divendres, 29 de gener del 2021

BOULDER

 

BOULDER

d’ Eva Baltasar i Sardà

Boulder és un llibre de llenguatge potent i rotund, de paraules precises i història punyent.


 



L'autora

 Eva Baltasar és una jove poetessa i novel·lista de mirada inquisitiva nascuda a Barcelona el 26 d’agost de 1978. De caràcter introvertit, Eva Baltassar es declarava enamorada i necessitada de solitud en una entrevista a WilaWeb[1], realitzada arrel de l’impacte de la seva primera novel·la, Permagel,  publicada l’any 2018.

Jo, com més sola, millor ...i continuava: Sóc una persona que coneix poca gent, que no s’hi fa gaire, amb la gent (...) jo diria que tinc més vida interna que vida externa. M’alimento molt d’altres llibres, d’històries que em creo jo, de contes que explico a les meves filles (…) Estic sempre en un món molt imaginari, no aterro gaire.

Llicenciada en Pedagogia, el seu esperit inquiet la va portar a ajornar l’exercici pràctic dels seus estudis i, durant anys, va guanyar-se les garrofes treballant en diverses feines: (...) de cambrera, netejar cases, pastora d’ovelles, he treballat en escoles, ajuntaments, consells comarcals, en coses gens qualificades. A vegades ho passava malament, perquè anar a netejar cases no m’agradava, però entrar a les cases dels altres i netejar cada petit detall era una passada (...)

Aquesta dona singular no es retreu a l’hora d’expressar que, com la protagonista de la seva novel·la, Boulder, se sent més còmoda vivint una vida austera on...

(...) Medito, llegeixo (...), escric. O em prenc una infusió i sento i miro. O me’n vaig a passejar o agafo el cotxe i me’n vaig a fer una carretera de revolts, que m’encanten. Estic. De fet, intento no pensar en res quan estic sola. Meditant és possible. I aconsegueixo molta pau. I aquesta pau t’ajuda que no t’agredeixin tant les emocions (...) Relativitzes molt i prens consciència de la vida tan preciosa que tenim i tan poc que dura, i com és d’important viure cada moment (...).

Es declara interessada per molts camps de coneixement i, per tant, lectora tant de literatura com de ciència, història i filosofia. Autora de deu poemaris premiats cita com a referents Anne Sexton, Sylvia Plath, Antonio Machado, García Lorca, R. S. Thomas i Less Murray. Quant a narrativa, Mercè Rodoreda constitueix un recer literari al qual sempre torna, tot i manifestar el seu interès per l’obra de Lucia Berlin, James Salter, Philip Roth, John Cheever, Nina Bouraoui i Emilie Pine[2].

La novel·la Boulder és la segona d’una trilogia (Permagel, Boulder i Mamut) on Eva Baltasar fa tota una exhibició de força expressiva, estil narratiu i cruesa vivencial. Ella mateixa explica que totes tres novel·les comparteixen que tenen la veu d’una dona que en primera persona explica la seva història. I totes tres són molt diferents. Boulder tracta del fet de viure en parella, què és això de viure en parella, què implica. I la tercera serà una novel·la més rural, una novel·la amb paisatge[3].

Les persones interessades en aprofundir una mica més en el perfil de l’autora i la seva obra poden consultar la pàgina web: https://clubeditor.cat/llibres/boulder/ . En aquesta pàgina hi ha l’enllaç per poder accedir a diferents entrevistes.

 

L’obra


 


 Boulder és una novel·la que, difícilment, pot deixar indiferent als seus lectors. No és una obra que respongui només a un “m’agrada o no m’agrada” perquè tant el contingut com l’estil narratiu es mouen en un camp lluny de tòpics i concessions.  És, ben bé, una novel·la arriscada, com la majoria dels participants del club de lectura adult varen fer palès en la trobada per videoconferència on vàrem compartir parers.

La protagonista de la història és una persona jove i solitària de qui només coneixem el sobrenom:  Boulder,  nom que fa referència –i no pas per casualitat- a una roca o gran pedra aïllada enmig d’un paratge.

Aquesta persona, difícil de catalogar des d’una perspectiva de gènere, és tant independent com individualista. Conscient del poc interès que li desperten les relacions socials,  treballa de cuinera en un vaixell, com una opció personal per no parar quieta enlloc i mantenir una solitud buscada. La vida, el destí, però, la portarà a conèixer Samsa, una dona islandesa  de qui s’enamora i per qui renuncia a continuar viatge i per qui accepta d’establir-se en un lloc fix. Eva Baltasar palesa la tensió derivada de la lluita personal que per Boulder suposa abandonar conscientment la preuada solitud per amor a Samsa. L’escriptora defineix la protagonista com una dona que perd la coherència interna cada cop que pren un determini contrari a la seva naturalesa, tot i això serà capaç de mantenir una relació prou sòlida durant un seguit d’anys fins que el desig d’ésser mare de Samsa passarà pel davant del disgust i el poc interès de Boulder per a la maternitat. Aquesta decisió determinarà el futur de la relació.

Tot el grup assistent a la videoconferència va constatar el domini i l’alta qualitat del llenguatge narratiu de l’escriptora. Es va destacar la seva càrrega poètica i la cura a l’hora de mesurar la vàlua de cada paraula, de cada expressió. La novel·la és un monòleg escrit en present d’indicatiu i frases curtes. La pròpia autora ho expressava prou clarament en dir que destinava molt de temps i esforços a treballar el llenguatge des d’un plantejament poètic[4] i es confessava una escriptora molt intuïtiva, a la recerca de bones imatges, una persona a qui li agrada barallar-se i ballar amb les paraules[5].

L’estructura interna de l’obra no es fa gens feixuga, ans al contrari, ens atrapa, perquè aconsegueix una dinàmica àgil, plena de ritme, a despit del seu caràcter de monòleg,  la qual cosa ens parla de l’alta talla literària d’Eva Baltasar, una escriptora que  treballa a partir d’imaginaris. L’imaginari del cos, de les sensacions ... i fa ús d’un llenguatge radical i contundent, amb descripcions sexuals despullades de tota contenció.

Eva Baltasar va confessar que una novel·la l’havia de commoure per donar-la per bona i, Boulder, d’entrada, se li va resistir, fins que conjurà la seva imatge i va fer-la seva.

 

 

 



[1] SERRA, Montserrat (2018). Jo, com més sola, millor. Entrevista a WilaWeb. https://www.vilaweb.cat/noticies/eva-baltasar-jo-com-mes-sola-millor-permagel/

 

[2] AZANCOT, Nuria (2020). Eva Baltasar: me siento más còmoda al margen de esta Sociedad. https://elcultural.com/

[3] SERRA, Montserrat (2018). Ob. Cit.

[4] AZANCOT, Nuria. (2020). Ob.cit.

[5] AYALA, Ernesto. (2020). Viaje a la soledad.  El Pais. https://elpais.com/cultura/2020/05/13/babelia/

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada