BOULDER
d’ Eva Baltasar i Sardà
Boulder és un llibre de llenguatge potent i
rotund, de paraules precises i història punyent.
Jo, com més sola,
millor ...i
continuava: Sóc una persona
que coneix poca gent, que no s’hi fa gaire, amb la gent (...) jo diria que tinc
més vida interna que vida externa. M’alimento molt d’altres llibres,
d’històries que em creo jo, de contes que explico a les meves filles (…) Estic
sempre en un món molt imaginari, no aterro gaire.
Llicenciada en Pedagogia, el seu esperit inquiet la va portar
a ajornar l’exercici pràctic dels seus estudis i, durant anys, va guanyar-se
les garrofes treballant en diverses feines: (...) de cambrera, netejar cases, pastora d’ovelles, he treballat
en escoles, ajuntaments, consells comarcals, en coses gens qualificades. A
vegades ho passava malament, perquè anar a netejar cases no m’agradava, però
entrar a les cases dels altres i netejar cada petit detall era una passada (...)
Aquesta dona singular no es retreu a l’hora d’expressar que,
com la protagonista de la seva novel·la, Boulder, se sent més còmoda vivint una
vida austera on...
(...)
Medito, llegeixo (...), escric. O em prenc una infusió i sento i miro. O me’n
vaig a passejar o agafo el cotxe i me’n vaig a fer una carretera de revolts,
que m’encanten. Estic. De fet, intento no pensar en res quan estic sola.
Meditant és possible. I aconsegueixo molta pau. I aquesta pau t’ajuda que no
t’agredeixin tant les emocions (...) Relativitzes molt i prens consciència de
la vida tan preciosa que tenim i tan poc que dura, i com és d’important viure
cada moment (...).
Es declara interessada per molts camps de
coneixement i, per tant, lectora tant de literatura com de ciència, història i
filosofia. Autora de deu poemaris premiats cita com a referents Anne Sexton, Sylvia Plath, Antonio Machado,
García Lorca, R. S. Thomas i Less Murray. Quant a narrativa, Mercè Rodoreda
constitueix un recer literari al qual sempre torna, tot i manifestar el seu
interès per l’obra de
Lucia Berlin, James Salter, Philip Roth, John Cheever, Nina
Bouraoui i Emilie Pine[2].
La novel·la Boulder és
la segona d’una trilogia (Permagel,
Boulder i Mamut) on Eva Baltasar fa tota una exhibició de força expressiva,
estil narratiu i cruesa vivencial. Ella mateixa explica que totes tres novel·les comparteixen que tenen la veu d’una
dona que en primera persona explica la seva història. I totes tres són molt
diferents. Boulder tracta
del fet de viure en parella, què és això de viure en parella, què implica. I la
tercera serà una novel·la més rural, una novel·la amb paisatge[3].
Les persones interessades en aprofundir una mica més en el
perfil de l’autora i la seva obra poden consultar la pàgina web: https://clubeditor.cat/llibres/boulder/ . En
aquesta pàgina hi ha l’enllaç per poder accedir a diferents entrevistes.
L’obra
La protagonista de la història és una persona jove i
solitària de qui només coneixem el sobrenom: Boulder, nom que fa referència –i no pas per
casualitat- a una roca o gran pedra aïllada enmig d’un paratge.
Aquesta persona, difícil de catalogar des d’una
perspectiva de gènere, és tant independent com individualista. Conscient del
poc interès que li desperten les relacions socials, treballa de cuinera en un vaixell, com una
opció personal per no parar quieta enlloc i mantenir una solitud buscada. La
vida, el destí, però, la portarà a conèixer Samsa, una dona islandesa de qui s’enamora i per qui renuncia a
continuar viatge i per qui accepta d’establir-se en un lloc fix. Eva Baltasar
palesa la tensió derivada de la lluita personal que per Boulder suposa
abandonar conscientment la preuada solitud per amor a Samsa. L’escriptora defineix
la protagonista com una dona que perd la coherència interna cada cop que pren
un determini contrari a la seva naturalesa, tot i això serà capaç de mantenir
una relació prou sòlida durant un seguit d’anys fins que el desig d’ésser mare
de Samsa passarà pel davant del disgust i el poc interès de Boulder per a la
maternitat. Aquesta decisió determinarà el futur de la relació.
Tot el grup assistent a la videoconferència va
constatar el domini i l’alta qualitat del llenguatge narratiu de l’escriptora. Es
va destacar la seva càrrega poètica i la cura a l’hora de mesurar la vàlua de
cada paraula, de cada expressió. La novel·la és un monòleg escrit en present
d’indicatiu i frases curtes. La pròpia autora ho expressava prou clarament en
dir que destinava molt de temps i esforços a treballar el llenguatge des d’un
plantejament poètic[4]
i es confessava una escriptora molt intuïtiva, a la recerca de bones imatges,
una persona a qui li agrada barallar-se i ballar amb les paraules[5].
L’estructura interna de l’obra no es fa gens feixuga,
ans al contrari, ens atrapa, perquè aconsegueix una
dinàmica àgil, plena de ritme, a despit del seu caràcter de monòleg, la qual cosa ens parla de l’alta talla
literària d’Eva Baltasar, una escriptora que treballa a partir d’imaginaris. L’imaginari
del cos, de les sensacions ... i fa ús d’un llenguatge radical i contundent,
amb descripcions sexuals despullades de tota contenció.
Eva Baltasar va confessar que una novel·la l’havia
de commoure per donar-la per bona i, Boulder,
d’entrada, se li va resistir, fins que conjurà la seva imatge i va fer-la seva.
[1] SERRA, Montserrat (2018). Jo, com més sola, millor. Entrevista a WilaWeb. https://www.vilaweb.cat/noticies/eva-baltasar-jo-com-mes-sola-millor-permagel/
[2] AZANCOT,
Nuria (2020). Eva Baltasar: me siento más
còmoda al margen de esta Sociedad. https://elcultural.com/
[3] SERRA, Montserrat (2018). Ob. Cit.
[4] AZANCOT, Nuria. (2020). Ob.cit.
[5] AYALA, Ernesto. (2020). Viaje a la soledad. El Pais. https://elpais.com/cultura/2020/05/13/babelia/
