ELS CAMINS DE LA LLUM

ELS CAMINS DE LA LLUM de COIA VALLS

‘Els camins de la llum’ descriu la vida del creador del sistema Braille a més d’oferir una història de superació.

Els Braille, una família de basters que viu a Coupvray, un poblet situat a quatre hores de París, tenen el seu quart fill i li posen per nom Louis.

Corre l’any 1809 i el menut es converteix en l’alegria de la casa, però en un infortunat accident li arravata la vista amb només tres anys. És, aleshores, quan comença el seu íntim pelegrinatge a les fosques.
Anys més tard, al Balneari de Vichy, sentint que les forces l’abandonen a causa de la tuberculosi, Louis fa memòria de fragments de la seva vida Coupvray, París, Limoges i Vichy són els escenaris que acullen les lluites d’un home de procedència humil que segons avança l’editorial ‘ va descobrir la clau amb què els cecs trencarien les seves cadenes mentre maldava per trobar l’essència de la felicitat’.

A ‘El camí de la llum’, la majoria dels fets que s’expliquen, tenen lloc entre les parets d’un edifici lúgubre del 5è districte de París. Allí, a la Institució de Joves Cecs on Braille escriurà la seva història de superació.

En aquesta ocasió el protagonista recorrerà els camins que l’hauran de portar a la llum que l’il·lumini a ell i als altres cecs que el precediran.

El club comenta:

- que la ceguesa, en aquella època, era tenir un fill inútil i que feia nosa a casa, per això els portaven en centres on després les famílies ni els visitaven.

-També es comenta que la Margot segurament va existir en la vida de Louis. Una persona que li va donar seguretat i per ell va representar més que una amistat.

- En algun moment es recrea massa amb el dramatisme, la tragèdia sobretot en algun passatge que podria haver estat més resumit

-Es diu, que està molt ben escrit, però el nota que qui escriu és el narrador, ja que el llenguatge dels nens era igual que el dels adults

-Ens ha agradat molt perquè és un llibre que deixa empremta sobre la problemàtica en aquell moment dels nens/es invidents.