Un llibre de
LLUÍS-ANTON BAULENAS SETÓ
|
|
Escriptor, traductor
i crític literari, Lluís-Anton Baulenas, de 65 anys, ha destacat com a
novel·lista, autor teatral i traductor d’autors com Ray Bradbury, Truman
Capote, George Orwell i Lawrence Durrell, entre altres. Se’l considera un dels
autors més solvents i menys sorollosos del panorama literari català dels
darrers 30 anys[1].
A més d’una entrevista es fa el comentari que és dels pocs escriptors que viuen
de la literatura catalana sense diversificar massa els seus fronts laborals.
S’ha de dir, també, que publica molt: hem
comptat 19 novel·les, 5 peces de teatre, 1 llibre infantil i juvenil, 3 llibres
de no-ficció i tres pel·lícules.
Lluís-Anton Baulenas
no és un rostre que sovintegi entre els mitjans. Ell ho justifica adduint que
no li agrada parlar del que desconeix i, per tant, per participar en programes
d’àmbit general hauria de dedicar temps a preparar-los i no li acaba de veure
la gràcia. També comenta que alguna vegada l’han cridat però després no han
insistit: suposo que no sóc prou atractiu perquè no dic res sobre allò que no conec.
Entre els que no m’han tornat a trucar i els que he rebutjat suposo que es van
tancant portes[2]. Afirma tenir un
caràcter més aviat introvertit, de treballar i quedar-se tancat moltes hores a
casa escrivint i aquesta manera de ser i de fer no es compagina massa bé amb la
visibilitat als mitjans.
Autor de novel·les com Càlida nit, El fil de plata,
El nas de Mussolini o La felicitat, Lluís-Anton Baulenas ha
guanyat pràcticament tots els grans premis de la literatura catalana[3]:
(2023) Premi Santa Eulàlia
(2008) Premi Sant Jordi de novel·la
(2005) premi de les Lletres
Catalanes Ramon Llull
(2000) Premi Prudenci
Bertrana de novel·la
(1999) Premi Crítica
Serra d'Or de Literatura i Assaig
(1998) Premi
Carlemany per al foment de la lectura
(1989) Premi Documenta de narrativa
En una altra
entrevista[4] reconeix
que hi ha una destacada proliferació de premis i ho atribueix a una herència
del passat quan calia fomentar que la
gent escrivís en català. I afegeix: Actualment
crec que s'haurien de reduir els premis per a obra inèdita i augmentar els
d'obra publicada. Jo em dedico a escriure professionalment, m'hi vull dedicar i
en les condicions que jo vull, i ara mateix el mercat no em dóna prou per
poder-ho fer: l'única manera és presentar-me a premis i intentar guanyar-los
per tal de guanyar uns diners i una individualització del producte que
ofereixes, separar-lo de la resta per tal que la gent sàpiga que hi és. Hi ha
un component de promoció molt gran, i això m'interessa, perquè vull continuar:
sóc ambiciós en el sentit noble de la paraula (...) Quan jo em presento a un
premi no sé si el guanyaré o no, però m'hi presento amb la consciència
tranquil·la: ningú em podrà dir que no presento una oferta digna i
literàriament ben elaborada. No m'han regalat res.
Quant a influències
en la seva producció literària reconeix el pes de la literatura nord-americana
entesa globalment. Des del seu punt de vista és una literatura variada, de
regeneració contínua i molt directa perquè té molt present el servei social. I
puntualitza: No és una literatura feta
per elitistes i destinada a elitistes, i per això m'agrada. No m'agrada la
literatura concebuda estrictament com un joc literari, artificial o artístic.
Fa trenta anys
repicats que va triar l’opció de fer de la literatura la seva vida. Ell diu
considerar-se un artesà que fa novel·les. Les seves novel·les són, segons parer
seu, de factura clàssica, amb personatges, història i missatge; el seu desig és
escriure novel·les de caire popular però amb voluntat de fer literatura[5]. En una altra entrevista reafirma la mateixa idea, ell
persegueix explicar una història de personatges i, sovint, són històries de
supervivents, de gent lluitadora a qui els costa obrir-se camí[6]. Persegueix crear personatges rics en matisos encara
que comporti dedicar-hi molt de temps i perfilar la documentació. Lluís-Anton
Baulenas diu: Jo
ho sé tot sobre els meus personatges, però a la novel·la només hi apareix un
1%, és com un iceberg. El personatge ha de saber qui és i ha de saber
relacionar-se amb altres personatges, que també saben qui són. Això fa que els
personatges siguin molt verídics i, en general, el lector acostuma a
estimar-se’ls encara que siguin “dolents”, perquè són humans.
Pretén escriure novel·les sense etiquetes, on l’argument, els personatges,
els ambients i les històries és el principal. Considera que el conflicte de la
identitat és el gran tema de la nostra contemporaneïtat i afirma:
Hi
ha una crisi d'identitat molt gran, la gent està molt desvalguda, els referents
es perden i se substitueixen per informació que és propaganda, no saps fins a
quin punt hi ha propaganda i no saps on és la veritat... però tot i això
continues vivint. Per això vivim en una societat de desequilibrats; tots
n'estem una mica. És interessant tractar el tema, sigui des d'una recreació
històrica o des del món contemporani.
L’obra
|
|
Aquesta novel·la ha estat guardonada amb el Premi Santa Eulàlia 2023, premi impulsat per Comanegra i Àfora Focus Edicions. Totes les persones integrants del club de lectura van poder completar la visió personal del llibre gràcies a la intercessió d’Òmnium Cultural Conca de Barberà que va propiciar la visita de Lluís- Anton Baulenas a la Biblioteca. L’escriptor va desplegar i completar la seva visió sobre les remuntes a Barcelona ajudat per imatges i música molt ben triada.
La sinopsi de la història centrada en l’entorn barceloní és la següent:
En Jaume Pedrol és un professor
de literatura retirat abans d’hora i de mala
manera. Després de perdre
un amic i una orella amb pocs dies de marge, ho deixa tot i acaba treballant en un bar de mala mort
del Raval. Allà, per atzar, li salva la pell
a un personatge tèrbol que està ficat
en una teranyina de negocis
corruptes. Com a
«agraïment», aquest home li ofereix una feina en una immobiliària fantasma que es dedica a blanquejar diners de grans fortunes. En Jaume accepta
l’oferta, i allà topa amb en
Vallès, un arquitecte milionari obsedit en comprar una colla de remuntes
aberrants que afecten edificis històrics de la
ciutat. Vol enderrocar-les, esborrar-les del mapa, i en Jaume s’haurà de
barallar amb aquest caprici. Tots dos, com la
mateixa ciutat, intenten redimir-se dels pecats del passat, i això no és fàcil...
El context de la novel·la és el d’una Barcelona amb "síndrome d’abstinència" de grans esdeveniments, a la qual ja li queden lluny les Olimpíades i s’empesca el Fòrum de les Cultures. Lluís-Anton Baulenas situa l’espurna del procés creatiu de la novel·la en la mort de Floquet de neu la tardor del 2003. Segons se’ns diu7, el llibre és narrat amb to irònic i fa ús d’escenes cinematogràfiques i també se’ns diu que és una novel·la de molta acció i molt visual.
La majoria de participants del club de lectura ha posat èmfasi en el fet de les remuntes, com un to d’alerta i sensibilització de quelcom que pot observar-se a moltes de les nostres ciutats. Per dir-ho ras i curt, sembla que la novel·la ha ajudat a mirar els edificis d’una altra manera i la xerrada de l’autor amb el recull d’imatges ha donat significat a la frase: Val més una imatge que mil paraules.
Quant al contingut de la novel·la s’ha subratllat una certa atonia, un ritme literari massa pla, feixuc. S’ha remarcat l’encert en les descripcions, l’ús d’un llenguatge corrent, sense sofisticacions de cap mena, amb descripcions prou visuals i amb una història que no ha acabat de convèncer. Algunes lectores han subratllat que Seré el teu mirall sembla perseguir l’etiqueta de novel·la negra sense ser-ho ni poc ni massa.
El novel·lista ha comentat la seva novel·la amb aquestes paraules:
El relat de la Barcelona franquista, aquesta realitat horrible de fer malbé una ciutat, em donava peu a fer un argument amb corrupcions i una reflexió sobre l’art. La diferència entre aquest art que dura —l’arquitectura— i l’art efímer va ser per mi molt fructífera: se’m va acudir la idea d’algú que havia creat i que alhora volgués destruir, convertint allò que era art per sempre en art efímer. I ho vaig justificar amb una redempció: algú que ja gran no vol que el seu nom quedi tacat per la seva actuació de quan era jove i es vol redimir mitjançant una acció que és gairebé una performance.
Els protagonistes de la història traspuen un desencís vital anorreador. Cap d’ells exsuda una engruna d’esperança, sembla que visquin perquè no saben morir o no tinguin coratge per a fer-ho. Hi ha un patetisme, una resignació, una claudicació a la vida, un negar-se a un mateix que complica el poder establir una empatia o, almenys, un vincle de confort, de ganes de llegir. Tanmateix, com es va comentar, la novel·la té detalls, moments d’humor absurd que desperten el lector i donen peu a comentar-ne possibles significats, com el fet de tallar l’orella del protagonista.
El títol del llibre neix inspirat per una cançó
de Lou Reed, I’ll be your mirror. Lluis- Anton Baulenas
assegura que els ciutadans miren la ciutat
però quan es miren al mirall
es veuen a ells mateixos
i veuen també la ciutat,
mentre la ciutat
també els veu a ells. És un mirall
doble i no pots escapar del mirall, l’has de trencar
si el que veus no t’agrada8.
Agraïm la presència entre nosaltres de Lluís-Anton Baulenas i agraïm a Òmnium Cultural Conca de Barberà que ho hagi facilitat.
,
 |
1 SEGRE 8/12/2019. https://www.segre.com/ca/lectura/entrevista/191208/lluis-anton-baulenas-escric- obres-ambientades-catalunya-amb-missatge-universal_265584.html
2 SEGRE 8/12/2019.
[1] SEGRE 8/12/2019. https://www.segre.com/ca/lectura/entrevista/191208/lluis-anton-baulenas-escric-obres-ambientades-catalunya-amb-missatge-universal_265584.html
[2] SEGRE 8/12/2019.
[3] Lluís-Anton Baulenas. Wiquipèdia.
[4] Francesc Bombí-Vilaseca: fragment de l'entrevista "Sempre escric històries de supervivents", Avui. Cultura, 14 d'abril de 2005 https://www.escriptors.cat/autors/baulenasla/entrevistes-baulenas
[5] ALIAGA, Xavier. Lluís-Anton Baulenas: “El
contracte mental i emocional amb el lector m’agrada molt”. Entrevista a El
Temps, 20/01/2020. https://www.eltemps.cat/article/9147/lluis-anton-baulenas-el-contracte-mental-i-emocional-amb-el-lector-magrada-molt
[6] Ada Castells: fragment de l'entrevista "Sé per què escric: per construir un àmbit íntim en un món uniforme", Avui Cultura, 28 de febrer de 2009, p. 10-11 https://www.escriptors.cat/autors/baulenasla/entrevistes-baulenas
[7] FRANCH, Neila. “Lluís-Anton Baulenas, em
considero un artesà”. El Núvol. 6/03/2023. https://www.nuvol.com/llibres/lluis-anton-baulenas-em-considero-un-artesa-308247
[8] FRANCH, Neila. “Lluís-Anton Baulenas, em
considero un artesà”. El Núvol. 6/03/2023.