alguns
elements d’interès. L’autor afirma, per exemple, que la novel·la no tracta del
suïcidi, ni tampoc considera dramàtic el seu contingut. Declara que se sent
atret per situacions límits com a eina de reflexió sobre la vida i que va
escollir l’hotel Arts com a centre de l’acció perquè sempre l’ha viscut com un
lloc emblemàtic de Barcelona.
A
preguntes de l’entrevistador, Pol Marsà especifica que no hi ha res a la
novel·la que pugui considerar-se voluntàriament de caràcter autobiogràfic.
Precisa la seva intenció d’especular entorn de vides que no són el que
s’esperaven, vides entre fracassos i decepcions però, afirma: «Diuen
que en la primera novel·la es parla molt d'un mateix i jo tenia l'obsessió que
això no em passés»[ii].
L’obra
Els
protagonistes són dos homes (l’Arnau i el Roger) que es troben per casualitat
dalt el terrat de l’Hotel Arts. Els dos hi són perquè han decidit suïcidar-se
i, coses del destí, coincideixen en l’indret i en la
determinació d’estimbar-se des de dalt de la torre.
Pol Marsà utilitza una dinàmica de flashback per fer entendre al lector
perquè són allà, per fer comprendre les raons que els aboquen a un determini
tan tràgic com és el suïcidi.
Cap dels dos protagonistes coneixia
l’altre i la trobada, casual o causal, en un moment tan transcendent, marca
l'inici d'un relat en què el lector anirà esbrinant, capítol rere capítol, si
hi ha alguna cosa que els uneix sense que ells ho sàpiguen.
Com apunta Raül Maigí[iv], l’autor planteja el
relat a tres nivells. Hi ha la tensa situació viscuda pels protagonistes dalt
el terrat de l’hotel, tensió intensificada per la pressió d’haver estat
descoberts tant per la policia com per les càmeres de televisió. Hi ha la
narració de l’Arnau i el Roger explicant-se el respectiu sentiment de fracàs de
les seves vides, un rerefons emocional de desastre amorós i hi ha un nexe, la Dana, que proporciona sentit a tanta
casualitat o causalitat.
Quant a tècnica narrativa, quant a ritme, pot
dir-se, a parer de totes les participants del Club de lectura, que és una obra
de lectura agraïda, amb capítols curs i estudiats, molt pensats perquè cada un
sigui rodó, perquè cada un tingui sentit per ell mateix. El propi Pol Marsà va
manifestar el seu interès per posar especial cura en l’estructura; buscava la
síntesi de la trama i ho justificava dient: «He llegit molt en transports públics
i m'agrada que passin coses en poques pàgines»[v]
i continuava: “en el relat no hi ha res que no sigui necessari per entendre la
història”.
Barcelona
compte enrere és una història lligada que esdevé juganera quan el
novel·lista posa a mans del lector la decisió final. Pol Marsà ens fa l’ullet
mentre ens deixa l’últim capítol obert i amb un interrogant.
La resposta, entre les participants del Club, no
fou pas unànime. En canvi, fou un sentir majoritari la convicció que la trama
amb protagonistes femenines no hauria aconseguit el mateix to de verisme perquè,
segons s’expressà, les dones tenim més recursos, ens mouen més coses, no acabem
tan desesperades. O, almenys, ens ho volem creure.
[iv] MAIGÍ, Raül. “ Marsà enfronta dos suïcides en el seu debut novel·lístic”. http://www.elpuntavui.cat/article/149473
[v] MAIGÍ, Raül. Ob. Cit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada