Un llibre de
ROSA MARIA PRAT I BALAGUER
 |
L’autora
Rosa Mª Prat i
Balaguer és una dona nascuda l’any 1950 a Terrassa i des de fa anys viu a Sant
Sadurní d’Anoia. La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat en el camp
de la docència. Ella ha estat mestra i directora d’educació primària i és
doctora en Ciències de l’Educació i llicenciada en Pedagogia per la Universitat
de Barcelona.
Tot i jubilada, manté
una vida prou activa. Participa en diferents fòrums literaris i en diverses
organitzacions de caire cultural. Durant quatre anys va fer tot l’itinerari de
Narrativa, de Novel·la i de Novel·la històrica a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu
Barcelonès. Com a escriptora ha publicat el llibre Coneguem Sant Sadurní d’Anoia i la novel·la Pedres Blanques que va ser finalista l’any 2016 del Premi Autor
Revelació de l’Ateneu Barcelonès. El 2020 va presentar i publicar El
batec del temps, un recull de vint-i-quatre històries de ficció on el
temps, les emocions i els sentiments es donen la mà. Terra de vinyes, la nostra novel·la de lectura, ha estat guanyadora
del 6è Premi de Novel·la Curta Celler de
lletres 2020.
Segons explica[1]
sempre ha sentit una forta motivació per la literatura i l’escriptura creativa.
Ella pretén recuperar la memòria històrica a través d’una narrativa de ficció
i, per aquesta raó, investiga les fonts primàries i busca l’assessorament dels
especialistes en la matèria fins el punt que pot invertir més temps –segons ha
declarat- en la investigació i contrastant dades i fets que no pas escrivint la
trama.
Es confessa especialment sensible respecte de donar
protagonisme i veu a les dones, com és el cas de Pedres Blanques on indica que “volia escriure sobre l’oblit, el silenci i la invisibilitat de les dones a
l’època medieval.”
Declarava,
també, en una altra entrevista[2] que
acostuma a portar a la bossa una llibreta per “anotar idees, pensaments, coses que veig pel carrer, que després em poden
servir per explicar històries i descriure escenaris i personatges”. Subratlla la influència rebuda de Mercè
Rodoreda, Víctor Català, Marguerite Yourcenar, Mary Shelley, Per Petterson,
Haruki Murakami, Almudena Grandes, Chimamanda Ngozi Adichie, entre d´altres.
A la mateixa entrevista acabada d’esmentar se li
pregunta pels consells que donaria a algú que vulgui ser escriptor. Aquesta fou
la seva resposta:
“Tenir
un hàbit lector, aprendre tècniques narratives i escriure amb constància i disciplina
cada dia unes quantes hores. Rellegir i revisar varies vegades allò que s´ha
escrit. I, sobretot, no desanimar-se quan, acabada la feina, no trobes cap
editorial que et publiqui. Començar i donar-te a conèixer com a escriptor és
una feina de temps i de perseverança. Fins que un dia trobis un editor que
confiarà en tu. I el teu somni es farà realitat”.
L’obra
 |
“Teresa Serra, vídua d’un soldat de la Lleva del
Biberó desaparegut a la Guerra Civil, ha de lluitar per la supervivència en
plena postguerra. Abandona el seu poble a les Terres de l’Ebre amb la seva
filla i la seva mare al darrere i forma una nova família amb un emigrant
cordovès. S’estableixen al Penedès, a Sant Sadurní d’Anoia, on treballen i
viuen en unes condicions difícils. La família, com tantes d’altres, creix i es
diversifica amb unions de procedències diverses”.
Per
la novel·la desfilen quatre generacions amb un perfil comú, el de l’amor per la
terra, l’esforç i la feina en un context de transformació econòmica i social i
amb un fil conductor, la terra de vinyes i l’elaboració del vi i del cava. La novel·la ens parla de penalitats
però també d’amistat i solidaritat.
Podríem
considerar Terra de vinyes una
novel·la històrica però a parer d’alguna lectora del club, com a novel·la li
manca estil literari i l’escenografia històrica és feta a base de pinzellades, insuficients
per poder copsar la profunditat del marc general d’un Estat en transformació
com va ser l’Espanya franquista d’acabada la guerra a l’Espanya del
postfranquisme. Aquest fet possiblement sigui resultat del contrast entre la
curta extensió de la novel·la i l’ampli període històric abastat que obliga,
encara que sigui de manera involuntària, a deixar desdibuixats perfils i
històries.
També
s’ha posat en relleu algunes incoherències en les dades relacionades amb el
temps i el procés de creixement del fruits, tot i que les aportacions respecte
de les característiques de les diferents classes de raïm han estat benvingudes
i valorades.
Altres lectores,
també, han subratllat i valorat positivament el fet que Terra de vinyes sigui de bon llegir; és a dir, que sigui un llibre
planer, sense dificultats per seguir-ne el fil; un llibre amè que facilita una lectura seguida, sense interrupcions o, si és el cas,
llegir-lo a estones sense perill de perdre’n el fil. La senzillesa de la seva
lectura –es va comentar- el fa un llibre especialment recomanable per als
estudiants de final de l’Educació Secundària Obligatòria.
[1] http://bibliosantsadurni.blogspot.com/2021/01/entrevista-rosa-maria-prat-i-balaguer.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada