Un llibre de
ELOY MORENO
.jpeg)
L’autor
Eloy Moreno Olaria va néixer a Castelló de la Plana un dia de gener de l’any 1976.
És, per tant, un escriptor valencià que escriu en llengua castellana. El seu
nom començà a fer-se conegut arrel de la novel·la, El bolígraf de tinta verda –nom de la seva traducció al català- que
és de l’any 2011. Aquesta novel·la la va autoeditar i ell mateix es va
encarregar de la seva distribució.
Eloy Moreno és
enginyer informàtic de professió inicial, un camp aparentment allunyat del món
literari. Segons que explica, la seva trajectòria en el camp de les lletres va
començar l’any 2006[1]
quan va decidir que volia escriure un llibre atractiu als seus ulls, un llibre
capaç d’arrelar dins la ment del lector fent denúncia de com la feina del dia a
dia emmascara la vida i hipoteca el temps. Aquest és el rerefons de El bolígraf de tinta verda, una novel·la
de volada a través del boca-boca fins que l’editorial Espasa es va fer càrrec
de distribuir-la per tota Espanya.
Després de l’èxit
obtingut, Eloy Moreno va continuar pels viaranys de l’escriptura i, dos anys
més tard, el 2013 va publicar Lo que
encontré bajo el sofà i va seguir el 2015 amb Cuentos para entender el mundo. L’èxit d’aquesta iniciativa literària
es demostra amb la publicació de dues edicions més: Cuentos para entender el mundo 2 (2016) i Cuentos para entender el mundo 3 (2018).
A cavall entre
aquestes dues edicions va veure la llum, El
regalo (2015), Invisible (2018), Tierra (2019), Juntos (2021), Diferente
(2021), Lo quiero todo (2022) i Cuando era divertido (2022).
El nexe o fil conductor de la seva obra és la
voluntat de crítica social. Com el propi autor ha declarat: (...) Todas mis novelas son cosas
ordinarias. Todos mis libros parten de historias cotidianas y lo que hago es
contar lo que nadie quiere ver.
L’escriptor s’autodefineix com un optimista de
l’esdevenir quotidià i de tots els seus viaranys. Quan se li planteja el
caràcter moralista de la seva obra[2] dóna la
raó a l’entrevistadora i li confirma que aquest és, precisament, l’objectiu
final dels seus llibres i afegeix que cadascun expressa diferents àmbits de la
vida.
No li agraden les contraportades dels llibres on es
descobreix la trama de la història. Ho explica amb aquestes paraules: “para mí, un libro es como un regalo, por lo
que si lo destripas antes de comenzar a leerlo, es como si te dieran el regalo
ya desenvuelto”[3]. Subratlla
la importància dels finals, la manera com cada autor clou la seva història. Ell
és del parer d’acabar la narrativa de manera potent i deixant una bona sensació
al lector o lectora. De fet, comenta, inicia cada història meditant el final;
vol tenir-lo clar i afegeix que “es la
primera parte que preparo de cada libro. Me facilita mucho las cosas porque
siempre sé hacia dónde debe seguir la narración.
La seva narrativa és ràpida –segons afirmen els seus
crítics- i d’escenes curtes amb l’objectiu d’atraure el lector des de la
primera pàgina. Segons ell, els capítols curts permeten deixar la novel·la en
qualsevol moment i, a la vegada, provoquen les ganes de llegir-ne una mica més[4].
Quan se li va demanar unes paraules adreçades a
persones amb voluntat o interès per escriure, va subratllar un problema. Segons
va dir, avui no hi ha cultura de l’esforç[5].
L’hipotètic escriptor o escriptora no pot esperar que tot surti bé a la primera
ni amb cinc minuts. Com deia Picasso, la inspiració existeix però ha de
trobar-te treballant.
Eloy Moreno ha trobat la seva pedra filosofal, la
pedra que proporciona sentit a la seva vida, fent al·lusió al magnífic llibre
de Viktor Frankl, perquè no dubta en assegurar-li a la periodista que si avui
fos el seu darrer dia de vida seguiria fent el mateix que fa, escriure.
Algunes
participants del club expressaren el seu cansament per una estructura feixuga,
excessiva en les repeticions i capítols tan curts que semblava un homenatge a la pàgina en blanc. Tot i la brevetat de
cada capítol més d’una persona va comentar que s’havia embolicat, que el format
era difícil de digerir i que la part de Polònia
es feia llarga i carregosa.
[1] MORENO,
Eloy. Biografía. https://www.fnac.es/Eloy-Moreno/ia267468/biografia
[2] MIQUEL, Mariaasun. “Si hoy fuese el último día no estaria haciendo nada difernte”. https://noktonmagazine.com/eloy-moreno-si-hoy-fuese-el-ultimo-dia-no-estaria-haciendo-nada-diferente/
[3] VALGAÑON, Sergio. “Destripar un libro al
lector es darle un regalo desenvuelto”. https://www.elperiodicodearagon.com/cultura/2021/10/27/eloy-moreno-destripar-libro-lector-58887507.html
[4] VALGAÑON, Sergio. “Destripar un libro al
lector es darle un regalo desenvuelto”. https://www.elperiodicodearagon.com/cultura/2021/10/27/eloy-moreno-destripar-libro-lector-58887507.html
[5] VILAR-BOU, José Miguel. “Debemos recuperar
la cultura del esfuerzo de nuestros padres”. https://www.eldiario.es/murcia/entrevistas/eloy-escritor-debemos-recuperar-esfuerzo_1_1119477.html
[6] MIQUEL, Mariasun. Ob.cit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada